Campió per supervivència

La Ferran Vivas Cup XXVI va acabar amb Sir Marc Mayola com a nou campió per primera vegada en FIFA 13. Des del nou format, mai havia estat quatre edicions sense aixecar l'ovalada, i ahir va trencar la ratxa a base de supervivència. A fase de grups va passar com a primer, no sense abans haver de remuntar un 2-0 en contra davant el Zenit que li hauria costat el primer lloc. 

A quarts, partit igualat i amb ocasions davant Omar que es va haver de decidir en els penals. Va superar un 3-1 en contra des dels onze metres que el tenien eliminat. A semifinals, 2-0 i 3-1 no van ser resultats suficients per Enric, que va veure com el Bayern li empatava al 90 i li remuntava a la pròrroga. En la final davant el BVB de Salva, una història similar: tot i l'empat a u del que era vigent campió, en els penals es va decidir la sort pel Bayern de Munic, després que el partit acabés igualat (6-6 en xuts) tot i que dues errades defensives gairebé donen el matx abans d'hora a Marc. Suma el novè títol.

Per darrera queda Salva, que després d'una bona primera fase (9 de 9) va aconseguir fer-se fort amb una tàctica que no va fer servir a la final. Pel record el matx a quarts amb Rock, un rival que va marcar a la primera part i va ballar al vigent campió. Un canvi tàctic va donar aire al BVB, que empataria de gran jugada de segona línia i en el noranta s'emportaria el premi en un refús del porter Hart. Semis davant CPU dures -no va marcar fins el 70- però sempre controlant. Fins la final, on no va poder desplegar el joc d'altres vegades en les grans cites. S'emporta el trofeu SF (3 gols en 6 partits).

Enric va demostrar tenir un potencial enorme amb el PSG, sent primer de grup després de guanyar a l'Omar a fase. A quarts de final va saber patir en un matx igualadíssim amb Lluís que va solucionar-se als penals. A semis semblava que trencaria la mala ratxa de matchups amb Marc, però de nou la seva bèstia negra li va aixecar un 3-1 que semblava definitiu.

Omar venia fort, conscient que no podia repetir el de l'anterior edició. Va superar a les CPU amb força i el primer lloc el va perdre amb Enric. Li tocava un clàssic amb Marc que es va posar molt difícil (gol als cinc minuts) però que va saber reaccoinar per empatar. Els penals, tot i tenir 3-1 a favor, no els va poder sentenciar i va caure a quarts.

Rock tenia un objetciu i el va complir passant de quarts. Va superar bé a la CPU, va saber patir amb Aleu (1-0) i va donar un cop d'autoritat empatant a dos amb Marc, resultat que això sí no li permetia ser primer per gol-avarage. A quarts va tenir el pas a semis durant 60 minuts, però Salva li va aixecar el partit primer per un canvi en la segona part i després per la sort del 90', ja que el més just era anar a la pròrroga.

Luigi no tenia bones sensacions, i això es va traduir amb una derrota en la primera jornada que li complicava la classificació. Va reaccionar amb una nova formació que li donaria la victòria en segona jornada i en un autèntic partidàs amb Mero per decidir qui es classificava, es va emportar el gat a l'aigua després d'una batalla on els gols, els nervis i les ocasions fallades van acabar decidint que el Barça seguiria endavant

Mero tenia ganes de trencar la mala ratxa de les darreres Vivas, i tot va començar bé amb el primer triomf davant el Mónaco. Posteriorment, però, una derrota amb un Arsenal duríssim li complicava el pas a quarts, i en el matx decisiu amb Luis es va veure un gran enfrontament. Segurament el United va tenir algunes ocasions que encara ronden pel cap del seu manager, però finalment va caure davant el Barça en un matx que demostrava que els dos mereixien passar.

Morón va desplegar un joc interessant en la primera jornada i va golejar al Atlético Mineiro. En el matx amb el Milan, l'empat a zero li servia, però la mala sort que va tenir en el gol fantasma en el noranta li va complicar una classificació que se la mereixia per joc. En la darrera jornada va tenir opcions davant Salva, però un córner va acabar amb les seves aspiracions. Tal i com diu ell, va complicar molt més les coses que en altres edicions, camí a seguir.

Aleu va començar la Vivas malament, rebent un 6-1 duríssim, però la va acabar amb part dels seus objectius complerts. Si no podia passar de grups -Marc i Rock eren rivals durs de pelar- al menys lluitar per sortir del pot 3. Després d'un bon paper amb Rock tot i perdre en el tram final, en CPUs va aconseguir sumar un punt que l'empata amb Morón a la classificació. Les seleccions decidiran el pot 3 de la segurament primera Vivas de FIFA 14.

Reflexió personal: He estat pensant en la derrota d'ahir unes quantes hores (el dia que em dongui igual perdre segurament no jugaré més) i en això de que he tingut mala sort perquè els penals i tal i qual i ha sortit creu i podria haver sortit cara. No em val, la veritat. Em posaré a treballar perquè la sort o mala sort no decideixi per mi. Si vaig tenir mala sort als penals, entrenar per no haver d'arribar-hi. Tornaré.

Campió: Marc. Novè títol

Pedra MM màxim golejador: Ibrahimovic (6 gols)

Trofeu SF menys golejat: Weidenfeller (3 gols en sis partits).

FerPro

1.- Sir Marc Mayola - 146 punts

2.- Sir Salva Fernàndez - 120 punts

3.- Il Gallo Omar - 96 punts

4.- Luigi i Enric - 84 punts

6.- Jota Punt Camero - 67 punts

7.- The Rock - 52 punts

8.- Morón i Aleu - 17 punts

El United es fa gran enmig de les sorpreses

El United es fa gran enmig de les sorpreses

Una Ferran Vivas, la 25 ja, que va coronar el Manchester United com a campió per segon cop consecutiu i tercer cop en la seva història. Una Vivas que va estar marcada per l'extrema duresa de les parelles, que van ser un autèntic mal de cap en la fase de grups i els que van rebre allà van ser un martell, botxins, en el quadre final.

La final era entre Manchester United i Bayern de Múnic, amb Marc i Salva superant les mines anti-persona en les que s'havien convertit les parelles més dures que es recorden a la Ferran Vivas Cup. El partit va ser força igualat, amb uns alemanys portant la iniciativa en la primera part i els anglesos còmodes al contracop. El primer avís del Bayern va anar al pal, i el primer del United a dins. Els dos equips tindrien ocasions, com una passada al mig del United que va anar al porter incomprensiblement o un xut de Robben al pal curt que va aturar De Gea. En la represa, el matiner penal -per mi no ho era, i crec que per ningú- va accelerar les coses, ja que va obligar als alemanys a assetjar la porteria de De Gea, una cosa que segurament hauria fet amb el pas dels minuts si l'empat no hagués arribat. El mèrit del United va ser acumular conscientment jugadors a la frontal per posar-se sempre en la trajectòria de la pilota en els xuts de fora l'àrea -una virtut que havia donat molts gols als alemanys al llarg de la competició- i evitar així xuts nets. Al contracop es va sentenciar amb un resultat que no mostra la diferència real entre ambdós equips i jugadors.

La gran sorpresa va estar en el rol de les parelles. Durant la fase de grups ja es va veure que això no era bambi, i després que en el A i B tots empatessin els seus partits, la cosa es va complicar. Zenit, Galatasaray i Milan van rebentar els grups ABC guanyant els seus partits i complicant la vida a molts jugadors: Morón, Omar, Mero i Rock van caure a fase de grups contra pronòstic. Però això no acabaria aquí, ja que els tres primers es van cobrar la seva particular venjança guanyant a Luis i a Enric en els quarts de final. Les parelles feien més mal que mai tant a grups com a la fase final. A semis, ni Milan ni Zenit van poder acabar de donar la gran sorpresa d'arribar a la finalíssima. La victòria del Atlètic de Madrid de Salva/Mero segueix sent l'única CPU en 25 edicions.

La revelació del torneig va estar en Míster Aleu. El jugador havia caigut al tercer pot del sorteig, i això de per sí és complicat: més encara quan va caure en un grup amb Rock i Omar, dos dels favorits al títol. Aleu va fer tres empats amb ells i amb la CPU del seu grup, i això li va donar el pas a quarts de final, una fita que no aconseguia des de la FVC XIX. A més, es va convertir en l'únic que sumava dues FVC sense perdre. A quarts va topar-se amb Salva -a les postres campió- i va tenir les seves opcions. El 2-3 va enfonsar el menjador de Can Morcin, però finalment va claudicar 2-4. La seva batalla pel pot 2 amb Morón està més viva que mai.

Algunes dades més de la FVC

• Per segona Vivas seguida, el cinquè en escollir es proclama campió
• Marc segueix allargant el seu alias de "Míster Finals", 16 de 25
• És el segon cop en format nou que el vigent campió cau a fase de grups (la darrera vegada va passar amb Rock)
• Primera vegada que en unes semis només arriben dos jugadors
• Segon cop que un equip guanya de manera consecutiva dues FVC (el primer va ser Madrid 10a Mero i 11a Omar)
• Van Persie és l'únic jugador virtual que ha guanyat 3 Vivas seguides

Omar és el tercer gran

Feia molt de temps que es dubtava del titu de titus. Del Gallo, de l'home que va entrar amb molta força a la Ferran Vivas guanyant dos de les tres primeres edicions en les que va participar. Després es va aigualir amb resultats irregulars. Però dissabte va tornar. Omar es va proclamar campió superant moltes de les seves pors. La primera, la fase de grups on tot i no guanyar el primer partit va aconseguir passar. A més, com a primer. Després va tenir un camí complicat: Rock, Enric, Marc. Casi res. Però a casa seva, arropat pels seus gats, va superar-ho tot.

Omar va treballar-se el United de manera brillant, posant Valencia de lateral i gestionant molt bé els canvis. Això li va permetre passar ronda amb dificultats (5 punts) però sòlidament. Va sortir molt concentrat davant Mero i es va posar per davant, va saber aguantar l'avantatge tot i que gairebé se li escapa al final (empat) però aconseguia passar primer de grup. A quarts va lluitar i patir de valent davant un Rock que va estar fort però imprecís a dalt. El Chelsea estava dins del partit però Omar no deixava espais i això li va donar la victòria final. El gran Omar va aparèixer a semifinals on va remuntar a Enric i va mostrar un gran ventall de possibilitats en atac trencant una defensa blanca desbordada. A la final va patir davant un Marc que va tenir més ocasions, cert, però va resistir i empatar aprofitant les poques que va tenir (fet que sempre era assignatura pendent seva) i els penals li van somriure.

L'altra finalista, Marc, va tenir una competició que segurament tindrà millor regust de boca a mesura que passin els dies. Està clar que un home guanyador com ell no es conformarà mai amb el sots-campionat, però hi ha elements destacats per somriure: va estar contra les cordes més que mai a grups, empatant amb Galatasaray i amb un 3-1 ern contra que el deixava fora. Però va treure el geni de sempre per empatar a enric 3-3 i mantenir impecable el matchup. A quarts li tocava la seva bèstia negra en els últims temps, Salva. Va ser un partit igualat on segurament el Barça va tenir alguna ocasió més clara, però es va posar 2-0 a sobre i va aguantar perfectament. Amb el 2-1 va saber patir i trencar la ratxa que tenia amb el seu amic. A semis, partit ajustat que es va decidir per un gol matiner i la final ho va fer tot per guanyar, amb diverses ocasions per emportar-se el triomf. Però Omar va aguantar i els penals van tornar a donar l'esquena al campió de campions.

Luis segueix demostrant que vol ser un del TOP 4. Sòlid a grups guanyant amb contundència a parelles i veient-se més fort que Rock en el darrer partit, va tenir els quarts de final somiats davant la única CPU del bombo a la que va guanyar de manera contundent. Un City molt treballat que ningú s'imagina ja en altres mans que no siguin les sevesque arribava a semis davant Mayola, amb qui té un matchup dolent. Però va fer partit per trencar-lo. Va estar fora del matx els primers minuts i Marc ho va aprofitar per marcar el que seria el gol del triomf. Per ocasions, una pròrroga hagués estat més justa. Manté el pot 1.

Enric anava llançat a la fase de grups, guanyant a les parelles i demostrant poder davant Mayola tot i que va acabar cedint un empat El Madrid era temible i a quarts de final va sortir a per totes per destrossar el Dortmund d'un Morón que s'acostuma ja a passar de grups cada vegada que juga. A semis va començar fort amb Omar, però es va veure remuntat i sense reacció. Alguns desajustos en defensa el van apartar d'una final en la que volia trencar la ratxa de matchups amb Mayola.

Salva partia com a favorit per equip i ser vigent bicampió. I va complir amb les expectatives en la fase de grups, passant com a primer després de golejar a CPU i sortir viu de partits tensos amb Aleu i Morón. A quarts es topava amb el seu gran rival, i segurament no va fer un partit per caure eliminat. Ocasions clares, tapant els atacs de Marc... però dos obusos des de la frontal el van enviar fora abans d'hora i abans del que li agradaria.

Rock ha tornat, i esperem que sigui per sempre. Segueix maleïnt el joc, però el seu nivell ha pujat uns esglaons i ara passa de ronda amb solvència. A quarts va tenir opcions davant Omar, però no va estar encertat en els metres finals i es va precipitar en algunes passades i transicions. Sap que té una tàctica molt sòlida al darrera i que pot començar a fer coses interessants a mesura que els sortejos siguin una mica més benèvols en els quarts. I d'aquí a la glòria queda a un pas.

Morón ha treballat dur i això li va permetre tornar a passar a quarts per segona vegada consecutiva. El Dortmund el tenia per la mà i es va demostrar guanyant a la CPU, empatant amb Aleu i perdent per la mínima amb Salva. Suficient per passar a quarts, on es va trobar amb un Enric que no li va donar opcions. Segueix lluny del nivell que demostra en amistosos, però ha pujat i això es nota en els resultats. Només li falta no venir-se avall quan té un resultat advers.

Mero és l'exemple de la igualtat de la Ferran Vivas. Estem parlant d'un jugador que no va perdre cap partit però va quedar fora a grups. No només això, sinó que ell va empatar amb el que a les postres seria campió, Omar. Necessitava però una victòria per passar  iaixò no ho va poder esgarrapar davant el Gallo. Va demostrar nivell i només la mala sort (dos pals, ocasions clarísimes fallades) el van apartar dels quarts de final.

Aleu també ha crescut i és una bona notícia. S'ha posat dins del joc, ha jugat i ha millorat moltíssim. La prova està en que no va perdre cap partit tampoc en grups i que davant Salva va merèixer la victòria per ocasions. Tres empats i fora per només un gol que li hagués donat el pas als quarts de final. Si segueix jugant regularment la lluita amb Morón pel pot 3 només acaba de començar. En defensa va ser impecable i només li falta afinar més a dalt. Per la resta, Aleu està dins com mai ho havia estat.

Holanda i Vadorinho eixuguen un deute històric

Holanda i Vadorinho eixuguen un deute històric

No era la millor selecció per escollir i fallava en llocs claus. A més, tampoc era la millor Holanda dels últims temps tenint en compte els grans equips que havien format els taronges. Però hi havia un deute històric, una espina clavada, que Sir Salva Fernàndez es va poder treure dissabte. La primera FVC data de fa uns cinc anys, i allà Holanda va trepitjar la final de la mà de Vadorinho. Però va perdre. Aquesta vegada la Oranje va aixecar contra pronòstic el títol, setè en la història de Sir Salva Fernàndez.

La final va tornar a ser davant un vell conegut ja, un Luigi que porta una ratxa espectacular de semifinals i finals que l'han portat a convertir-se en Pot 1, dins del Top 4 del FerPro. La final va estar marcada per un error de David Luiz que va aprofitar Robben per marcar de vaselina. A l'àrea brasilenya hi havia un caçador que "andava suelto", i Klas Jans Mans Suns Fums Huntelaar faria el segon recollint un rebot. Holanda estava molt seriosa al darrera i aprofitava qualsevol badada, la sort somreia en dos moments i es van aprofitar. En defensa l'equip no va donar opcions i els dos gols van ser definitius.

Els dos equips venien d'unes semifinals complicades. En el cas de Luigi superava una CPU (1-0) que amb Rússia havia tombat abans a un dels favorits, Omar. Va treballar de valent, va vigilar el perill de Enric/Aleu i va aconseguir trepitjar la final. Sabia que tenia una ocasió històrica per com havia quedat el quadre i no la va desaprofitar. Per la seva banda, a l'altre costat del quadre hi havia un partit entre Sirs, la repetició de la final de la passada edició. Marc arribava fort amb Itàlia, i Salva havia estat molt sòlid tot el torneig. Després d'un primer temps amb ocasions als dos costats i cert domini territorial d'Holanda, un penal "fifa" va marcar el partit. Persie no fallava i posava l'1-0. Poc després vindria una falta i Van der Vaart la va enviar a dins. Tot això va marcar el matx decisivament, és evident, i Salva va poder controlar el partit fins el final (3-0).

La gran sorpresa de quarts va ser l'ensopegada d'Omar. Venia fort amb Argentina i passava de grups després d'haver caigut en la passada edició. Però en un matx on el Gallo va estar irreconeixible va empatar 0-0. I els penals el van enviar a casa per la sorpresa de tot el món. En aquesta fase cal celebrar l'estrena de Morón, que per primer cop trepitjava quarts de final en passar segon de grup (i sent l'únic que va poder guanyar al campió). La seva Alemanya va lluitar de valent amb Luigi, però Neymar va tombar-lo amb dos grans gols de cap. L'altra alegria és la de Rock, que torna a passar ronda moltes edicions després. Va aguantar tres quarts de partit a Mayola, però el Sir va imposar-se amb claredat en el tram final. Salva, davant parelles, també va guanyar amb solvència als quarts.

Tres van caure a grups. Aleu no va fer una mala competició: va guanyar el primer partit i va lluitar molt amb Rock (derrota 1-0) però el fet de caure en el grup de tres el va deixar sense opcions gairebé. Mero i Enric per la seva banda van patir la ira d'una parella de la mort com era Omar-Mayola. Els dos van fer molt de mal i van eliminar a dos clàssics de la competició. Mero havia arribat a quarts amb el PSG i portava un bon equip, mentre que Enric se'l veia com un dels favorits. La mala sort de les parelles que els van tocar va ser letal per dos històrics.

A títol personal estic content perquè he sabut fer molt sòlid una defensa justa i mhe adaptat molt bé a un tipus d'atac amb davanters lents, que no jugo mai aixi.

Els penals dicten sentència per segona competició consecutiva

A la final havien arribat segurament els dos jugadors que millor havien jugat fins el moment. A una banda Sir Marc Mayola feia ple de victòries en el seu grup, amb golejades a la CPU i victòria mínima davant Mero. Triomf plàcid a quarts, victòria més soferta a semis i bones sensacions en general. A l'altra costat, Sir Salva Fernàndez patia i tenia sort per vèncer a Moron, va guanyar CPU i va exhibir-se des de llavors, golejant a Luigi, CPU a quarts i Luigi un altre cop en un dels seus millors partits. Amb aquest panorama, la final va canviar el ritme elevat dels dos jugadors per molta tensió, molt de control i poquíssimes ocasions. Molta tensió i dos jugadors amb molt de respecte. Marcaria primer salva després d'una bona jugada individual amb rebot posterior que recolliria Messi. No va poder aguantar la diferència perquè en un córner el Bayern va demostrar la seva superioritat. El Bayern havia tingut alguna ocasió més, i el Barça només a la pròrroga pot recordar una d'Iniesta molt clara al pal curt que normalment entra. Ahir no. A canvi, Mayola va tenir dues ocasions clares, un remat de cap i sobretot una de Müller que el déu FIFA no va voler que entrés. Als penals, loteria on la sort va somriure per primer cop a Salva, que havia perdut totes les tandes de penals en la FVC.

A semis, Enric i Luigi havien caigut després de fer una bona competició en general. Enric va golejar en tots els seus partits de grup, demostrant el gran potencial que tenia tant abaix com a dalt. El Madrid va estar molt seriós a quarts de final, on es va trobar amb un fort Mero. Enric tenia més ocasions i portava més el ritme de partit, però Mero a la contra va tenir 2-3 ocasions clares per sorprendre'l. El poder ofensiu dels blancs va servir per posar-se 2-0 en el tram final de matx, sense deixar temps a Mero més que per fer el 2-1. Seria a semis amb Marc on Enric no aconseguiria fer el seu millor joc, tot i tenir ocasions i aguantar bé. El solitari gol del Bayern no el va poder remuntar finalment. Torna a estar entre els tres primers.

Luigi va ser l'altra semifinalista, i va protagonitzar un dels partits més emocionants de la FVC. Després de guanyar a CPU i tombar a Morón en un partit sofert, va ser segon en caure amb Salva. A quarts es va viure un partidàs. 2-0, però la CPU Omar-Morón l'empata. es torna a posar per davant, i el tornen a empatar. Amb 3-3 moltes ocasions pels dos costats i pròrroga. Allà el City va tirar de banqueta per aconseguir el pas a semis (Dzeko y Milner van marcar), on cauria davant el a les postres campió de la copa.

A banda dels quatre semifinalistes, només Mero va aconseguir passar de grups. I és una bona notícia. Un històric com ell havia passat mals moments caient a grups tres vegades consecutives. Això va quedar enrere. Des del pot 2 i potser sense les sensacions que esperava tenir, Mero va fer un torneig seriós i tot i començar amb un empat sofert davant una parella complicada, es va classificar bé gràcies a la seva victòria solvent a segona jornada. va competir tant en la tercera davant Mayola (per la mínima) i també a quarts, on va caure per la mínima també davant Enric. Triarà cinquè i recupera el camí que sempre li havia pertocat, passar a les eliminatòries directes.

A grups, escabetxina com ve sent habitual. El cas més sorprenent va ser el del grup A. Rock i Omar eren dos dels jugadors més en forma, però les pitjors CPU amb una parella que se sap compenetrar molt bé van patir de valent. Els equips italians són duríssims, i Milan i Inter van esgarrapar empats i partits ajustats de tal manera que en la darrera jornada només podia passar un. Qui guanyés. I la llei de murphy deia que empatarien. Van empatar i van quedar fora els dos jugadors. Rock va tenir moments de desesperació, mentre que Omar no va estar al seu nivell. El tema del sorteig seleccions i la ressaca del dia anterior li van passar factura al màxim que diu ja no voler ser-ho.

Morón tenia moltes coses a dir en aquesta FVC, però va caure en un grup molt complicat: Salva i Luis. Va posar contra les cordes al campió (només va perdre per un penal FIFA i un córner que no és especialitat del Barça) i amb Luis va aguantar fins el tram final de partit, fallant un penal. La progressió hi és, només falta donar el salt final. En parelles va demostrar també haver guanyat nivell. Per la seva banda, Aleu va tenir la classificació molt a prop. El jugador, ànima de la FVC encara que no tingui el joc, va perdre de manera escandalosa amb el Arsenal per 3-2, i després sense biscotto va guanyar per mèrits propis. Si hagués aguantat un resultat de 2-0 com a màxim davant enric hauria passat, però el seu rival va golejar-lo. Va ser per molt poc.

Campió: Sir Salva Fernàndez. Sisè títol.

Copa MM: Messi (9 gols).

Copa SF: Valdés (4 gols en sis partits).

Ordre de tria per la propera Ferran Vivas de clubs:

Salva, Marc, Enric, Luis, Mero, Omar, Rock, Aleu, Morón

Demà us enviaré els matchups actualitzats, com estan els punts del FerPro amb el que ha sumat cadascú i tota la pesca. Una competició molt disputada i un plaer, com sempre.

FERRAN VIVAS CUP XXIII - Seleccions - 15 desembre en horari de migdia-tarda

1.- Morón (pot 1)

2.- Luigi

3.- Enric

4.- Omar

5.- Mero (pot 2)

6.- Aleu

7.- Salva

8.- Marc

9.- Rock (pot 3)

Tenint en compte la data, el més segur és que la tria d'equips es faci a partir del proper dissabte, dia 1.