Benvingut

Ferran Vivas Cup XVII, Crònica i Ressaca

1.- Sir Vadorinho. Se'l veia com el gran favorit, pressió afegida es comentava sotto voce, i va tenir un enquadrament complicat a grups. Jugava amb Enric, un dels favorits també, i tal i com estaven les coses un segon lloc era pandemonium assegurat. Va golejar a les parelles per 5-1 dues vegades, tot i que com sempre li va costar arrencar en el primer partit. En la lluita pel primer lloc, l'empat li valia i va aconseguir-lo després de jugar 85' amb deu homes per l'expulsió de Pepe. Aquí va estar la clau del seu triomf, ja que com a primer va evitar els cocos i va competir contra parelles. Golejada a quarts, victòria sòlida a semifinals i una final davant el més llorejat. No va ser molt vistosa, però la veritat, va ser una final de videoteca, equilibrada i molt tàctica on el més important va ser aconseguir tapar el mal que Marc havia fet en els seus partits anteriors: retalls i entrades per bandes sorpenents i bons moviments de Gómez superant als centrals. Amb això controlat, va tenir la sort de poder marcar en una jugada clàssica. Quart títol de Ferran Vivas, segon al FerPro i quart trofeu MM dels últims cinc amb CR7. S'acomiada oficialment del Reial Madrid donant les gràcies a l'entitat blanca per uns anys plens de guanys.

2.- Sir Marc Mayola. Per primera vegada, no entrava en les travesses entre els dos favorits. No acabava de trobar-li el punt al joc, però en una setmana mitjançant la seva irrupció al online (ps: KUKAMULLER) s'ha posat les piles. I de quina manera. A grups no va tenir problemes i va passar per sobre de Morón, Aleu i la CPU. Passava com a primer, però queia en el quadre de la mort amb el pitjor segon -Enric- i amb unes possibles semifinals davant Omar. Va demostrar tenir un tempo del joc i un control com ningú en aquesta Ferran Vivas. Va saber competir amb Enric, avaçant-se i aconseguint el 2-1 en la pròrroga. Després, va saber matar el partit de manera contundent, sense opcions a sorpreses. Davant Omar, més del mateix. Control dels temps, jugades molt elaborades i victòria final.Semblava que digués: "Ei, jo sempre seré favorit". A la final es va veure anul·lat en atac, però va anul·lar també al seu rival, tret d'una jugada. La del gol. Va ser de 50/50 i sap que va fer-ho tot per no perdre-la. Ara ja sap quina velocitat té el gato Benzemá.

3.- Il Gallo Omar. Dues semifinals consecutives demostren que ha tornat i que el que va passar a Seleccions va ser un accident. Semblava que la sort li passava una mala jugada: primer partit contra Rock. Però no va ser així, i després de rebre el gol inicial de la seva bèstia negra, va capgirar el marcador i va guanyar amb contundència. Les lesions el van massacrar viu i va patir més del compte amb les parelles però va acabar primer de grup en el tercer partit, demostrant que tot i les limitacions del seu equip -tocat per l'actualització- ha sabut extreure-li tot el suc. Primer de grup, CPU a quarts i victòria solvent que l'enviava a semifinals. Allà va topar-se amb Marc, i no va acabar de trobar el seu millor futbol en atac. Va anar a remolc aviat en el partit i li va ser complicat entrar en la sòlida defensa alemanya. Va perdre, però marxa content tenint en compte que escollint tercer, té molt clares les prioritats.

4.- The One Enric Piece. Per molts era un dels grans favorits al títol. Nivell de joc excels, donant guerra en tornejos previs i en amistosos abans de la Ferran, havia aconseguit la fórmula màgica amb el Milan. A grups va aconseguir guanyar a les parelles després de patir en el primer enfrontament, i es topava amb Vadorinho. Per una part bona noticia perquè no es veurien fins a semis com a mínim, per l'altra es jugaven un primer/segon lloc clau. Va intentar-ho de totes maneres però en un partit molt igualat va acabar empatant a tres, i per un gol va anar al pot 2. Allà li va tocar Mayola, un rival davant el qual no va acabar de jugar com ell sap, amb velocitat i pilotes a l'espai. Va encaixar el primer, va saber empatar però a la pròrroga un instant molt petit va servir perquè Robben s'escapés i acabés amb ell. Cau a quarts, una barrera psicològica, però se'l seguirà tenint en compte perquè en partits contra el més llorejat, podia sortir cara o creu. Què hagués passat si no hagués estat segon de grup és una incògnita.

5.- Luigi Noel. La gran sorpresa d'aquesta edició. De caure a fase de grups en l'anterior edició a ser primer i caure, això sí, a grups només per la tanda de penals. Va ser contundent amb les parelles i es va classificar en la segona jornada. En la tercera havia d'assegurar el primer lloc, i va guanyar a un Jota que en l'anterior edició l'havia eliminat. El United començava a fer por. A més, passant com a primer tenia tots els números per trepitjar semifinals. Però es va topar amb la pitjor CPU de totes, la parella Carlos/Mero. Allà Luigi va tenir ocasions de tot tipus, sobre tot u contra u, per poder guanyar el partit, però no va haver-hi manera. Si se li suma això a que la parella va aconseguir marxar amb facilitat també en l'u contra u, el partit estava massa obert. En dues ocasions va aconseguir empatar, i només la mala sort va evitar que passés. Última jugada, dos contra u, passada de la mort... Chicharito no arriba a tocar-la. Penals. Guanya dues posicions respecte l'anterior edició i tornarà a triar un bon equip segur. Jugador a tenir en compte, i més sent pot 2.

6.- The Rock. Revisant l'hemeroteca, és la primera vegada que un campió cau eliminat a la fase de grups. Al menys en les noves generacions segur. Tenia el millor equip, un joc molt dur i segur i un grup que es coneixia perfectament. Però el que semblava un somni, gol a Omar al minut 3', va acabar en malson amb derrota per 4-2. Després, les parelles duríssimes amb Marc i Morón van fer l'estocada final, eliminant-lo a la segona jornada. El tercer partit va demostrar que podria haver passat tranquil·lament, però el grup va recordar una cosa important: el primer partit. Perdre la primera jornada és una llosa que pocs jugadors poden aixecar. Molts han quedat fora a les primeres de canvi per la pressió que es suma quan caus en l'enfrontament inicial. Tocarà conèixer un nou Rock, després de diverses finals i semifinals aconseguides en les darreres edicions. Va fer molt de mal com a CPU a quarts, demostrant que en parelles sempre té molt a dir.

7.- Jota Punt Camero. Sir Vadorinho en dues ocasions, Rock en tres, Omar en una... grans campions han caigut a fase de grups. Ahir va ser el torn de Jota, un jugador que trepitja semifinals cada dos per tres però que va veure com la mala sort apareixia davant seu. Jota va guanyar patint i suant sang el primer partit, demostrant un nivell competitiu important marcant en l'últim minut. Això li permetia respirar sobretot perquè Luigi guanyava a la seva CPU. Però l'Anzhi va fer molt de mal, i en un partit que és cert Jota va tenir ocasions per al menys no perdre van posar en jaque a Mero. En el partit decisiu, Luigi el va superar per la mínima i va acabar fora per un sol gol. Si hagués marcat un més a la Juventus, hauria passat. Tocarà, també, veure un nou Jota que després de moltes edicions entre els millors haurà de canviar els equips a escollir.

8.- Míster Aleu. Aquesta setmana es compra el joc, és el primer pas per polir un diamant que molts considerem es pot aprofitar. Després de tantes edicions, que encara no hagi passat més d'un cop de grups és falta de mentalitat. Cal competir i treballar més. Va tenir-ho a la seva mà en l'enfrontament directe amb Morón, que no va guanyar de miracle perquè va gaudir de moltes ocasions davant el porter que eren molt clares. Però va fallar i després no va poder donar la gran campanada davant Sir Marc Mayola. Com dic, li toca entrenar. Esperem que passés per l'Opencor com va assegurar.

9.- Moronni. Va rebre un dur correctiu en el primer partit davant Mayola (9 gols) però va tenir opcions de passar com en l'anterior edició. Va empatar a zero amb Aleu en un partit on se'l va veure tocat però en l'últim enfrontament tenia opcions d'aconseguir per fi superar els grups. Després de patir amb el PSG, va capgirar marcador i es va posar per davant en el 87'. Semblava fet, però no va saber aguantar la pressió i la por a guanyar va aparèixer. La CPU va empatar-lo i el va remuntar, deixant-lo fora en uns minuts per la història de la Ferran Vivas, sense mena de dubte.

Novetats a tenir en compte:

• El G2 passa a ser G3: Sir Marc Mayola, The Rock i Sir Salva Fernández.
• El FerPro canvia d'ordre: Salva passa a ser segon, Omar tercer. Jota continua quart.
• L'ordre d'elecció d'equips per la propera és la que es veu en aquesta crònica: Salva, Marc, Omar, Enric, Luigi, Rock, Camero, Aleu i Morón
• S'actualitzaran al llarg del dia els matchups entre els jugadors
• El blog s'actualitzarà en totes les seves pestanyes
• La propera Ferran Vivas (ja en parlarem per ubicar-la a finals de gener principis de febrer) serà la darrera abans de tornar a fer la de seleccions
• Vadorinho és el primer home casat en guanyar una Ferran Vivas

Matchups actualitzats

Estadístiques - Ferran Vivas Cup

A continuació us passem una serie d'estadístiques recopilades a partir de la vuitena edició de la Ferran Vivas Cup, moment en el que es va regenerar la competició de competicions. Veureu que hi ha dos objectes d'anàlisis. El primer d'ells és cada jugador, la seva participació en la competició de competicions, les seves fortaleses i les seves fòbies. El segon objecte d'anàlisi és el "matchup", paraula anglesa que serveix per definir els enfrontaments entre dues parts. S&P ha recopilat tots els enfrontaments entre els jugadors, de tal manera que es marca quins resultats han obtingut en creuaments amb altres membres de la FVC. Només en casos on no hi ha registrat resultats de la fase de grups, es dóna com a victòria un jugador que hagi quedat primer i l'altre segon. Si dos jugadors han caigut eliminats i no se sap el resultat del seu partit (no tenim dades de les primeres edicions que van de la 8 a la 11) no es comptabilitza.

Si veieu algun error vostre, comenteu-lo, així podrem filar prim i tenir una eina realment útil a nivell estadístic.

Sense més:

La idea d’aquest resum és conèixer una mica més que hi ha dins de les dades de la Ferran Vivas Cup. Saber qui té problemes amb quins jugadors, quins són els topes dels jugadors i on es troben els seus punts d’inflexió. Es fa des de l’edició 8, entenent que amb les guerres i entre guerres costaria força recordar posicions de les altres edicions. Sense més, i en estricte ordre de FerPro, els resultats.

Sir Marc Mayola
Resultat més repetit: Guanyador (4 ocasions, finalista 6).
Punt d’inflexió: Quarts de final. L’estadística diu que si no cau a quarts de final, arriba al la final, on n’ha guanyat quatre de sis.

És la bèstia negra de... Enric i Luis (4 victòries sobre cadascú)
El seu malson és... Omar (3 derrotes sofertes)

Il Gallo Omar
Resultat més repetit: quartfinalista i semifinalista (tres ocasions)
Punt d’inflexió: Semifinals. L’estadística diu que si passa de semis, guanya la Ferran Vivas.

És la bèstia negra de... Mayola (3 victòries aconseguides)
El seu malson és... Salva (4 derrotes sofertes)

Sir Salva Fernández
Resultat més repetit: Semifinals (quatre ocasions).
Punt d’inflexió: Fase de grups. L’estadística diu que cada vegada que passa de grups, arriba com a mínim a semifinals.

És la bèstia negra de... Omar (4)
El seu malson és... Carlos (3)

Jota Punt Camero
Resultat més repetit: Semifinals (quatre ocasions)
Punt d’inflexió: Quarts de final. Sempre els ha trepitjat com a mínim, si passa, sap que escull entre els quatre primers.

És la bèstia negra de... Luigi (3)
El seu malson és... Sir Marc Mayola (3)

The One Enric Piece
Resultat més repetit: Quarts de final (quatre ocasions).
Punt d’inflexió: Final. Ha arribat dos cops a semis i dos a la final, però no ha guanyat encara. Un triomf en una Ferran Vivas seria el punt d’inflexió necessari per capgirar l’estadística.

És la bèstia negra de... Salva (2)
El seu malson és... Mayola (4)

Carlos The Rock
Resultat més repetit: Fase de grups (4)
Punt d’inflexió: Quarts de final. L’estadística diu que dos de cada tres vegades que passa de quarts, trepitja la final.

És la bèstia negra de... Salva (3)
El seu malson és... Marc i Salva (2 cadascú)

Luigi Noel
Resultat més repetit: Quarts de final (en cinc ocasions).
Punt d’inflexió: Semifinals. És el seu màxim, i l’estadística diu que mai ha passat d’allà. Trencar-la serviria per treure’s el cognom que porta actualment.

És la bèstia negra de... CPU
El seu malson és... Sir Marc Mayola (4)

Míster Aleu
Resultat més repetit: Fase de Grups (en cinc ocasions)
Punt d’inflexió: Fase de Grups. Li cal més entrenament per aconseguir superar aquesta fase i poder competir per més punts al FerPro.

És la bèstia negra de... CPU
El seu malson és... Omar i Camero (2 cadascú)

Sergi Morcón
Resultat més repetit: Fase de Grups (una ocasió)
Punt d’inflexió: Fase de Grups. Objectiu inicial com a novell en la competició de competicions.

És la bèstia negra de... Luigi (1)
El seu malson és... Camero (1)

Adjunto els Matchups en una imatge que podeu descarregar i gaudir, on hi ha tots els resultats directes que heu tingut entre vosaltres. Es miren d'esquerra a dreta. De dalt a baix és al revés. Agafem el jugador de l'esquerra que volem, i busquem a dalt amb qui el volem comparar. Si surt 3-2, vol dir que el de l'esquerra l'ha guanyat tres vegades i el de dalt, dos.

Canvi de cicle?

Benvolguts, com ve sent habitual escric la crònica i reflexions de la Ferran Vivas Cup XVI. Disculpeu que no ho hagi enviat abans, però he estat enfeinat aquest diumenge de pluja. Només comentar, abans de passar a repassar el torneig de cadascú, que va ser molt emocionant, amb partits contra parelles brutals i una de les més boniques que recordo. Gràcies a tots.

1. The Rock. Línia ascendent fins a tocar la glòria. Darrerament se l'havia vist en posicions nobles, inclús tocant una final en la passada edició de clubs. Finalment ahir va arribar i va triomfar en un campionat més que impecable de part seva. Alguns diran que és per l'equip, i ajuda clar. Però s'ha de dir que un servidor té els dits pelats de guanyar a Barces en partides online. Va tenir una fase de grups esplèndida, tombant en l'estrena a Omar -un dels favorits- per un ajustat 2-3. Posteriorment va passar el rodet per sobre de les parelles. A quarts va patir de valent davant Enric, però va ser letal quan pitjor ho estava passant. Va ser superior a semifinals a Mero i en la final va aprofitar els dos únics xuts entre els tres pals que va fer. Efectivitat màxima, el punt de sort necessari per ser campió i solidesa suficient tombant a jugadors TOP del campionat. Comença a escalar posicions a la FerPro i es col·loca en la tercera línia de jugadors amb títols a la Ferran Vivas. Dada: Ha guanyat dos de les tres finals que ha disputat.

2. Sir Salva Fernández. Pocs 'peros' es poden posar al campionat que va fer amb el Reial Madrid. Màxim golejador i segon menys golejat del campionat, ho va tenir complicat en els partits de parelles a grups, però va sumar els 9 punts golejant al final a Aleu. A quarts de final va saber patir de valent davant un Anzhi d'Aleu i Lluis molt dur que demostraven la força de les parelles en aquest FIFA12. A semifinals va ser superior al seu amic del TT team Omar, al que va guanyar 4-0 abans d'acabar el partit. Ronaldo a banda, la defensa casi perfecte en aquell enfrontament va ser la gran clau del Madrid. A la final, partit de poder a poder. Amb 2-1 va tenir més de 6 xuts entre els tres pals que no van entrar tot i ser molt clars, i l'atac i gol va ser totalment infructífer. Rock segueix sent el jugador que més vegades l'ha frenat a la Ferran Vivas: dues victòries de Salva davant seu en set enfrontaments. Dada: Cinquena edició consecutiva que arriba a semifinals com a mínim.

3. Il Gallo Omar. S'ha reafirmat com un dels grans i ha trencat la mala ratxa que portava de quatre edicions sense passar de quarts de final. Després de treballar molt fort el seu Chelsea, va començar amb una derrota ajustada amb Rock, una de les seves fòbies particulars. Tot i això va demostrar que tenia nivell de favorit i va tombar a les parelles en els dos partits següents. On va demostrar la seva grandesa va ser a quarts de final, passant per davant de Sir Marc Mayola en un dels comptes pendents que tenia. Gran partit i merescuda victòria (i treballada) davant el més llorejat, avançant-se al marcador i sabent gestionar el partit quan Marc el va empatar. A semifinals no va estar a l'alçada de les circumstàncies i no va voler acabar el partit que perdia al minut 82', però acaba tercer i demostra que ha tornat. Dada: Les semifinals li permeten mantenir-se com a segon en el FerPro.

4. Jota punt Camero. Va caure en un grup molt complicat a priori. Primer perquè tenia a Luigi en plena forma, a Moron com a sorpresa del bombo 3 i una parella dura com Rock i Omar. Va passar com a primer de grup tot i perdre amb l'Anzhi a la primera jornada, demostrant que a l'hora de competir té més nivell que en les pretemporades. Guanyant a Moron i a Luis va anar a la part més assequible del quadre, on va tornar a vèncer a una parella per trepitjar semifinals. Objectiu complert, com sempre. Allà no va poder fer res davant el Barça de Rock, amb el que va perdre 3-0 tot i tenir algunes ocasions per posar-se dins del partit. Apostar per Mero entre els quatre primers és garantia de guanyar diners. Edició rere edició demostra qe el gen de la Ferran Vivas el té dins seu. Dada: Sisena vegada que acaba entre els quatre primers de les set darreres edicions.

5. Sir Marc Mayola. Favorit entre favorits per títol i historial, va ensopegar en el primer partit de parelles davant el Dortmund de Salva i Aleu. Això, però, no el va frenar posteriorment guanyant a Atlètic de Madrid i a Enric. Va passar primer de grup, anant directament a la zona de la mort del quadre final. Allà es va topar amb Omar, en un partit d'alt voltatge que feia edicions que no es veia. No va poder amb ell, tot i que va tenir ocasions per empatar fins i tot en el temps afegit (93'). Finalment, va caure a quarts de final contra pronòstic tenint en compte la posició en la que arrencava. No va acabar de trobar sensacions prèvies a l'inici de la copa, però va combatre fins el darrer minut demostrant que 'hasta el rabo, el toro es bravo'. Dada: Trenca la ratxa de quatre finals consecutives després de caure a quarts, mateix resultat que abans de ser habitual de finals.

6. The One Enric Piece. Era un dels favorits al títol pel nivell de joc que va estar demostrant a pretemporada. I així havia de ser si no fos per uns encreuaments letals. Va guanyar amb solvència a les parelles, dominant els dos partits amb mà de ferro. Davant Sir Marc Mayola no va poder guanyar, però el seu joc es va veure que era a mig gas potser pensant en futurs creuaments. El seu grup topava amb Rock o Omar, per tant quarts de final era una finalíssima. I va tocar Rock. Allà, va perdre per la mínima en un partit dels que fan afició. Va remuntar davant Rock, i amb empat i pròrroga, va tenir tres ocasions clares de gol que va fallar incomprensiblement. Ho va pagar amb la derrota. Molts haurien agraït la seva victòria a Rock, a les postres campió. Els petits detalls van apartar-lo de semifinals, ja que a quarts va tenir opcions de guanyar en un matx igualat. Però era l'hora de The Rock. Dada: Pas enrere després de ser finalista en la passada edició.

7. Luigi. Va demanar no tenir anàlisis, i se li respectarà. Simplement remarcar que el nivell mostrat a la Ferran Vivas Cup és infinitament inferior al que té dins seu i que va demostrar durant la pretemporada. Mentalitat? nervis? Aquestes caigudes el faran més fort, simplement això. Dada: segona edició consecutiva sense passar de grups a la FVC de clubs.

8. Míster Aleu. Té les bases del joc i ho demostra amb grans partits en parelles -va sorprendre a Marc, va posar-ho complicat a Salva a quarts de final- i també generant ocasions quan juga sol, però li falta més entrenament i més hores de pràctica per competir. Va tenir la victòria en la primera jornada, però va fallar i va pagar-ho perdent per la mínima. En el segon partit va caure eliminat després de no poder amb el PSG, i va rebre la golejada de la Vivas (9-1) en un partit que ja no es jugava absolutament res. Com sempre, més perillós en parelles. Si jugués més, seria candidat a més coses. Dada: Mantindrà la seva posició per davant de morón al FerPro.

9. Sergi Morón. Debutava a la Ferran Vivas, i va saber el que era la competició de competicions en l'escenari dels escenaris. La bomba en forma de nervis que es genera a la panxa va aparèixer per primer cop en ell, que va perdre amb Camero de manera clara. Posteriorement, però, es va estrenar amb gol i victòria a la Copa davant Luigi, aprofitant el naufragi del nostre gran amic Sanmiguelero. Depenia d'ell per fer història i passar ronda en el seu debut, però no va poder amb la revelació del campionat, l'Anzhi d'Eto'o. Té marge de millora clarament, i ara ja sap quines sensacions es viuen. Dada: primer gol i primer victòria en el seu debut, però seguirà escollint últim.

Canvis en el G2

La victòria de The Rock fa que un servidor, Sir Salva Fernández, deixi el G2 i aquest estigui format a partir d'ara per Sir Marc Mayola i The Rock. Només donar les gràcies a tots per l'ajuda quan he estat en la formació de l'Òrgan Suprem de Decisió, i demanar disculpes si alguna cosa no l'he fet bé com pot passar i segurament ha passat. Espero que el nou G2 no freni la proposta que estava acordada ja entre els sirs de cara a la propera edició: sorteig per enfrontar a primers contra segons a partir de quarts de final, així no estarà predefinit com fins ara. Resto a la disposició del G2 si necessiten qualsevol tema de comunicació o logística.

Com a servei final actualitzaré FerPro, palmarès i resultats d'aquesta edició.

Proposta de propera FVC, la darrera de l'any

Per dates i descansos, el millor seria fer-la el cap de setmana del 16-17 de desembre. Si no, abans seria el dissabte 10 de desembre. Estaria bé perquè serà l'última de l'any i hauran passat 5-6 setmanes. Ja direu.

La Ferran Vivas Cup més igualada de la història?

Han passat setmanes des que es va encetar la nova cursa cap a la Ferran Vivas Cup XVI, la primera de la nova temporada -FIFA12- que a la vegada també és la més gran de totes. 9 jugadors, 9 equips de cinc estrelles... i per sobre de tot, un nivell altíssim de part de tots els jugadors. El canvi de joc, malgrat les molèsties que pugui ocasionar a alguns jugadors, ha fet que les diferències s'hagin ajustat entre cada competidor. La falta de coneixement dels nous equips -sí, hi ha evidències dels Top però no hi ha una saviesa sobre ells com en el FIFA11- i com cada vegada els yugadorts es van adaptant al seu rival fan que no pugui haver-hi grans favorits. Coneixement és la paraula, la clau de tot plegat.

Breus reflexions de pretemporada

No hi ha hagut un Pre-històrics com a tal, però Salba's and Poors ha tingut la sort de poder participar en un total de quatre tornejos previs a la Ferran Vivas. Un Xoc de civilitzacions, una Sala de l'Esperit del temps, un Ay si te hubiera conocido antes i una Buttlefly Cup. A banda de visualitzar temporades online entre membres de la Ferran Vivas i recaptar informacions diverses. El resultat és que cada competició l'ha guanyat un jugador diferent. S&P ha vist a Luigi guanyar una lliga duríssima, a Sir Mayola emportar-se un campionat treballat, al mateix Vadorinho sumar un triomf en una Copa i a Omar i Enric empatar amb ell en un estil de competició dur com un ou (dur). Per no parlar d'un Jota apartat d'una final amfitriona per penals, per exemple. Tothom ha provat la mel de la derrota en un torneig, i tothom ha pogut marcar paquet en un altre. La igualtat de la que parlàvem es veu en coses com aquesta, o en enfrontaments directes on Rock ha tingut enmanillats a Salba i a Enric via online. Poques conclusions. Potser només una: igualtat.

Línies de favorits - Fortaleses i debilitats

Vist aquesta situació i d'altres que no han entrat a estudi però de les quals es tenen dades (creixement de Moron, paper de les parelles en els tornejos, el campionat que es va fer a casa de Luigi) queda clar que intentar filar prim amb quotes per cada jugador quan tot just arrenca la Ferran Vivas amb el FIFA 12 seria massa agosarat. Per això s'han dissenyat unes línies d'acció en les quals es detallen les posicions que es considera ocupen actualment els jugadors participants a la Ferran Vivas. Són les següents. Els jugadors de cada línia estan ordenats alfabèticament, no per ordre de favorits. Dins de cada línia les diferències es consideren minses.

Primera línia - màxim favorit

Sir Marc Mayola. El canvi de joc és una arma de doble fil. Es podia pensar que la manca de pràctica l'afectaria, però no és així. Té dos factors externs al joc que juguen a favor seu: sis títols i genètica competitiva. Se l'ha de considerar màxim favorit sent tant llorejat i demostrant tant de nivell quan hi ha un torneig pel mig. Febleses: No pot practicar tant com els altres per temes de CPU, i el seu equip baixa físicament a partir del minut 70.Pretemporada: vencedor d'una sala de l'esperit del temps. L'equip: Moltes eines ofensives tant pels punyals que té per banda i que sap utilitzar tant bé com la seva gran arma, Müller entrant pel darrera. Davanter dur i letal dins de l'àrea i porter salvador.

Segona línia - màxims aspirants

Il Gallo Omar. Adaptació excel·lent al Chelsea i al sistema defensiu del joc, sempre ha estat un jugador que sap controlar l'u contra u dels davanters i la precisió d'aquesta edició juga a favor seu. Sap perfectament com explotar els jugadors claus de l'equip -David, Ramires, Torres- i ha conformat una tàctica molt sòlida. Febleses: Malgrat ser sempre un dels grans favorits en les apostes, quan arriba la FVC té punxades sorprenents en les darreres edicions. Pretemporada: co-campió del 'Ay si te hubiera conocido antes' amb tres victòries, dues derrotes. L'equip: Dos atacans que es complementen molt bé i que són bons de cara a porteria, llibertat total per Mata i dos negres al centre del camp que ho escombren completament tot. A això se li suma David Luiz com a jugador ràpid en defensa i un bon porter i el resultat és un dels tres millors equips del joc.

The One Enric Piece. El vestit d'humilitat i víctima li senta d'allò més bé, però ja no cola. Ha demostrat entendre millor les mecàniques ofensives de l'equip que defensives, on també sap jugar un paper determinant. Quan juga destensionat treu tot el seu arsenal de moviments, que en atac són simplement esplèndids. El Punch és la seva millor arma, i a repartiment de cops, guanya. Febleses: Obsessió en que no té un equip TOP que li pot fer baixar els braços quan podria remuntar; hi ha rivals que els té atravessats i els encreuaments li podrien fer mal. Pretemporada: Campió a Luigi's Cup, co-campió del Ay si te hubiera conocido antes amb tres victòries i dues derrotes. L'equip: El Milan té jugadors que marquen la diferència. Ibrahimovic és un dels grans davanters per potència i sobretot precisió en atac, i està acompanyat per dos atacans ràpids com Robinho i Pato. La velocitat dels laterals i la parella de centrals Thiago-Mexes donen equilibri a totes les línies, malgrat no ser un dels equips Top i tenir poca profunditat de banqueta.

The Rock l'infranquejable. Ha estat tant pendent de criticar el FIFA com d'aprendre a jugar-hi. Darrerament estava entre els equips grans, i ara té opcions més que reals d'emportar-se-la. Sap com finalitzar cada jugada i té clar el tipus de defensa que ha d'utilitzar. A més, explota al màxim les virtuts del seu equip sense entrar en floritures innecessàries. Febleses: Psicològicament s'enfonsa amb facilitat, no només per un gol en contra, sinó per una falta que no considerava o un rebot que no l'afavoreix -els que li són favorables no els veu mai-. Pretemporada: finalista a una Sala; obridor de culs online oficial a Salva i Enric. L'equip: el FC Barcelona és segurament el millor equip del joc, però no és invencible. La velocitat dels tres davanters és envejable, i Messi imparable a la que arrenca. A això se li suma un mig del camp màgic, una defensa ràpida tret de Puyol i un bon joc col·lectiu: bandes, parets, u contra u... La velocitat de l'equip és la clau. En tot.

Línia outsiders - revelacions en potència

(No és una línia inferior a la de màxims aspirants, sinó paral·lela)

Jota Punt Camero. En les apostes mai surt com favorit, però la realitat és la que és: semifinals cada dos per tres, una FVC a la vitrina i membre del bombo 1 des de fa edicions i edicions. Té competició a la sang, la de veritat. Ha canviat la seva manera de jugar, aprofitant molt les bandes del United i buscant sorprendre amb la velocitat dels seus davanters. Si S&P hagués de posar diners, diria mínim semifinals tal i com actua a la FVC. És un dels tapats realment, perquè no se l'espera. I sempre hi és. Febleses: Potser un excés de confiança en el seu joc que fa que quan van mal dades, la passió el pren enlloc d'analitzar mals resultats i com solucionar-ho. Si no se li posa bé de cara des d'un primer moment pot passar-ho malament. Pretemporada: Semifinalista en el torneig d'en Kaito. L'equip: Dos dels millors centrals del món, un mig del camp treballador i molt de poder ofensiu. Les bandes amb Young i Nani són ràpides i habilidoses, i els dos davanters són decisius en els metres finals. Potser falla en el lateral i en la porteria, sense males peces.

Luigi ¿Noel?. Segurament és el jugador que més ha crescut de tota la Ferran Vivas Cup. Ha sabut adaptar-se ràpidament al joc, ha guanyat a nivell competitiu i està demostrant que per fi potser arriba la seva hora. A més, fent-ho amb un equip de segona línia com l'Inter de Milà. La relació amb el seu equip i com s'està prenent la pretemporada -vísteme despacio que tengo prisa- està donant els seus fruïts. Febleses: Falta demostrar-ho en l'escenari dels escenaris, la Ferran Vivas. Allà on falla per errors infantils i regals. Si cura això, candidat a tot. Pretemporada: Campió del xoc de civilitzacions, semifinalista a una Sala. L'equip: No destaca per tenir cap estrella, però sí per ser molt dur en totes les línies. Un porter excels, un parell de defenses ràpids i un mig del camp que abarca molt de terreny de joc. A dalt, els davanters són purs francotiradors: on posen l'ull va la pilota. Li falta, això sí, un jugador que tiri de l'equip a base de velocitat.

Línia d'incògnites

Míster Aleu. No ha tingut un contacte tant directe amb el joc, i arriba una mica despistat amb el tema defensiu. Va tenir el seu moment passant de grups fa dues edicions i eliminant com a parella a Sir Mayola, però el que semblava una progressió no s'ha acabat de confirmar. La seva manca de participació en tornejos el converteix en una gran incògnita. Febleses: juga millor els amistosos que la competició en sí, els nervis són un rival dur per ell. L'equip: Considerem a S&P el Man. City un dels millors equips del joc, per un mig del camp de somni i un atac molt versàtil i ple de possibilitats. A més, té moltes alternatives a la banqueta. Ara mateix hi ha dos problemes, els centrals excessivament lents i que Tévez a dia d'avui no pot jugar la FVC.

Sergi Morón. És la gran novetat de l'any, i tot i tenir bagatge en altres FIFA la veritat és que està veient la duresa de la competició en la pretemporada. Té maneres tant en defensa com en atac, i només falta pulir-lo per ser un digne rival per tots. El seu primer contacte hauria de servir per entendre què és la Ferran Vivas, però no es descarten sorpreses. Febleses: anímicament baixa el cap massa ràpid, i es precipita en algunes decisions sobre el terreny de joc, com passades abans d'hora. L'equip: l'Arsenal és el menys fort dels equips cinc estrelles, però té eines interessants. Les bandes més ràpides del joc junt amb el Bayern, un Van Persie precís a mitja distància i un mig del camp molt treballador (Wilshere-Song). Falta una defensa més contundent i ràpida i un porter més segur.

Parelles

Seran una font inacabable de sorpreses. El nivell mostrat per tots els jugadors en parelles davant competidors individuals demostren que aquesta vegada podria haver-hi molts ensurts a la fase de grups degut a això. Destacar sobretot el paper d'Enric i Luigi, del bombo 2 i que poden ser la combinació perfecte pels del bombo 1.

Annex

Durant aquest estudi, tenint en compte que surt de Salba's and Poors, s'ha decidit no fer objecte d'anàlisis a Salba per aquest motiu, ja que seria una visió sesgada, però es pot parlar dels temes analitzables objectivament. Pretemporada: Campió del Battlefly, co-campió del Ay si te hubiera conocido antes. L'equip: El segon millor equip del joc. Pepe és el defensa total, Casillas el millor porter del joc i en atac hi ha un Ronaldo que a banda de ser el que és, s'adapta perfectament al tipus de joc de Vadorinho. Bons acompanyants al centre del camp i bones bandes completen un dels equips més perillosos.

FERRAN VIVAS XV, LA RESSACA

Com sempre, deixo unes breus línies en forma d'anàlisis del que ha estat la Ferran Vivas XV, la primera de seleccions de la nova era.

1. Sir Marc Mayola. Poques objeccions es poden dir al campionat que es va marcar Mayola. Va passar amb superioritat la fase de grups, guanyant clarament al segon classificat; a quarts de finals va tombar a Luigi també amb una golejada enorme, a semis va acabar golejant 2-5 i a la final, maneta al seu rival. Va demostrar estar intractable, tot i que durant un minut va estar totalment fora del torneig. Quan en el 90', Mero feia el 2-1 i el deixava fora. Va empatar en la jugada següent, sense temps, i d'aquí va volar fins a la final. S'ha convertit en l'únic jugador capaç de sumar dues Ferran Vives consecutives, en porta sis al palmarès i li treu tres al segon més llorejat. El rival a batre, i el més desconegut per la majoria. Amaga bé les seves armes fins el dia D i això juga a favor seu. I ell ho sap. I ho explota.

2. The One Enric Piece. Era un dels favorits per molts, ja que el joc desplegat en les últimes edicions el posava entre els grans. Va haver de suar de valent en la fase de grups degut a tenir un rival com Omar i enfrontar-se a una parella que va fer bé la seva feina. Va passar finalment com a primer de grup, fet que li va permetre tombar a una parella a quarts de final amb certa tranquil·litat i va donar el gran cop a semifinals. Anava perdent 1-0 amb Itàlia i el seu mentor (considero que havia estat superior en la primera part), però dos grans jugades van servir-li per capgirar el marcador i va saber gestionar molt bé el partit la darrera mitja hora. Decepció a la final, on no va poder competir i va sortir golejat davant un rival que va ser un autèntic huracà. Forma part dels grans favorits.

3. Sir Vadorinho. Tot i un petit ensurt davant Mèxic (solucionat mai millor dit a la italiana, al noranta i de rebot), va passar amb solvència la fase de grups, en un bon partit inicial i una victòria treballada davant Luigi. A quarts de final va protagonitzar un dels partidassos amb The Rock, remuntant un gol en contra i sentenciant en la pròrroga. Estava en forma i podia fer grans coses, i de fet durant 55 minuts ho va demostrar a semifinals. Després va estar inoperatiu i no va saber plantar cara a Enric un cop aquest es va posar per davant. La sensació és que podia haver lluitat en una hipotètica final amb Mayola, però frustració per no ser capaç d'haver-hi arribat. Segueix, això sí, amb la ratxa de trepitjar com a mínim semifinals (quatre consecutives).

4. Jota punt Camero. Malgrat les males sensacions que tenia prèviament, Jota va tornar a demostrar que és un animal competitiu que rendeix en els millors escenaris: La Ferran Vivas. Va aconseguir passar com a primer de grup quan tenia una parella complicada al davant i una CPU dura com França. Un cop estava a quarts, allà es mou com peix dins de l'aigua. Va golejar a la parella d'Uruguai i de nou va tornar a semifinals, un lloc (entre els quatre primers) que moltes vegades molts no el col·loquen quan es parla de favorits però que ell només fa que trepitjar. A semis va ser protagonista de l'episodi dramàtic de la competició. Marc va poder golejar-lo durant una hora, i com que la realitat marcava un 1-0, ell va empatar. En el minut noranta feia un golàs de cap i es posava 2-1. Era finalista. Però mentre Mayola va anar a la direcció tàctica per atacar a tomba oberta en la darrera jugada (sacava del mig en el minut noranta, repeteixo) Mero va posar-se 5-4-1 pensant que seria bona idea. Va esperar al darrera i va encaixar el 2-2. Es podria analitzar des de fora de moltes maneres com haver aturat la jugada, però a toro passat no seria just ni precís. A la pròrroga, l'àrbitre es va treure de la màniga un penal per Mayola que va enfonsar a Mero. Amb 5-2 no va voler acabar els deu minuts finals de la pròrroga. Ningú li treurà, això sí, que va ser l'únic que va tenir contra les cordes el vigent campió. Gran Mero.

5. Carlos The Rock. S'esperava de tot de Carlos, enfadat amb el joc però competitiu a la Ferran (darrer finalista i segon en triar en la propera edició). Finalment, va donar el nivell esperat. A la fase de grups va demostrar ser solvent davant les parelles, que en el passat eren la seva bèstia negra, i va golejar sense problemes demostrant que sabia com explotar una selecció com l'Alemanya. La seva figura creixia dins de la competició, però en el partit decisiu pel primer i segon lloc no va poder amb un intractable Sir Marc Mayola. A quarts va fer un autèntic partidàs amb Vadorinho, i els petits detalls li van sortir creu. Va tenir ocasions per guanyar com les va tenir el seu rival (s'arriba a posar 2-0 en el minut 13, pel que poca cosa més podia fer en aquest sentit. Va demostrar haver donat un pas endavant en el joc del Fifa, sobretot en triangulacions i aprofitant algunes habilitats com tirar la pilota a l'espai. Només ell es pot impedir de progressar si decideix no comprar la propera entrega.

6. Luigi Noel. Aquesta vegada no van haver-hi regals, sí nervis al principi però també una gran solidesa en els moments complicats. Davant una parella molt díficil com Enric-Omar, Luis va saber mantenir la calma i va guanyar un primer partit molt difícil contra Mèxic. En el segon, una mica més còmode i sense confondre ja el color groc amb el verd (verídic) va col·locar-se primer de grup. Amb tot decidit, potser no va sortir amb la tensió necessària al partit pel primer i segon lloc, que va perdre per 2-1 tot i que va gaudir d'alguna ocasió per empatar. Això el va enviar a jugar amb Sir Mayola en els quarts de final. Un dels molts exemples de la importància dels enquadraments i demés. Allà, tot i la confiança que tenia, es va trobar amb una autèntica màquina de matar que el va destrossar marcant molt aviat i sentenciant poc després. Luis poc més va poder fer, tot i que havia superat la por de la passada edició (va superar la fase de grups) i va demostrar un gran nivell en parelles, sent un dels artífex de l'eliminació d'Omar a primera fase.

7. Il Gallo Omar. Per joc desplegat, era un dels favorits a emportar-se el títol. Tenia una bona selecció, l'havia retocat de manera excel·lent i anava a pel seu tercer títol. Va començar com s'esperava, en un partit igualat amb Enric on van acabar empatant. Això els passaria factura, ja que Uruguai havia guanyat a l'altra banda. Després, contra les urraques precisament, Omar va estar desconegut. No va mostrar el nivell que havia ensenyat hores abans a la pretemporada i es va trobar amb un gol molt aviat que el va fer anar a remolc ja tot el partit. La derrota per 3-0 va provocar que necessités un miracle en la darrera jornada, on va golejar de manera estèril a Camerún. Enric va guanyar a Uruguai i va quedar fora. La patinada en la segona jornada va ser letal, demostrant també que una parella mal posada pot acabar amb mesos de feina de preparació.

8. Míster Aleu. En els amistosos previs havia demostrat que hi havia una millora evident en el seu joc. La realitat, però, és que es va topar amb una parella duríssima al principi -França- que el va deixar grogui. I ja se sap que a la Ferran Vivas, el primer partit és gairebé tant important com l'últim. Davant Mero, i amb la pressió de guanyar sí o sí, no va poder rendir al nivell que havia assolit i al menys va tancar la seva participació amb una victòria en la darrera jornada de lliga. Com a parella a quarts de final portant a les CPU que estaven classificades tampoc va estar a l'alçada d'altres edicions on havia aconseguit provocar autèntics estralls. Va marxar tocat, però conscient que experiències així només el fan més fort. De les xerrades futbolístiques prèvies a la Ferran Vivas en parlarem un altre dia.

Annexe: La sensació entre l'últim partit de quarts de finals fins la gran final no va ser de Ferran Vivas. Caure eliminat forma part del joc, i marxar a mitja competició desvirtua una mica l'esperit que hi ha. Si no hi ha pressa per marxar quan un arriba a semifinals o a la final, tampoc n'hi hauria d'haver quan algú l'eliminen. Crec que això ho hauríem de replantejar. Si tots fessim el mateix, ahir a la final haguessin quedat en el menjador Enric i Mayola, i cadascú a casa seva. Força trista hagués estat l'estampa, no? Parlo a títol personal, però sé que molts altres pensen com jo que l'esperit de la Ferran Vivas, de trobar-nos per fer un torneig així, és el de passar una estona de competició de principi a fi, no jugar fins que m'eliminen i marxar com si no tingués monedes que posar a la sala recreativa. El tram final va ser tant bonic com sensació de buit hi havia, tots formem part d'això i només que en falti un, es nota. De veritat.

Ferran Vivas Cup XIV, anàlisi

Una nova edició acabada, un nou campió. El que més s'ha repetit durant la història de la Ferran Vivas Cup. Sir Marc Mayola s'ha convertit en el dominador absolut de la competició amb cinc títols de 14 edicions. El Pentacampió obre escletxa en dos títols respecte el seu principal perseguidor, i ell sol suma el mateix número de campionats que el segon i tercer junts. Una victòria aconseguida amb l'equip que el va veure triomfar no fa massa, després de dubtes sobre quina elecció portar a terme. Es tanca, així, el periple de la Ferran Vivas Cup en els equips de Fifa 11, quedant pel dia 22 les seleccions com a pinzellada final d'un joc que ha donat moltes alegries i tristeses.

1. Sir Marc Mayola. Les apostes el col·locaven com un dels favorits, però els partits previs al campionat no li van deixar bones sensacions. Amb els que segurament ell considerava els seus dos grans rivals fora del camí del títol, es va imposar per cinquena vegada en un torneig pràcticament perfecte. Fase de grups superada sense problemes com a segon classificat, uns quarts de final molt disputats amb Enric al que va vèncer amb molt de treball, una passejada històrica a semifinals (7-0) i una final molt competida i treballada des del minut zero. No se li poden treure mèrits a aquell que va eliminar a la gran sorpresa del campionat, absurd veient el seu palmarès.

2. The Rock. Va ser la gran revolució. En la pretemporada ja s'apuntaven maneres i es va confirmar. Pas a segona fase sense gaires complicacions -fet a tenir en compte veient el passat de Rock- i amb la tranquil·litat de jugar el tercer partit de grups amb la feina feta, va tenir el camí més dur de tots. I casi en surt viu. Va eliminar a Omar a quarts de final contra pronòstic en un dels millors partits del campionat, va saber patir de valent a semifinals amb Sir Vadorinho i els penals (i Cech) li van somriure, però va estar una mica per sota en la gran final. Ha tornat i vol convertir-se en el quart gran.

3. Sir Vadorinho. La maledicció de la Ferran Vivas, que diu que ningú guanya dos títols seguits, es manté vigent. Va anar de menys a més, i quan millor va estar el van fer fora. Derrota a primera jornada amb United que feia despertar molts fantasmes del passat, però Vadorinho va refer-se i va superar la fase amb una victòria treballadíssima davant Luigi (5-3 en el gran partit de grups de la XIV edició sense dubtes) i tombant al Màlaga. A quarts no va tenir problemes davant la parella i a semifinals la sort li va ser esquiva. Va oferir el millor repertori que té (centrades, parets, regats, xuts des de la frontal, xuts de qualitat, vaselines) però es va topar amb un Cech inmens. Res se li va poder retreure del partit.

4. Il Gallo Omar. Estava preparadíssim per acabar amb el vigent campió, Vadorinho, o amb Sir Mayola, dos jugadors als que tenia estudiats... però no comptava amb la presència de The Rock, un jugador que li tenia la mesura presa. Omar va saber patir de valent a grups (va estar a un gol de quedar-se fora) després de l'empat amb Enric i un primer triomf. Va saber empatar al Liverpool quan estava eliminat i superava la fase com un dels favorits. Davant The Rock, més pendent de tapar el rival que de fer el seu joc, va acabar desdibuixat i va perdre contra pronòstic. Els títols, la presència d'un CPU a semis i el FerPro, però, li faran ser quart a escollir.

5. Jota Punt Camero. Després dels dubtes previs, Jota va tornar a la Copa fent el que millor sap. Va passar la fase de grups amb més o menys facilitat, eliminant a Aleu i com a segon classificat. A quarts, un United CPU l'esperava, i tot i que va estar perdent molt de temps, va saber empatar a u i acostar-se al que hauria estat la seva cinquena semifinal seguida. Però els seus rivals el van colpejar amb força i el van deixar fora de combat en els darrers instants de partit. La bona feina feta durant tot aquest temps, però, li permetrà escollir entre els cinc primers.

6. The One Enric Piece. Que algú com Omar digui que Enric juga "molt bé" demostra el nivell que ha aconseguit el jugador en qüestió. Malgrat tenir un equip menys fort que els demés, va demostrar ser un dels grans de la competició. Va estar intractable a grups, on va tombar una parella dura i va empatar amb Omar, enviant-lo així com a segon. El joc desplegat, amb una mobilitat de la pilota digne de menció, no va ser suficient a quarts davant un Sir Mayola molt més sencer. Enric va aguantar bé, però va caure amb honor i per la mínima. Demostrant, per sobre de tot, que l'eliminació a fase prèvia de l'anterior edició va ser, simplement, un accident.

7. Luigi Noel. Se l'esperava com a gran outsider, però una sèrie de circumstàncies el van convertir en la gran sorpresa negativa. La derrota de Vadorinho amb United primer i el seu empat amb el Màlaga després obligaven a un dels dos a quedar fora en la segona jornada on s'enfrontaven. Va fer un autèntic partidàs davant el vigent campió, remuntant un 1-0 i posant-se 1-2 a la primera part. Però en la segona, tres gols seguits de Vadorinho (amb penal estrany pel mig que va complicar-li les coses a Luigi de manera brutal) van acabar amb un equip que feia olor a cosa gran. Posteriorment es va refer com a parella amb Aleu, aconseguint enviar una CPU a semifinals. Segurament el cop més dur que li servirà, també, per tornar amb més força que mai.

8. Míster Aleu. Equip sòlid, ganes de repetir fita (arribar a quarts) però poca preparació en pretemporada i falta clara de punch en atac. Aleu necessita jugar i jugar i jugar per agafar ritme de competició i trobar-se amb les victòries. Va demostrar ser quelcom a tenir en compte en parelles (Una vegada va ser Mayola, dissabte va ser Mero) però es va anar diluint a semifinals, on podien haver fet història. A la de Seleccions té una oportunitat d'or.

Les quotes de Bet and Fuck, per cert, només van encertar el setè i vuitè lloc. The Rock va trencar l'ordre de les coses amb una actuació (i la de Cech) èpica. La competició està agafant un nivell dramàtic. Que un jugador com Luigi no passi de grups, que una CPU sigui semifinalista i que Rock tombi a dos jugadors com Omar i Salva (cinc títols sumen junts) demostra que aquí ja no hi ha res que no sigui igualtat absoluta.

Bet and Fuck - Ferran Vivas Cup XIV

Us passo el Bet and Fuck realitzat a partir de les sis votacions rebudes, el més alt de tots els temps. La mecànica per fer els càlculs és senzilla. Es donen punts proporcionals a la suma de posicions dividides pel nombre de votants, en les que cada una suma 50 cèntims variables segons classificacions històriques i darrer resultat. Així, es resten 10 cèntims per títol històric aconseguit, a banda de 15-10-5 cèntims restats o sumats segons la posició aconseguida en la passada edició, la XIII, on els tres primers resten, els dos següents no sumen ni resten i l'últim suma. Explicada la mecànica (és matemàtica pura el que he fet), aquí tenim els resultats amb posterior anàlisis.

1. Sir Vadorinho - Quota: 3'20. El favorit per tots els jugadors excepte en una votació on està tercer. Vigent campió i amb tres títols, intentarà revalidar amb el Madrid la Copa i posar-se amb quatre campionats. No ho tindrà fàcil, ja que l'efecte CR11 s'ha esvaït una mica en la pretemporada, on els jugadors ja han après a combatre'l de moltes maneres diferents.

2. Sir Mayola - Quota 4'70. Ningú l'ha considerat el màxim favorit en les apostes, però en tots els Bets es troba entre el segon (4 vegades) i tercer lloc (dues). Jugador més llorejat de la competició, ha tornat a l'equip del seu cor per intentar aconseguir la segona estrella de campió múltiple. Ser segon i tenir tants títols l'ajuda a tenir una quota lleugerament inferior al tercer.

3. Il Gallo Omar - Quota 4'85. Tampoc surt del Top 3, màxim favorit per una votació i repartint-se segon i tercer lloc en les altres, arribar a semifinals i tenir dos títols l'ajuda a ser temut per molts, sobretot jugant amb l'Inter, un dels equips més forts del campionat amb el que ha recuperat sensacions. No vol despenjar-se dels membres de la Cambra dels Lords.

4. The One Enric Piece - Quota 7'85. Tot i caure a fase de grups, manté un catxé davant els apostants important, que s'ha corroborat amb la bona feina feta amb l'Arsenal durant pretemporada. Tindria millor quota si no fos perquè ell mateix es va posar vuitè, fet que s'intentarà corregir en properes edicions. La millor posició que li han atribuït és la quarta (tres vegades).

5. The Rock l'infranquejable - Quota 9'70. Malgrat demostrar un gran nivell en els tornejos d'estiu i guanyar a jugadors importants com els tres primers en les apostes, segueix tenint una quota molt alta. Tantes caigudes a fase de grups i el seu odi al joc no li fan cap bé a les apostes, tot i que ja es troba més amunt del que era habitual. La millor posició que li han donat és quarta (1 cop) i la pitjor, sisè.

6. Jota Punt Camero - Quota 10'10. Sembla ser que només en dues votacions (una la d'aquest humil servidor que us escriu) se l'ha valorat com hauria de fer-se: quart. Tot i arribar a semifinals quatre cops seguits, la mala pretemporada i el canvi a darrera hora no li ha fet gaire bé a ulls dels bet and fuckeros. La millor posició assignada en les votacions ha estat 4t lloc (dos cops) i la pitjor, setè.

7. Luigi Noel - Quota 10'25. Excessiva duresa del Bet and fuck amb Luigi, jugador de grans qualitats al que li pesa, i molt, els regals letals que ha donat en les anteriors edicions. La millor posició assignada és la cinquena, la pitjor la setena, però la seva manca de títols i de trepitjar semifinals li fa tenir quota més elevada que altres.

8. Míster Aleu - Quota 14'50. Considerat el menys favorit per tots menys en una votació, Míster Aleu no entén de Bets, sinó de creixement. Va passar de grups i ara vol anar a més. El seu milan comença a ser molt més sòlid que tot el vist anteriorment, però fins que no ho demostri les cases d'apostes no se la yuguen.

Com us dic, he sumat quotes segons posicions que heu donat, per després restar o sumar les variables de la última edició i els títols de cadascú.

Bet and Fuck,
Casa d'apostes oficials de la Ferran Vivas Cup

Ferran Vivas Cup, de la A a la Z

Espero que us agradi, així anem fent boca. La Ferran Vivas Cup descrita de la A a la Z.

A. Aleu, míster. El darrer jugador en entrar en la Ferran Vivas. Ha estat l’home que més ha aguantat sense passar de grups i no abandonar en el seu intent. Millor posició històrica: quarts de final.

B. Bet and Fuck. Casa d’apostes oficials de la FV Cup que posa preu a les victòries dels jugadors segons el seu historial, darrers resultats, canvis d’equips i pretemporades. Va de bòlit quan s’acosten els dies previs a una Ferran Vivas.

C. Cambra dels Lords. Òrgan supra-poderós i de caràcter vitalici que ret homenatge als dos creadors de la Ferran Vivas i serveix de consell consultiu, amb vots decisius en cas d’empat a l’OSD, de cara a grans decisions que necessitin suports majoritaris. S’hi pot accedir després de demostrar mèrits esportius superbs.

D. Democràcia. Sistema posat en dubte per alguns –generalment gent que no es dutxa i que busca feina acampant al carrer- que serveix per decidir els grans temes entre els jugadors de la Ferran Vivas, com les dates de les edicions, canvis importants, etc.

E. Enric Triadó. Històric jugador de la FV Cup que compta amb un títol de la competició i l’honor de ser el primer en acabar amb el repartiment de campionats que fins el moment portaven a terme els dos jugadors fundadors. Va trencar l’hegemonia i va ser el causant de la primera ampliació del G2 a G3. Millor posició històrica: campió (una vegada).

F. Ferran Vivas. Jugador i entrenador del Juventus AC que dóna nom a la Copa virtual de més prestigi gràcies a un trofeu rebut anys ençà pel seu treball amb l’Aleví A d’aquell equip. Mai va recollir la Copa, i mai la tindrà ja.

G. Gallo, Il. Segon jugador en la història que arriba i s’emporta un campionat en la seva primera participació, Omar s’ha convertit en un dels grans favorits de la FV Cup després de sumar dos títols. Fa dues edicions que no arriba a la final, però segueix sent un dels més temuts. Millor posició històrica: Campió (dues vegades).

H. Holocaust Vilassarenc. Moment trist de la competició en el que es va privar als jugadors de seguir competint en la seu inicial després de fets obscurs que els jugadors clàssics de la competició prefereixen oblidar.

I. International Teams. Les dues primeres edicions de la Ferran Vivas van ser amb seleccions internacionals, amb victòria d’Alemanya (Sir Mayola) i Itàlia (Sir Salva). Es recuperaran de cara a l’edició número XV, tal i com es va aprovar fa escasses setmanes.

J. Jota Punt Camero. Un dels Big Four, històric jugador que va aconseguir triomfar finalment en la nova generació de Ferran Vivas. Dels més competitius de les darreres edicions, arribant sempre entre els quatre primers i sent un clàssic del bombo 1. Millor posició històrica: campió (una vegada).

K. KO. Moment decisiu i duríssim del torneig. Un cop se supera la fase de grups no hi ha opció d’error, una derrota a quarts, semis o final i fracàs. No hi ha anada i tornada a la Ferran Vivas.

L. Luigi Noel. Nouvingut a la Ferran Vivas, etern aspirant del que tothom espera un regal en el moment K (veure lletra anterior) i que ha provocat que tot i estar sobradament preparat, encara no hagi trepitjat una final. Animador i agitador a parts iguals dels dies previs a la Ferran Vivas. Millor posició històrica: semifinals.

M. Marc Mayola, Sir. Membre fundador de la Ferran Vivas, jugador més llorejat de la competició, creador del G2 i vitalici a la Cambra dels Lords. Rival a batre amb 4 títols i una solidesa fora del comú a cada competició. Millor posició històrica: campió (4 vegades).

N. Nexes, entre jugadors. La Ferran Vivas es reparteix en molts moments per petits clans i nexes creats entre els jugadors. Així, Salva i Enric conformen un clan de bellesa estètica i respecte mutu –l’un és mestre de l’altre- mentre que Sir Mayola i Jota representen el resultadisme i les ganes de que guanyi un dels dos sempre sobre els altres. En aquesta situació tenim Omar, que faria el possible perquè Aleu passi de grups quan pugui i la relació de competitivitat sana entre Enric i The Rock. Luigi és amic de tots.

O. OSD, Òrgan Suprem de Decisió. Creat en la tercera edició de la Ferran Vivas per Sir Mayola i Sir Salva, conegut també com a G2, és l’organisme encarregat de regular la normativa, estudiar i sancionar tots els casos que afecten a la Ferran Vivas. Els seus components són variables segons els resultats de la competició, i vetlla pel bon funcionament de la competició. La voluntat és assolir un organisme selecte on només hi tenen cabuda els jugadors amb una història trufada de títols.

P. Pre Històrics. Torneig de pretemporada entre els quatre jugadors històrics de la Ferran Vivas que serveix de preparació i afecta directament a la competició oficial. Sense anar més lluny, un dels Pre va provocar el canvi d’equip de Jota Camero en la passada edició.

Q. Qüestió d’entrenament. Hi ha altres tornejos de pretemporada, com les birres i partides que organitza Luigi, treballs acadèmics entre Enric i the Rock o trobades entre els Sirs com es feien abans de la Ferran Vivas.

R. Regulations. Normativa de la competició que estableix absolutament tots els punts necessaris perquè el torneig es pugui desenvolupar sense problemes. És modificable si l’OSD ho considera oportú.

S. Sala de l’Esperit del Temps. Torneig secret que ningú –tret dels implicats- sap quan es porta a terme ni en quines condicions. El disputen els tres jugadors amb més campionats de la Ferran Vivas, i es considera l’entrenament de pretemporada més dur i fructífer de tots per l’alt nivell i les dures condicions imposades.

T. The Rock. Jugador històric, ja que va arribar i guanyar en la primera edició que va participar. Després d’una travessia pel desert ha aconseguit passar de la fase de grups, i busca revalidar un títol que li queda ja massa lluny. Millor posició històrica: campió (una vegada).

U. Unitat. Concepte que van fer servir els dos Sirs, Mayola i Salva, per firmar l’acord de València, històric perquè els jugadors més llorejats de la competició no es fessin competència deslleial ni es discutissin embrutant els dies previs a la Ferran Vivas. També serveix per expressar el bon rotllo entre tots els jugadors.

V. Vadorinho, Sir. Un dels fundadors de la Ferran Vivas, actual membre del G3 i vitalici a la Cambra dels Lords. Busca empatar a títols a Mayola, i des de fa tres edicions la humilitat és la seva gran virtut. Millor posició històrica: campió (tres vegades).

W. We Are The Champions. Melodia que sona quan algú s’alça amb la Copa de Campió.

X. Xiuxiuejos. Especulacions i suposicions que es porten a terme abans de l’elecció d’equips. Acostumen a no encertar al 100% i tenen una fiabilitat relativa.

Y. Yugadorts. Participants a les Ferran Vivas. No tots continuen degut al gran nivell. Exemples de baixes: Vern, Silva, Jordi Vivas, Marc Rodríguez, Lau Pera o Santi Garcia, únic participant vetat de la competició. Yugadorts actuals: Mayola, Salva, Omar, Enric, Camero, Rock, Luis i Aleu.

Z. Zenit, o Cenit. Posició que s’assoleix quan es broda per primera vegada l’estrella de campió múltiple al pit, fet que assenyala que s’han aconseguit tres campionats. Només dos jugadors han arribat a aquest estadi fins el moment.

Ferran Vivas Cup: National Teams

Els tres membres del G3 han aprovat per unanimitat, i amb el suport d'un dels històrics, dotar de periodicitat i sistema propi la presència de la Ferran Vivas de seleccions. Després de debatre molts punts, hem acordat que cada temps concret farem una Ferran Vivas amb seleccions que tindrà, a més, una normativa especial en el tema d'escollir equips. Estem molt emocionats, espero que vosaltres també quan llegiu la nostra proposta. Aquí va:

- La Ferran Vivas Cup National Teams seria l'edició 15, o sigui d'aquí dues. Es recupera així a les seleccions, presents en les dues edicions inicials de la FVC.

- La periodicitat és aquesta: cada tres Ferran Vivas, la quarta seria de seleccions. Per tant, la propera seria la 19, l'altra la 23, etc.

- Això ens motivarà perquè aquest any encararem any d'Eurocopa (2012).

Com que hem volgut donar-li un toc molt especial, passem a explicar-vos algunes particularitats que faran que sigui un espectacle quan toqui enfundar-nos les banderes de les nacions.

- L'ordre per escollir seleccions serà per sorteig pur. Farem un sorteig que decidirà l'ordre dels jugadors que tindran per escollir selecció. Per tant, la caixa de pandora s'encarregarà de decidir qui tria primer, segon, tercer.. etc.

- No es tindrà en compte el darrer resultat de la Ferran Vivas de clubs. Això vol dir que si per exemple l'edició 14 del 25 de juny acabés així (hipòtesis): 1- Omar, 2- Mayola, 3- Mero, 4- Luigi... etc. aquest ordre es guardaria per la propera FV de clubs, la número 16.

- Les Ferran Vivas Cup National Teams no afecta, en quant a resultats, a l'ordre d'elecció mai, sempre serà sorteig. Si jo guanyo la de seleccions no escolliré primer a la propera de seleccions, sinó que serà per sorteig una nova vegada.

- Els resultats sí computen pel FerPro.

Afegits:

- La selecció s'hauria d'escollir uns vint dies abans de la data prevista de Ferran Vivas. Un cop escollida, els jugadors tenen fins el dia abans per passar a Sir Salva Fernández la llista de convocats per posar-los a les consoles pertinents.

- Hem estat investigant les seleccions. Si s'escullen els jugadors adequats -convocats i tal- es poden fer equips molt potents. Vuit potencials campions: Espanya, Brasil, Argentina, Holanda, Anglaterra, Alemanya, França i Portugal. A aquests cal afegir-li Itàlia, que també té bons seleccionables.

- Per fer-vos a la idea: la vuitena millor selecció és millor que el sisè millor equip de la FV Cup.

- Hem decidit fer per sorteig pur l'ordre d'elecció d'equips per donar-li una aura diferent, per donar opció a que la sort somrigui a jugadors que no acostumen a tocar primers llocs -tot i que la sort pot ser capritxosa- i perquè triar bé els seleccionats serà més important que tenir Argentina o Portugal com equip.

Acceptem suggerències i comentaris a veure què us sembla. Les seleccions permeten també triar jugadors en funció de la manera de jugar que volgueu.

Bet and Fuck - Queden 28 dies

Les cases d'apostes comencen a fer les seves travesses ara que -encara- queden 28 dies per la propera copa. Mare de Déu, gairebé un mes... comenceu a desfer-vos de tants compromisos bonics, que això és un sinvivir que dirien a les Espanyes.

Bé, després de recollir un parell de rankings enviats a la centraleta, analitzar d'on ve cadascú i les tendències que s'esperen, la cosa està actualment així. I tenint en compte també els tornejos de pretemporada.

1. Sir Salva Fernández. Quota: 2.10. Vigent campió, equip sòlid que no tindrà baixes destacades i segurament encara es reforçarà més. En els primers compassos de pretemporada no se l'ha vist tant contundent, però sí mantenint les maneres i demostrant un nivell en segons quines facetes -pilota aturada- que el manté com a favorit. Tot i que s'ha rebaixat la diferència després de veure com va competir un dels seus grans rivals.
   


2. Il Gallo Omar. Quota: 2.15. Solidesa defensiva i molt d'encert en atac, divendres nit va tenir una pretemporada molt profitosa. Es va emportar 5-3 els duels amb el vigent campió, va saber imposar la seva llei amb la parella Enric-Brus, i per suma de quotes seria el màxim favorit si no fos perquè a hores d'ara no està gens clar que pugui acabar jugant amb l'Inter de Milà, un cop que podria ser dur per les seves aspiracions.
   


3. The One Enric Piece. Quota: 2.60. Després de la desfeta prematura, violenta i amb un punt dramàtic que va patir en l'edició XIII, sembla ser que torna amb més força que mai. La suma d'aquest jugador és clara: prové d'una escola vadorinhesca que li dóna una frescor i un aire al jugar atractiu; a això se li suma, també, les grans pretemporades que ofereix. Constància en l'entrenament i bons resultats (golejada a un Sir fa res i menys). Les cases d'apostes el segueixen veient com un gran.
   


4. Sir Marc Mayola. Quota: 3.05. No són bons dies pel jugador més llorejat de la Ferran Vivas. Els seus dubtes propiciats per un torneig d'estiu on va sortir escaldat i que va provocar el trencament del pre contracte amb el Barça, li passen factura. Sobretot perquè és un fet que ja va passar en l'anterior edició (estava entre Madrid i Chelsea, i va acabar a l'Inter). Él seu palmarès i darrers resultats en competició oficial li permeten mantenir-se entre els quatre favorits, però les incerteses no li fan confiança a les cases d'apostes.
   


5. Jota Punt Camero. Quota: 5.00. Quota alta tot i ser cinquè, ja que per alguns és molt favorit i per d'altres el que menys. El jugador de contrastos pels rankings. Alguns han vist simptomàtic l'estat del seu comandament blau després de caure a grups en el P. Històrics, d'altres recorden que porta dues finals i dues semifinals en quatre edicions. Per molts, sempre és un gran i per tant, ha d'estar entre els favorits. Té marge de millora, i l'opció de triar el Barça li podria fer guanyar punts si ningú -ara mateix Omar- li pren.
   


6. The Rock. Quota: 5.90. Va trencar la maledicció de la fase de grups, i després d'un primer 'amago', ha decidit continuar amb l'Arsenal. Això dóna tranquil·litat i continuïtat al seu projecte. Desprès de la pressió asfixiant que s'havia autoimposat, només pot anar a més. I tindrà ganes de netejar la imatge dels quarts de final passats. Jugador a tenir en compte en un equip on no se li preveuen canvis importants abans del 25 de juny. Ull si fitxen un davanter.
   


7. Míster Aleu. Quota: 7.50. Segueix sent una de les ventafocs per les cases d'apostes, però ja ha marcat, ja ha guanyat i ja ha passat de fase de grups. A més, sembla tenir molt clar el projecte amb el Manchester United, un equip que les cases d'apostes consideren entre els 4-5 millors tot i que els yugadorts de la Ferran Vivas l'omiteixin en les primeres eleccions. Si deixés el Carlos Duty potser tindria millors quotes, però si se li proposa... Míster Aleu encara tindria ganes de morir. I no es tracta d'això tampoc.
   


8. Luigi Noel. Quota: 8.00. Amb extrema duresa han tractat a Luigi les cases d'aposta. Alguns l'han col·locat on històricament està -cinquè o sisè de favorit- però un parell de ranks col·locant-li quotes de victòria com si fos l'Espanyol a Champions l'envien l'últim. Les cases d'aposta no confien en els seus regals letals, i creuen que tornarà a fer-ho. A més, creuen que ell també ho sap que hi tornarà. Ara, és una quota molt volàtil amb un City que té el perdó de Kolo Touré (jugarà per un buit legal) i moltes opcions de fitxar estrelles que li donarien un aire nou a un jugador al que la Ferran Vivas li deu molts somriures. Molts.

Hipòtesis d'equips a dia d'avui:

Salva: Reial Madrid
Marc: Inter/Bayern
Omar: Barça/Chelsea/Inter
J.Camero: Barça/Chelsea
Rock: Arsenal
Luigi: Manchester City
Aleu: ManU
Enric: Milan

Nova normativa aprovada pel G3

Benvolguts,

A continuació us adjuntem noves normes que s'afegiran al reglament de la Ferran Vivas Cup. Notificar que totes aquestes novetats han estat aprovades per unanimitat pels tres membres del G3: Sir Marc Mayola, Sir Salva Fernández i Il Guallo Omar.

També anunciar que en els propers dies hi haurà un comunicat oficial en el qual s'explicarà un nou sistema de competició que esperem agradi a tots els jugadors. També ha estat aprovat per unanimitat i només falten alguns detalls per poder-lo fer públic. Afectaria a la Ferran Vivas Cup número XV.

Sense més, les novetats de cara a la propera edició:

• Cada jugador ha de portar el seu comandament. En cas de no fer-ho, hi ha tres comandaments a la casa de l'amfitrió que s'adjudicaran de manera unipersonal a cadascú, pel que no hi haurà ball de controls entre jugadors i hom haurà de procurar saber on deixa el seu sempre. Si no es porta comandament, s'ha de fer petició abans de l'inici de la competició.
  
• Queda prohibit fer pausa durant el partit si la pilota no està fora del camp. Estem estudiant sancions si algú trenca el ritme del rival amb aquesta lletxa artimanya.
• La prohibició d'ensinistrament tàctic queda abolida. Hom pot demanar consell i donar-lo.
• Cada edició tindrà una seu de la fase final (de quarts fins la gran final) escollida prèviament, per fer-la més personal i única. També s'escolleix com a pilota oficial Astore Catalunya.
• A partir de quarts de final, es revisaran les millors jugades de cada partit per gravar, via iphone 4, els gols més bonics i fer una bona hemeroteca. Estarà també preparada la infraestructura per gravar tota la final amb capturadora HD.
• La televisió número 1 romandrà tancada quan es disputin els partits de quarts, semis i la final. Així tot jugador estarà pendent del moment decisiu de la Ferran Vivas.

El G3 vol mostrar la seva sorpresa per les presses d'un dels jugadors, Luigi, en el tema d'elecció d'equip. Un participant que, recordem, abans d'establir plaços d'anunci d'equips, es dedicava a marejar la perdiu minuts abans de començar els campionats, escollint a última hora i fent anar de bòlit als companys. Com han canviat les coses!

Tot aprovat per unanimitat pels sota-signants, Òrgan Suprem de Decisió - OSD Sir Marc Mayola, Sir Salva Fernández i Il Guallo Omar

Reflexions i anàlisis Ferran Vivas XIII

Un dia després, les reflexions que sempre han acompanyat en aquesta gloriosa Ferran Vivas Cup, que va cloure dissabte la seva tretzena edició. Anàlisis del nou campió.

Benvolguts,

Era una competició important per molts motius. Hi havia en joc una nova proposta com aquest bloc, cadascú tenia ara sí comptes més que pendents i feia -si se'm permet- massa temps des de l'últim cop. El ball d'equips va ser important, tret de Mayola, Enric i Luigi, i això va permetre veure una nova Ferran Vivas de la que se'n poden extreure les següents conclusions.

Sir Salva Fernández: la Ferran Vivas és dura i caprtixosa, però aquesta vegada es va comportar amb un dels seus membres fundadors. Molt es parlava que la solidesa de la primera part del campionat (5-0, 4-0, 4-1 i 6-0 a quarts) passaria factura com històricament ha passat, però aquesta vegada no va ser així. Va funcionar l'equip perfectament en tot moment i tot i que és cert que com sempre els detalls van decantar la balança (a semis amb Omar marcant molt aviat i aguantant bé, amb Mayola veient que l'intercanvi de cops del primer temps va ser només beneficiós per mi) crec que va ser un triomf merescut: només un gol encaixat, una mitjana de quatre gols per partit i pitxitxi Ronaldo (empatat amb Eto'o, però amb un partit menys del portuguès). Números de campió. Seguiré al Reial Madrid al 99%.

Sir Marc Mayola: Va fer el campionat que s'esperava d'ell, encara que el camí d'encreuaments el va somriure en excés per a molts dels participants. A la lligueta solvent, donant un cop d'autoritat davant Luigi i superant les fases del KO contundentment davant un sorprenent Aleu i un Mero mermat per la falta d'entrenament degut a problemes logístics. Portava un ritme i números de campió, però a la final no va competir com ell esperava i de nou la FV demostra com de dura és: ningú ha guanyat dues vegades consecutives. Ho va tenir més a prop que mai. Tocarà saber si consolida projecte a Milà o busca noves aventures.

Il Gallo Omar: En la pretemporada tothom preveia una patacada històrica d'un jugador revolució des que es va estrenar a la Ferran Vivas. El seu nou equip, la manera de jugar en els tornejos estiuencs... però si alguna cosa és Omar, a banda d'arrassar amb les pizzes, és un animal competitiu. Va saber exprémer al màxim les seves virtuds, buscant les tàctiques i les posicions més òptimes per rendir amb el City. Després d'una ronda de grups excel·lent, a quarts va estar a punt de quedar fora, però va demostrar que un torneig d'aquest nivell no admet errors: va passar, simplement, per no cometre'n cap i aguantar a un rival coratjós i digne. A semis va posar sobre la taula l'antídot, però un gol matiner va canviar els plans i finalment la seva ruta prevista va acabar a mig camí. Recupera posició privilegiada per escollir un equip poderós. Chelsea?

Jota punt Camero: suma y sigue. No em cansaré de repetir que aquells famosos quarts on va ballar literalment a Mayola però va perdre, van ser un punt d'inflexió en la vida esportiva de Camero. Es va treure els complexes i els mals històrics, i des de llavors només ha fet que trepitjar la mel dels llavis. A ningú li agrada caure golejat a semifinals, però amb perspectiva veurà que l'èxit només s'aconsegueix trepitjant semifinals. I ell no para de fer-ho: Un títol, una final i dues semifinals en quatre edicions consecutives. Va fer la seva feina a grups, arribant classificat al darrer enfrontament, i va demostrar saber aguantar la pressió màxima que suposa la pròrroga i els penals, on es mou com peix dins l'aigua. A semis hi havia diferències amb el seu mentor espiritual, però s'escurçaran quan recuperi la logística que li falta a casa. I segueix sòlid com a cap de grup al FerPro. Sona el Barça com a possible destí.

The Rock: Per fi! deu pensar. Un jugador acadèmic, campió d'una Ferran Vivas històrica però que estava passant per mals moments. Tres edicions consecutives el converteixen en el jugador més eliminat a primera fase -Aleu va passar i no compartirà honor amb ell- però això no era important per The Rock. Era important passar, demostrar que ull. Va patir de valent a fase de grups, propiciat per segurament la pitjor parella que et pot tocar actualment a la Ferran Vivas (Marc-Luigi) però va espantar els seus fantasmes i va aconseguir guanyar un partit i seguir endavant. A quarts es va topar amb un rival massa dur que tenia un plus: si algú es coneix el que pot fer l'Arsenal i els seus jugadors, aquests és Vadorinho. La golejada a quarts encaixada és el de menys. Ha passat ronda, i el seu palmarès li permetrà triar cinquè després de quatre edicions movent-se per equips de segona línia. No es descarta seguir amb l'Arsenal -i nova tàctica- per seguir creixent o provar el Milan AC.

Luigi Noel: Si tiréssim d'hemeroteca, segurament no trobaríem cap dels 14 ferranvivencs amb més mala sort que Luigi. Sòlid, etern aspirant i un jugador esplèndid per veure: competitiu davant tothom, crack com a parella i exprimidor al màxim dels seus equips. Però amb un error per edició que el liquida sempre. Volia tornar a semis, on no hi arriba des de la seva primera participació, però de nou una mala jugada de l'atzar, la CPU o qui sap, el va apartar dels quatre millors quan tenia contra les cordes a Omar en els quarts de final més emocionants de la competició. Va fer el que s'esperava d'ell a grups: passar bé i donar la cara davant el cap de sèrie Mayola. A quarts, per desgràcia, li va passar el que hom esperava també: un error fatal. La Ferran Vivas està en deute amb ell. I els déus de la Copa ho saben. Si perd el Milan, podria sonar City on ja va fer grans coses.

Míster Aleu: Va estar a punt de fer la gesta més sonada de la Ferran Vivas: superar fase de grups amb 2 punts, millorant el registre dels 3 punts d'Enric de fa temps (correcte?), però finalment va aconseguir guanyar el seu primer partit després de tres edicions de la Ferran Vivas. Ho va passar malament, tot i plantar cara a Omar en la fase inicial (derrota per un curt 1-0) i va demostrar que té ganes de mantenir-se dins de la Ferran Vivas i no ser recordat com la ventafocs de la copa. Amb més entrenament aconseguirà ser competitiu. Només depèn d'ell. A quarts, amb el fins llavors vigent campió al davant, només podia resar... i conèixer les sensacions de les eliminatòries, on el KO és l'adéu sense contemplacions. United o Arsenal semblen ser els seus destins.

The One Enric Piece: La decepció de la XIII edició de la Ferran Vivas. Partia per molts com un dels quatre favorits, sobretot pel domini del Barça demostrat en l'edició anterior, on va ser revelació i va perdre a la final l'opció d'un segon títol. Però va fer bona la maledicció de la Ferran Vivas: llepar al primer partit és haver de superar una pressió del 200% després. Li ha passat a molts jugadors (Sir Salva, The Rock, Camero) que tenien equipassos. I ara a Enric. La derrota inicial el va destrotar, i després no va ser capaç de tombar la parella letal que tenia a fase de grups. Només una dada: el cop d'orgull en el darrer partit, on no es jugava res i va guanyar a The Rock. Em va recordar a Kimi Raikkonen fa unes 3-4 temporades. L'equip no el deixava avançar a Massa en una cursa perquè el brasiler guanyés. El finès, en saber-ho va frenar i a la següent volta va marcar volta ràpida per dir: "ei, aquí estic jo". Està a l'expectativa del que agafin els seus rivals.

Novetats i estadístiques

• Seguim sense tenir ningú que hagi guanyat dues Ferran Vivas Cup consecutives
• Camero cau del G3 després de tres edicions sense repetir títol
• El proper en jugar-se el ser o no ser al G3 serà Omar
• El nou G3 queda conformat de la següent manera: Sir Mayola, Omar i Sir Salva
• El FerPro provoca canvi de grups. Bombo 1 serà: Sir Marc, Omar, Camero i Salva
• Bombo 2 serà: Enric, Luigi, The Rock i Aleu
• Sir Salva estrena estrella de campió múltiple amb tres títols. Segon jugador amb més campionats en solitari
• Aquesta i la novena són les edicions amb més jugadors a quarts: set de vuit
• Casillas s'emporta el S.F. Eto'o i Ronaldo el MM (millor ratio del portuguès, amb un partit menys)

El proper G3

Torno de nou al G3 després de diverses edicions sense ser-hi. I ho faig pensant en tots els jugadors i havent après de l'arrogància del passat. Avanço alguns dels temes que m'agradarà tractar properament, per si voleu fer alguna suggerència: establir freqüència d'una Ferran Vivas de seleccions nacionals, instaurar definitivament un sistema d'enregistrament de vídeos que vagi més enllà de partits concrets amb gols i jugades de tot tipus i polir alguns detalles a tenir en compte: regulació de les pauses durant partits, mans fora de l'àrea, pilota de competició, arbitratges i climatologia.

Propera?

No podem acabar sense parlar de la propera edició, la 14. Són negociablesqualsevol dels caps de setmana de juny: dissabte 11, dissabte 18. Serien els adequats en passar 5-6 setmanes. Ja mirarem disponibilitats varies.

Sir Salva Fernández "Vadorinho"

Membre del G3 i la Cambra dels Lords