A quarts, partit igualat i amb ocasions davant Omar que es va haver de decidir en els penals. Va superar un 3-1 en contra des dels onze metres que el tenien eliminat. A semifinals, 2-0 i 3-1 no van ser resultats suficients per Enric, que va veure com el Bayern li empatava al 90 i li remuntava a la pròrroga. En la final davant el BVB de Salva, una història similar: tot i l'empat a u del que era vigent campió, en els penals es va decidir la sort pel Bayern de Munic, després que el partit acabés igualat (6-6 en xuts) tot i que dues errades defensives gairebé donen el matx abans d'hora a Marc. Suma el novè títol.
Per darrera queda Salva, que després d'una bona primera fase (9 de 9) va aconseguir fer-se fort amb una tàctica que no va fer servir a la final. Pel record el matx a quarts amb Rock, un rival que va marcar a la primera part i va ballar al vigent campió. Un canvi tàctic va donar aire al BVB, que empataria de gran jugada de segona línia i en el noranta s'emportaria el premi en un refús del porter Hart. Semis davant CPU dures -no va marcar fins el 70- però sempre controlant. Fins la final, on no va poder desplegar el joc d'altres vegades en les grans cites. S'emporta el trofeu SF (3 gols en 6 partits).
Enric va demostrar tenir un potencial enorme amb el PSG, sent primer de grup després de guanyar a l'Omar a fase. A quarts de final va saber patir en un matx igualadíssim amb Lluís que va solucionar-se als penals. A semis semblava que trencaria la mala ratxa de matchups amb Marc, però de nou la seva bèstia negra li va aixecar un 3-1 que semblava definitiu.
Omar venia fort, conscient que no podia repetir el de l'anterior edició. Va superar a les CPU amb força i el primer lloc el va perdre amb Enric. Li tocava un clàssic amb Marc que es va posar molt difícil (gol als cinc minuts) però que va saber reaccoinar per empatar. Els penals, tot i tenir 3-1 a favor, no els va poder sentenciar i va caure a quarts.
Rock tenia un objetciu i el va complir passant de quarts. Va superar bé a la CPU, va saber patir amb Aleu (1-0) i va donar un cop d'autoritat empatant a dos amb Marc, resultat que això sí no li permetia ser primer per gol-avarage. A quarts va tenir el pas a semis durant 60 minuts, però Salva li va aixecar el partit primer per un canvi en la segona part i després per la sort del 90', ja que el més just era anar a la pròrroga.
Luigi no tenia bones sensacions, i això es va traduir amb una derrota en la primera jornada que li complicava la classificació. Va reaccionar amb una nova formació que li donaria la victòria en segona jornada i en un autèntic partidàs amb Mero per decidir qui es classificava, es va emportar el gat a l'aigua després d'una batalla on els gols, els nervis i les ocasions fallades van acabar decidint que el Barça seguiria endavant
Mero tenia ganes de trencar la mala ratxa de les darreres Vivas, i tot va començar bé amb el primer triomf davant el Mónaco. Posteriorment, però, una derrota amb un Arsenal duríssim li complicava el pas a quarts, i en el matx decisiu amb Luis es va veure un gran enfrontament. Segurament el United va tenir algunes ocasions que encara ronden pel cap del seu manager, però finalment va caure davant el Barça en un matx que demostrava que els dos mereixien passar.
Morón va desplegar un joc interessant en la primera jornada i va golejar al Atlético Mineiro. En el matx amb el Milan, l'empat a zero li servia, però la mala sort que va tenir en el gol fantasma en el noranta li va complicar una classificació que se la mereixia per joc. En la darrera jornada va tenir opcions davant Salva, però un córner va acabar amb les seves aspiracions. Tal i com diu ell, va complicar molt més les coses que en altres edicions, camí a seguir.
Aleu va començar la Vivas malament, rebent un 6-1 duríssim, però la va acabar amb part dels seus objectius complerts. Si no podia passar de grups -Marc i Rock eren rivals durs de pelar- al menys lluitar per sortir del pot 3. Després d'un bon paper amb Rock tot i perdre en el tram final, en CPUs va aconseguir sumar un punt que l'empata amb Morón a la classificació. Les seleccions decidiran el pot 3 de la segurament primera Vivas de FIFA 14.
Reflexió personal: He estat pensant en la derrota d'ahir unes quantes hores (el dia que em dongui igual perdre segurament no jugaré més) i en això de que he tingut mala sort perquè els penals i tal i qual i ha sortit creu i podria haver sortit cara. No em val, la veritat. Em posaré a treballar perquè la sort o mala sort no decideixi per mi. Si vaig tenir mala sort als penals, entrenar per no haver d'arribar-hi. Tornaré.
Campió: Marc. Novè títol
Pedra MM màxim golejador: Ibrahimovic (6 gols)
Trofeu SF menys golejat: Weidenfeller (3 gols en sis partits).
FerPro
1.- Sir Marc Mayola - 146 punts
2.- Sir Salva Fernàndez - 120 punts
3.- Il Gallo Omar - 96 punts
4.- Luigi i Enric - 84 punts
6.- Jota Punt Camero - 67 punts
7.- The Rock - 52 punts
8.- Morón i Aleu - 17 punts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada