La final de la FVC XXI és segurament la primera de les vint-i-una finals que aconsegueix tenir dos vencedors. Marc, el que passarà a la història i a les hemeroteques per sumar la seva vuitena victòria. Enric, vencedor moral per dos motius: per ser ell mateix durant tota la competició, cosa que se li havia reclamat quan feia grans pretemporades i punxava a la cita de cites, i per haver posat una primera pedra de cara a futures victòries. Que arriben tard o d'hora. La finalíssima va tenir en els primers minuts un Marc més sencer que va avançar-se en el marcador amb una jugada marca de la casa. El canvi d'Enric es va veure allà. Lluny d'enfonsar-se i de perdre el camí a seguir, va començar a jugar com ell sabia, empatant aviat. Després arribarien ocasions clares, sobre tot un xut des de dins de l'àrea que va desviar Neuer, va tocar al travesser, al pal i després la va treure un defensa de la línia. Enric estava millor, Marc aguantava viu. El Milan en va tenir alguna més de les que sempre entren, però no. En la pròrroga, pal de Mario Gómez i en el 120 una claríssima de Pato, sol a la frontal, amb xut de qualitat com ell mai erra. Neuer va parar. Als penals, el porter alemany de nou l'heroi. Marc va sobreviure fins la tanda final i va vèncer.
És el concepte del campió en aquesta XXI edició: sobreviure. Li va passar el mateix a quarts de final, on en un partit molt igualat amb Omar -clàssic de clàssics de la FVC- els dos van demostrar de nou un gran nivell. Omar s'avançaria primer, però un penal donaria oxigen a Mayola. Onze metres. de nou. Com ve sent habitual, els dos titans van acabar a penals, on va passar el Bayern de Múnic. Després seria el torn d'enfrontar-se al vigent campió: Luigi. Partit molt equilibrat on amb el gol a favor, Mayola va gestionar fins la desesperació del seu rival l'avantatge. Quan se't posa per davant és complicat esgarrapar-li la pilota. Això sí, aquestes semis servien per demostrar que Luigi ja està entre els més grans. Dues finals i una semifinal en les darreres tres edicions.
A l'altra banda del quadre, Salva i Enric es trobaven a semis després de desfer-se sense problemes de les CPU. Ja s'havien vist les cares a grups (4-2 pel Milan), i el partit va ser de domini per un Milan que es coneixia les trepelleries de Salva i el seu Spartak. Després d'una primera part amb 0 xuts dels russos, canvi de tàctica i millora, però insuficient davant un rival molt seriós. Va ser qui menys s'esperava, Pareja, qui empataria el partit en un córner. Amb 1-1, l'Spartak va ser lleugerament millor a la pròrroga, amb una ocasió molt clara per desfer la igualada. Però es va arribar a penals. Onze metres. Aquí sí va somriure la sort a Enric, tot i que després els 11 metres li donarien l'esquena.
Quatre van ser els caiguts. Rock i Mero estaven junts a grups, però van veure com Zenit i Juventus els deixaven fora. La duresa de les parelles i l'harakiri que es van fer entre ells, empat en la darrera jornada, va ser una llosa per dos grans de la competició que passen per una mala ratxa però que tornaran. Morón va caure en un grup complicat, amb Salva i Enric que van ser semifinalistes, i això el va tornar a apartar del somni dels quarts de final. Aleu, per la seva banda, va patir la ressaca d'Omar. El titu de titus no va estar en la seva línia de matxacar a parelles (de fet, casi queda fora) i això va impedir qualsevol intent de pacte del tiet.
Temporada 2011-2012 - Dades finals
- Número d'edicions disputades: Cinc de clubs i una de seleccions.
- Vencedors: Marc i Salva (2), Rock (1), Luis (1).
- Jugador virtual MM: Ronaldo (4 pitxitxis), Welliton (2).
- Porter Virtual SF: Neuer i Valdés (2).
- Màxim número de jugadors en una fase final: Set (Ferran Vivas 18).
- Menys jugadors en fase final: Cinc (les dues últimes edicions).
- Millor posició CPU: PSG (semis) i Zenit (semis).
- Classificació final de temporada FerPro: Marc, Salva, Omar, Enric // Luigi, Mero, Rock, Aleu // Morón
Un jugador. Una valoració. Una cançó.
Quan em vaig quedar solter farà tres anys, vaig trobar-me perdut en el món. Amics en tenia, i m'ajudaven a tirar endavant. Però la soledat dels moments íntims no me la treia ningú. Allà vaig conèixer a Bruce, un bon home que em va acompanyar en el meu camí vital cap a la recuperació com a persona, que finalment m'ha portat a una vida millor com tots sabeu. Allò em va servir per veure que aquell bon home, en Brucie, tenia i té una cançó per cada moment de la nostra vida. Per cadascú de nosaltres. One, two...
1.- Sir Marc Mayola. És el campió, ha tingut sort en moments puntuals però ha fet coses bé per arribar a tenir opcions. Això és així. Va tenir problemes per passar de grups després d'un empat inesperat, va jugar a cara o creu amb Omar com sempre passa en els seus partits i després de competir bé a semis va mantenir-se dempeus a la final fins guanyar a penals.
Per ell, li dediquem "Wrecking Ball", cançó de Bruce que diu així: "He visto campeones llegar y marchar//así que si tienes agallas, si tienes huevos// trae aquí tu bola de demolición". So bring on your wreckiiiiiiing baaaaaall. Declaració d'intencions del que necessitem per tirar-lo avall.
2.- Enric Triadó. Moralment vencedor per joc desplegat i perquè la sensació d'injustícia està present, tot i que no m'agrada aquesta paraula per parlar de competicions. Va jugar espectacularment bé tota la competició, tant a grups com en la fase final, sent superior als seus rivals. Però la cara que va sortir a semis es va convertir en creu a la final. No se li pot demanar més: simplement jugant així arribarà la segona FVC. Ja està al pot 4, a tot això. Una dada que s'ha de quedar per ell.
Per ell, li dediquem un "Waitin' on a sunny Day", cançó que diu així: "Plou, però no hi ha cap núvol al cel// deuen ser les llàgrimes dels teus ulls // tranquil·la, tot anirà bé// estic esperant que arribi un dia asolellat". Waitin' on a suuuunyy daaaaaaay. I com va dir Mero al seu gran amic en la celebració: cada cop està més a prop el dia que perdràs amb l'Enric.
3.- Salva. En una competició on cauen quatre a grups, on s'han resolt tres partits de quatre a penals i l'altre per 1-0, arribar a semifinals amb l'Spartak i quedar fora de la final per un penal... és un èxit. No enganyaré, volia guanyar i estic molt fotut perquè veia opcions i la sort dels penals em va destrossar. Però objectivament he aconseguit fer-me respectar amb els russos.
4.- Luigi. S'ha convertit en un gran amb dues finals i una semi en tres edicions. Va patir per passar de grups, però després es va mostrar sòlid a quarts de finals i a les semis va tenir opcions fins l'últim minut, tot i la desesperació de jugar amb resultat en contra davant Mayola. Que tingués opcions de final i que no perdés la cara al més llorejat demostra que està allà. Puja al cinquè lloc.
Per ell un Born to Run, que diu així: "La carretera está atascada de héroes arruinados// todos están en ella, pero no pueden esconderse// chica, hemos nacido para correr". Baby we will booooorn to RUUUUUUUUUUUUUUUN. Córrer cap a la victòria, el quart lloc... un lluitador.
5.- Omar. Va arribar amb una ressaca inhumana, i de nou per no complir amb les expectatives a grup, on s'espera que sigui primer, va topar-se a quarts amb en Marc. Això va provocar un cruce on va tenir alguna ocasió per tornar a aconseguir trepitjar semis. No va poder ser, i els penals el van condemnar precisament en el millor partit que havia fet en tot el torneig. seriós, fort... però amb un rival dur davant.
Per ell, Death to My Homewtown: "Escúchame, hijo, estáte listo para cuando lleguen//porque van a volver, seguro como que sale el sol// prepara una canción// y cántala fuerte//envía los barones al infierno". Perquè deaaaaaath to my hometooooooooooooooooooooown. I així, s'aixecarà i es prepararà per la nova batalla que tindrà en el futur. Perquè la tindrà.
6.- Rock. No va acabar de trobar-li el punt, i es va desanimar quan veia que una victòria en la darrera jornada tampoc li servia pels reusltats de la CPU. El jugador celebra l'adéu del FIFA12 i espera millors sensacions en la propera edició. La duresa de la parella Enric/Salva segueix sent el seu gran problema.
7.- Mero. Va començar molt bé, guanyant el primer partit i posant-se bé de cara a passar. Però després es va trobar una parella molt dura i amb tot molt complicat només va poder esgarrapar un empat amb Rock. El Chelsea no va fer fitxatges que suplissin les baixes que tenia i això es va notar en un equip mermat que a sobre es va trobar en un quadre difícil. Baixa al pot 2, fet que li pot beneficiar per tenir altres encreuaments de parelles i rivals.
8.- Morón. Poc a dir. Ha millorat defensivament, tot i que no juga tant bé en la FVC com en la pretemporada. A més, estar enquadrat amb Enric i Salva el va portar a un camí casi impossible de superar. Al menys suma un punt més per haver passat una CPU a quarts, una fita important al seu historial.
9.- Aleu. Sense pacte del tiet possible pels problemes en grups contra una CPU dificil com és Luis i Mayola, no va tenir opcions. A veure si de cara a la propera edició enganxa millor el joc. Triarà últim per marxar abans d'hora, però segueix això sí manté la seva posició de Pot 2 pels punts del FerPro.
Per els quatre, un "Promised Land", que diu així: "señor, no soy un chico// soy un hombre// y creo en la tierra prometida". And I Believeeee in a proooomised Land. La promised land, passar a quarts i tornar a ser els rebentadors en parelles i en individuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada