Sir Marc Mayola. El camí d'Itàlia va tenir moments de tot tipus. A la fase de grups se'l va veure força convincent contra parelles, enfrontaments que acostuma a tenir per la mà. On va començar a construir el camí del campió seria en el tercer enfrontament amb Omar, partit en el que va anar a remolc tota l'estona però que va acabar empatant, suficient per ser primer de grup. A quarts de final poc es pensava que suaria com va suar davant Enric/Aleu, dos jugadors que van posar-li les cosees compliadíssimes amb Uruguai i el van forçar als penals. Allà va superar la seva tercera tanda consecutiva si comptem les anteriors. A semifinals es trobava amb un vell conegut, The Rock. L'infranquejable va aguantar fins la segona part, on finalment Itàlia va imposar-se i va golejar. En la gran final, un gol de Sau en la primera jugada li donava tranquil·litat en un matx amb el Gallo molt igualat. Per la mínima, sense moviments. Vencedor, com casi sempre. Míster Finals jugava la seva quarta final consecutiva, cinquena de sis edicions. La clau: superar els penals a quarts de final va donar-li ales quan més en la corda fluixa estava.
Il Gallo Omar. Jugava a casa i va espantar els fantasmes golejant el primer partit amb CPU, cosa que no acostuma a fer. Va tornar a guanyar en la segona jornada i no va arribar a temps de ser primer tot i estar guanyant bona part del partit davant Mayola. Grans sensacions en tot cas que es van refrendaren una fase final d'infart: Davant Mero va haver de remuntar fins a tres vegades per acabar forçant els penals i emportar-se la victòria. Davant Salva, segurament un dels millors partits que se li recorda al Gallo capgirant un 1-2i un 3-2 davant un dels rivals que més cops l'havia vençut. Llançadíssim, a la final el gol de Sau en el 3' li va pesar molt. Sobretot perquè acte seguit, en el 5', Benzemà es quedava sol davant Buffon i el porter li aturava el que podia haver estat l'empat només començar. Un empat que no va arribar. La clau: Segurament el dia que més control de la pressió va tenir per superar dos moments adversos a quarts i semis.
Sir Salva Fernàndez. A grups va començar amb solvència amb una golejada i posteriorment amb més problemes va imposar-se a Camerún. Holanda està molt moldejada a l'estil Salva, i amb la classificació assegurada va saber aguantar l'empat amb Luis. Davant Suïssa als quarts, partit molt sofert on la pilota parada -penal i falta- li van donar el pas a semifinals. Allà va topar-se amb un gol matiner del Gallo, però el va remuntar. Amb 2-2 va posar-se de nou per davant, i es va equivocar en canviar la tàctica que no li estava anant tant malament. Dos gols van destrossar el pas a la final de Vadorinho. La clau: posar el 5-2-3 quan guanyava i no mantenir les ales que tant mal feien a França va ser el primer pas per caure eliminat. El segon el va donar Omar.
The Rock. Un dels mites de la Ferran Vivas -dues copes a les seves vitrines- va tornar per la porta gran. Tot i no entrenar els darrers dies, es va veure molt fort a grups golejant a la parella Salva/Luis i després superant també a Morón en el tercer partit. A quarts, partidàs amb Luis on va començar perdent però va saber remuntar amb un 1-2 trenat simplement espectacular. Tornava a les semifinals molt de temps després, i va aguantar a Mayola fins que el seu rival, gat vell, va aprofitar les que va tenir per acabar guanyant. Una llàstima que no vulgui comprar el FIFA 14, perquè el joc precisa de diverses hores per adaptar-se i Rock, havent tornat, podria ser un rival a tenir molt en compte. La clau: no se'l va veure nerviós ni quan perdia 1-0 contra Brasil.
Luigi NoesNoel. Complicada fase de grups per Brasil, amb una victòria inicial i després un resultat advers contra Camerún que el deixava contra les cordes. En el seu millor partit contra Salva segurament, va saber jugar amb la tensió necessària i va empatar, un punt que li permetia passar ronda. A quarts de final va topar-se amb un Rock molt fort i malgrat posar-se per davant, va veure com li remuntava el matx. Va tenir ocasions per empatar, però quarts de final va ser l'última parada del seu trajecte. En parelles va aconseguir sumar un puntet important en la seva batalla contra Enric pel quart lloc. La clau: Quan més necessitava jugar bé millor ho va fer a fase de grups contra Salva, aconseguint un meritori empat que demostrava que noésnoel.
Jota Mero. No començaven bé les coses per Camero en un grup mortal de tres jugadors. La CPU va passar el rodet per sobre seu i això li va generar els dubtes de les anteriors edicions. Però Mero va treure el millor joc que se li recorda en aquest FIFA 13 i va donar un cop d'autoritat en tombar un Enric que es preveia primer de grup a totes les traveses. Ronaldo espectacular, bon joc combinatiu i triomf. Davant Aleu va saber patir per sumar sis punts i ser primer. Malgrat això, li va tocar Omar a quarts. I allà va fer un partidàs. Posar-se per davant en el marcador en diverses ocasions fins al 3-2, resultat que no va poder aguantar. Als penals, la sort li va donar l'esquena. Segurament mereixia alguna cosa més després de la competició que va fer, però el que es va veure és que hi ha un nou camí per recórrer. La clau: va explotar al màxim les virtuts de Ronaldo i quan pitjor estava, va renéixer.
One Enric Piece. Sorpresa la d'Enric, un jugador que a la pretemporada havia demostrat molta fortalesa guanyant sense anar més lluny a dos semifinalistes com Omar i Salva. La victòria en el 90' davant Aleu semblava donar-li el pas a quarts, però es va veure sorprès per Mero en un partit on no li van sortir les coses i el gol-avarage el va deixar eliminat davant Suïssa. Va fer un gran paper amb la CPU Uruguai arribant a penals contra Marc, però l'ensopegada a grups li passarà factura en la lluita pel pot 1. La clau: El córner gol de Suissa, única ocasió de la parella, el va matar per gol-avarage.
Moronni. La mala sort es va cebar amb Morón en el primer partit, on va perdre 1-0 per un gol de rebot i córner molt asquerós. Després va estar per sota de Camerún amb les presses i davant Rock ja no tenia res a fer perquè estava eliminat. Destacar, malgrat el resultat advers, l'actitud de Moronni. Primer per lluitar mermat de forces per la lesió a la mà, i després per com es va prendre la seva eliminació. A la nit ja provava equips del FIFA 14. La clau: ho porto dient fa temps, juga molt millor aimstosos que FVC, i segurament quan aconsegueixi unir tot això els resultats vindran.
Míster Aleu. El tiet no havia practicat gaire, però ja ha quedat clar que és un òs dur de tòrcer. Va fer un bon partit amb Enric on va tenir ocasions i només un gol en el 90 el va deixar molt tocat. Contra Suïssa, tot i anar per davant en el marcador, li va tornar a passar el matix. aguantant molt bé al darrera, tenint alguna contra clara i en el 90' se li van escapar els punts. Això el va senzillament matar i davant Mero no va poder fer res. Va tornar a demostrar que és un gran acompanyant en CPUs. La clau: els dos gols en el 90' van canviar una sort que podria haver estat totalment diferent.
Campió: Marc. Desè títol. Tres estrelles de campió múltiple.
MM màxim golejador: Balotelli (11 gols)
SF menys golejat: Buffon (4 gols).
FerPro
- Sir Marc Mayola -157 punts
- Sir Salva Fernàndez - 126
- Il Gallo Omar - 104 punts
- Luigiggans - 88
- One Enric - 85
- Jota Camero - 70 punts
- The Rock - 57 punts
- Moron i Aleu - 18 punts
Final de temporada FIFA 13
Salva: Tres títols (Barça, Holanda, United)
Marc: Dos títols (Bayern i Itàlia)
Omar: Un títol (United)
FERRAN VIVAS CUP XVIII - Dissabte 30 de novembre
Proposta: deiem de fer-la començant a les 12 del migdia, així acabarem segur entre les sis i les set i no tindrem problemes matrimonials, crec que tots estem d'acord no?
Ordre d'elecció (no compta aquesta de seleccions)
- Marc
- salva
- Omar
- Enric
- Rock
- Luis
- Mero
- Aleu/Moron
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada