Holanda i Vadorinho eixuguen un deute històric

Holanda i Vadorinho eixuguen un deute històric

No era la millor selecció per escollir i fallava en llocs claus. A més, tampoc era la millor Holanda dels últims temps tenint en compte els grans equips que havien format els taronges. Però hi havia un deute històric, una espina clavada, que Sir Salva Fernàndez es va poder treure dissabte. La primera FVC data de fa uns cinc anys, i allà Holanda va trepitjar la final de la mà de Vadorinho. Però va perdre. Aquesta vegada la Oranje va aixecar contra pronòstic el títol, setè en la història de Sir Salva Fernàndez.

La final va tornar a ser davant un vell conegut ja, un Luigi que porta una ratxa espectacular de semifinals i finals que l'han portat a convertir-se en Pot 1, dins del Top 4 del FerPro. La final va estar marcada per un error de David Luiz que va aprofitar Robben per marcar de vaselina. A l'àrea brasilenya hi havia un caçador que "andava suelto", i Klas Jans Mans Suns Fums Huntelaar faria el segon recollint un rebot. Holanda estava molt seriosa al darrera i aprofitava qualsevol badada, la sort somreia en dos moments i es van aprofitar. En defensa l'equip no va donar opcions i els dos gols van ser definitius.

Els dos equips venien d'unes semifinals complicades. En el cas de Luigi superava una CPU (1-0) que amb Rússia havia tombat abans a un dels favorits, Omar. Va treballar de valent, va vigilar el perill de Enric/Aleu i va aconseguir trepitjar la final. Sabia que tenia una ocasió històrica per com havia quedat el quadre i no la va desaprofitar. Per la seva banda, a l'altre costat del quadre hi havia un partit entre Sirs, la repetició de la final de la passada edició. Marc arribava fort amb Itàlia, i Salva havia estat molt sòlid tot el torneig. Després d'un primer temps amb ocasions als dos costats i cert domini territorial d'Holanda, un penal "fifa" va marcar el partit. Persie no fallava i posava l'1-0. Poc després vindria una falta i Van der Vaart la va enviar a dins. Tot això va marcar el matx decisivament, és evident, i Salva va poder controlar el partit fins el final (3-0).

La gran sorpresa de quarts va ser l'ensopegada d'Omar. Venia fort amb Argentina i passava de grups després d'haver caigut en la passada edició. Però en un matx on el Gallo va estar irreconeixible va empatar 0-0. I els penals el van enviar a casa per la sorpresa de tot el món. En aquesta fase cal celebrar l'estrena de Morón, que per primer cop trepitjava quarts de final en passar segon de grup (i sent l'únic que va poder guanyar al campió). La seva Alemanya va lluitar de valent amb Luigi, però Neymar va tombar-lo amb dos grans gols de cap. L'altra alegria és la de Rock, que torna a passar ronda moltes edicions després. Va aguantar tres quarts de partit a Mayola, però el Sir va imposar-se amb claredat en el tram final. Salva, davant parelles, també va guanyar amb solvència als quarts.

Tres van caure a grups. Aleu no va fer una mala competició: va guanyar el primer partit i va lluitar molt amb Rock (derrota 1-0) però el fet de caure en el grup de tres el va deixar sense opcions gairebé. Mero i Enric per la seva banda van patir la ira d'una parella de la mort com era Omar-Mayola. Els dos van fer molt de mal i van eliminar a dos clàssics de la competició. Mero havia arribat a quarts amb el PSG i portava un bon equip, mentre que Enric se'l veia com un dels favorits. La mala sort de les parelles que els van tocar va ser letal per dos històrics.

A títol personal estic content perquè he sabut fer molt sòlid una defensa justa i mhe adaptat molt bé a un tipus d'atac amb davanters lents, que no jugo mai aixi.