Luigi, Setè Campió de la història de la Ferran Vivas

S.F, Mataró-. I va aparèixer Iniesta. Quedaven pocs minuts per acabar una final que estava sent intensíssima, amb poques oportunitats als dos costats, amb molta serietat defensiva. Hi hauria nou campió. Ni l'anterior vencedor en les seleccions, Salva, ni tampoc el vigent campió de clubs, Marc, havien arribat a la cita que decidiria el vencedor de la Ferran Vivas Cup XX, la Copa dels Campions. Eren Omar i Luigi amb City i Barça respectivament els que la jugaven. El tercer en discòrdia, etern favorit, i l'outsider que cada cop ho és més. 19 punts en dues Ferran Vivas així ho confirmen. I Iniesta va dictar sentència. Villa s'escapava en una de les poques jugades on la seva força li va valer. Va centrar ras, i Lescott va desviar de taló. Iniesta, sense parar-la, va rebentar la porteria de Hart. 1-0, resultat que no es va moure. Luigi es converteix en el setè campió de la història de la Ferran Vivas Cup.

El seu camí havia estat ple de dificultats. A grups es trobava enquadrat amb Mayola, i va patir com sempre pateix davant les parelles. Després de perdre 0-1 amb la Juventus amb un penal per la polèmica, un empat amb Mayola li permetia passar com a segon. Allà es va trobar al Spartak de Salva, en un altre enfrontament duríssim. Molt equilibrat, una ocasió i poc més a cada banda i defenses imposant-se als atacs. Messi va destrossar la porteria de Dikan a deu pel final. No deixava reacció als russos. A semis va superar a la parella Rock i Mero. La resta ja està explicada. Amb un Barça de fantasia, però amb un joc molt més semblant al de la millor Itàlia: només dos gols en tot el campionat. Trofeu SF.

Qui va espantar fantasmes va ser Omar. El maximíssim va fer gal·la de la seva condició tot i patir més del compte. Va començar empatant sense gols amb un ultra defensiu Morón, i després de guanyar al CPU va estar uns quants minuts fora del torneig. Un gol de Rock en el partit que els enfrontava, el darrer del grup C, el deixava eliminat. Però una carambola de rebots mai vista li va permetre empatar i passar com a segon classificat. Això l'enviava després de golejar a una CPU en els quarts a jugar amb Sir Marc Mayola, primer del seu grup amb l'autoritat que el caracteritza. El clàssic de la FVC estava servit (nou ocasions s'han enfrontat, el partit més repetit en la competició de competicions). I va sortir cara. Per Omar. Partit equilibrat, segurament amb el Madrid de Marc portant més la iniciativa i amb força ocasions clares, sobretot a l'inici del segon temps. Però va marcar el City primer. El Madrid va empatar. I un penal made in FIFA va decidir que passessin els citiziens. La sort és capritxosa. En la FVC anterior segurament mereixia passar Omar, i ho va fer Marc. En aquesta es podria dir que va passar al revés, sempre parlant de diferències jugables de 55-45 i viceversa.

Mayola va marcar un ritme altíssim al llarg del torneig. Golejades escandaloses a les CPU i partit empatat sense problemes amb Luigi. Primer, favorit. Com sempre. A quarts es trobava amb Enric, un altre clàssic. Però sigui per joc, per sort, per detalls, o de tot una mica, Mayola li té la mida presa a Enric. Partit equilibrat, amb el Milan posant-se per davant en el marcador però un Madrid que treuria la casta suficient per capgirar el resultat i emportar-se una victòria ajustada. A semifinals Omar es prendria la seva particular venjança (5-4 per Marc encara al FerPro).

Enric, un dels outsiders, veia com se li escapava una nova oportunitat. Molt treballat en pretemporada i un dels que sempre se li veuen opcions, va ensopegar amb la mateixa pedra una altra vegada. I de nou a quarts de final, una barrera que li està costant superar en les últimes edicions. A grups havia estat sòlid, patint al primer partit i guanyant bé al segon. Va deixar escapar un 3-0 davant Salva en el definitiu enfrontament perquè segurament ja li anava bé ser segon i poder optar a una CPU en quarts. Però la sort és capritxosa i li va caure Marc mentre a Salva li queia el pitjor segon que li podia tocar.

De fet, per Salva no va ser un mal torneig. Debutava amb un Spartak 4 estrelles, segon pitjor equip del torneig en números, però si anava amb els russos és perquè sabia el que es feia. Va guanyar el primer enfrontament remuntant, i en el segon va golejar amb tranquil·litat. Després empataria el tercer partit amb Enric, fet que li permetria ser primer de grup. I va caure amb Luigi en un enfrontament on el problema no va ser l'equip, sinó el joc. Mai va jugar com ell sap, i això li va passar factura davant un Luigi molt sòlid.

Sorpresa en l'adéu precipitat de dos històrics
L'adéu en fase de grups de Jota i de Rock va ser tota una sorpresa. Els dos havien quallat una bona pretemporada, i els dos tenien equips poderosos. Però el primer va estar de pega amb una parella com Marc/Luigi, que sempre ha jugat molt i molt bé (han eliminat a molta gent) i en estar en el grup de la mort. Inter de Milà i Zenit eren les CPU, dos equips molt durs, dels més forts de CPU. Jota va golejar en la darrera jornada a l'Aleu, però ja era massa tard perquè els dos CPU havien passat ronda. Precisament Aleu havia aconseguit créixer força com a jugador i tenia un bon equip com el Bayern Munic. Però no va competir com se l'havia vist en la pretemporada, va estar erràtic en defensa i això ho va pagar caient a grups. No va poder repetir els quarts de l'anterior edició.

Rock va ser una sorpresa, però va estar molt marcada pels esdeveniments i pels detalls. Va començar malament, amb una derrota contundent contra una bona CPU com és el Porto i dos jugadors que s'entenen molt com són Enric i Salva. El partit següent va guanyar a Morón i depenia d'ell mateix per aconseguir passar de grups. Però davant Omar les coses no li van anar bé.  Cert que va tenir sort davant moltes ocasions fallades pel seu rival, però després de marcar el 0-1 que li donava el pas a quarts va veure com un seguit de rebots catastròfics el feien fora. Més llenya al foc. Com a parella va sumar un punt passant a semis, però allà no va poder anar més lluny. Per últim, Morón també ha millorat, però caure en un grup com Rock i Omar no és fàcil. Va esgarrapar un punt d'or davant Omar, però amb Rock no va poder. En CPU es va veure que li faltava una mica més en atac, però aquest és el camí. La defensa ha estat un primer pas.

L'1x1

1.- Luigi. Campió molt treballat i merescut. Es va enfrontar a jugadors com Marc, Salva i Omar abans d'emportar-se la victòria. La clau va estar en una defensa de ferro, només dos gols encaixats, i en aprofitar les seves ocasions. Ha fet final i campió en dues edicions consecutives i vol convertir-se en el quart gran, una posició que està increïblement disputada. 

2.- Omar. Un dels favorits i així es va demostrar arribant a la final. Va saber patir, va guanyar quan ho havia de fer i va tenir la sort dels campions. Va fer el torneig que havia, molt sòlid, per emportar-se-la, però a la final un gol el va deixar fora. Retalla punts i es reafirma com a tercer respecte els perseguidors.

3.- Marc. Com sempre, allà està. A semifinals. Contundent durant tota la FVC, i partit equilibrat i molt disputat amb Omar on es va decidir per un fet puntual. Malgrat el fet en qüestió, que vagin 4-5 en enfrontaments demostra que tot suma: bon joc, sort o mala sort, petits detalls, errors... són dos dels millors i a vegades surt cara, creu... o cantó. Es reafirma com a líder amb el bon paper de CPU com a extra.

4.- Salva. Tothom sabia que podia fer coses importants perquè en pretemporada s'havia vist el potencial de l'equip. Va sortejar bé la fase de grups i a quarts va fer un partit seriós en defensa però nefast en atac. No li va fallar l'equip, li va fallar el seu propi joc. Tenia un objectiu, i les coses no es queden a mitges.

5.- Enric. De nou els quarts li van privar de millors posicions. Bon joc i contundent a grups, va fer un partit per guanyar a Marc, però aquest el va acabar superant. La manera de jugar que té i la competitivitat que dóna als seus equips demostren que no sempre li sortirà creu. I ho sap.

6.- Rock. Massa nervis quan les coses no anaven de cara que el descentraven, i malgrat això va demostrar que era grandíssim jugador perquè només un gol el va apartar dels quarts de final. Intentar superar les adversitats sense caure en la ira i el desànim potser l'hagués ajudat, però és cert que va estar de pega en ocasions que el joc el va perjudicar. 

7.- Jota. No va estar al nivell que s'esperava del seu Chelsea i el seu Drogba, però és que no ho va tenir fàcil. La parella al seu grup es de les pitjors que et pot tocar, i a més anaven ben calçats amb els equips que portaven. Malgrat tot, manté la quarta posició i segurament voldrà demostrar que els seus perseguidors hauran de seguir perseguint-lo, perquè qualitat té com s'ha vist en pretemporada.

8.- Aleu. Massa nerviós en general i sense jugar tranquil. Se li han vist millores tant en defensa com en atac, però quan juga contra parelles es bloqueja i no treu el bon futbol que té. Si aconsegueix controlar-ho podrà passar amb més tranquil·litat als quarts. A banda que li va caure una parella duríssima.

9.- Morón. El mateix. Millores molt bones en defensa, potser una mica més de punx en atac es troba a faltar, però s'ho ha agafat seriosament i com diu ell. si perdo a seguir entrenant. Va estar bé en termes generals, però li va faltar més sort en els enquadraments de grup i una mica més d'arribada.

Fets Ferranvivencs

• Luis és el setè campió de la FVC després de que també ho aconseguissin: Marc, Salva, Enric, Rock, Omar, Camero.
• Trofeu al màxim golejador cau en mans de Ronaldo (9 gols)
• Trofeu al menys golejat cau en mans de Valdés (2 gols)
• Es repeteix l'escabetxina més grossa de la història de la FVC: 4 jugadors a fase de grups.
• Marc i Luigi (2), Salva i Enric (1) sumen punts per passar CPU a quarts de final
• Rock i Mero (1) sumen punts per passar CPU a semifinals

Sobre els matchups

• A destacar, principalment, que el clàssic de la Ferran Vivas es posa al rojo vivo, 5-4 entre Marc i Omar.
• Luigi estrena marcador davant el segon i tercer del FerPro, amb els que encara perd 3-1
• Rock estrena marcador favorable amb Morón, 1-0.

Dades globals:

• Marc ha guanyat 27 enfrontaments directes. N'ha perdut 9. Guanya el 75% dels enfrontaments amb Ferranvivencs.
• Omar n'ha guanyat 20 i n'ha perdut 15.
• Salva n'ha guanyat 18, n'ha perdut 10.
• Jota n'ha guanyat 13, n'ha perdut 11.
• Són els únics que tenen bagatge positiu d'enfrontaments directes.