Els penals dicten sentència per segona competició consecutiva

A la final havien arribat segurament els dos jugadors que millor havien jugat fins el moment. A una banda Sir Marc Mayola feia ple de victòries en el seu grup, amb golejades a la CPU i victòria mínima davant Mero. Triomf plàcid a quarts, victòria més soferta a semis i bones sensacions en general. A l'altra costat, Sir Salva Fernàndez patia i tenia sort per vèncer a Moron, va guanyar CPU i va exhibir-se des de llavors, golejant a Luigi, CPU a quarts i Luigi un altre cop en un dels seus millors partits. Amb aquest panorama, la final va canviar el ritme elevat dels dos jugadors per molta tensió, molt de control i poquíssimes ocasions. Molta tensió i dos jugadors amb molt de respecte. Marcaria primer salva després d'una bona jugada individual amb rebot posterior que recolliria Messi. No va poder aguantar la diferència perquè en un córner el Bayern va demostrar la seva superioritat. El Bayern havia tingut alguna ocasió més, i el Barça només a la pròrroga pot recordar una d'Iniesta molt clara al pal curt que normalment entra. Ahir no. A canvi, Mayola va tenir dues ocasions clares, un remat de cap i sobretot una de Müller que el déu FIFA no va voler que entrés. Als penals, loteria on la sort va somriure per primer cop a Salva, que havia perdut totes les tandes de penals en la FVC.

A semis, Enric i Luigi havien caigut després de fer una bona competició en general. Enric va golejar en tots els seus partits de grup, demostrant el gran potencial que tenia tant abaix com a dalt. El Madrid va estar molt seriós a quarts de final, on es va trobar amb un fort Mero. Enric tenia més ocasions i portava més el ritme de partit, però Mero a la contra va tenir 2-3 ocasions clares per sorprendre'l. El poder ofensiu dels blancs va servir per posar-se 2-0 en el tram final de matx, sense deixar temps a Mero més que per fer el 2-1. Seria a semis amb Marc on Enric no aconseguiria fer el seu millor joc, tot i tenir ocasions i aguantar bé. El solitari gol del Bayern no el va poder remuntar finalment. Torna a estar entre els tres primers.

Luigi va ser l'altra semifinalista, i va protagonitzar un dels partits més emocionants de la FVC. Després de guanyar a CPU i tombar a Morón en un partit sofert, va ser segon en caure amb Salva. A quarts es va viure un partidàs. 2-0, però la CPU Omar-Morón l'empata. es torna a posar per davant, i el tornen a empatar. Amb 3-3 moltes ocasions pels dos costats i pròrroga. Allà el City va tirar de banqueta per aconseguir el pas a semis (Dzeko y Milner van marcar), on cauria davant el a les postres campió de la copa.

A banda dels quatre semifinalistes, només Mero va aconseguir passar de grups. I és una bona notícia. Un històric com ell havia passat mals moments caient a grups tres vegades consecutives. Això va quedar enrere. Des del pot 2 i potser sense les sensacions que esperava tenir, Mero va fer un torneig seriós i tot i començar amb un empat sofert davant una parella complicada, es va classificar bé gràcies a la seva victòria solvent a segona jornada. va competir tant en la tercera davant Mayola (per la mínima) i també a quarts, on va caure per la mínima també davant Enric. Triarà cinquè i recupera el camí que sempre li havia pertocat, passar a les eliminatòries directes.

A grups, escabetxina com ve sent habitual. El cas més sorprenent va ser el del grup A. Rock i Omar eren dos dels jugadors més en forma, però les pitjors CPU amb una parella que se sap compenetrar molt bé van patir de valent. Els equips italians són duríssims, i Milan i Inter van esgarrapar empats i partits ajustats de tal manera que en la darrera jornada només podia passar un. Qui guanyés. I la llei de murphy deia que empatarien. Van empatar i van quedar fora els dos jugadors. Rock va tenir moments de desesperació, mentre que Omar no va estar al seu nivell. El tema del sorteig seleccions i la ressaca del dia anterior li van passar factura al màxim que diu ja no voler ser-ho.

Morón tenia moltes coses a dir en aquesta FVC, però va caure en un grup molt complicat: Salva i Luis. Va posar contra les cordes al campió (només va perdre per un penal FIFA i un córner que no és especialitat del Barça) i amb Luis va aguantar fins el tram final de partit, fallant un penal. La progressió hi és, només falta donar el salt final. En parelles va demostrar també haver guanyat nivell. Per la seva banda, Aleu va tenir la classificació molt a prop. El jugador, ànima de la FVC encara que no tingui el joc, va perdre de manera escandalosa amb el Arsenal per 3-2, i després sense biscotto va guanyar per mèrits propis. Si hagués aguantat un resultat de 2-0 com a màxim davant enric hauria passat, però el seu rival va golejar-lo. Va ser per molt poc.

Campió: Sir Salva Fernàndez. Sisè títol.

Copa MM: Messi (9 gols).

Copa SF: Valdés (4 gols en sis partits).

Ordre de tria per la propera Ferran Vivas de clubs:

Salva, Marc, Enric, Luis, Mero, Omar, Rock, Aleu, Morón

Demà us enviaré els matchups actualitzats, com estan els punts del FerPro amb el que ha sumat cadascú i tota la pesca. Una competició molt disputada i un plaer, com sempre.

FERRAN VIVAS CUP XXIII - Seleccions - 15 desembre en horari de migdia-tarda

1.- Morón (pot 1)

2.- Luigi

3.- Enric

4.- Omar

5.- Mero (pot 2)

6.- Aleu

7.- Salva

8.- Marc

9.- Rock (pot 3)

Tenint en compte la data, el més segur és que la tria d'equips es faci a partir del proper dissabte, dia 1.