Canvi de cicle?

Benvolguts, com ve sent habitual escric la crònica i reflexions de la Ferran Vivas Cup XVI. Disculpeu que no ho hagi enviat abans, però he estat enfeinat aquest diumenge de pluja. Només comentar, abans de passar a repassar el torneig de cadascú, que va ser molt emocionant, amb partits contra parelles brutals i una de les més boniques que recordo. Gràcies a tots.

1. The Rock. Línia ascendent fins a tocar la glòria. Darrerament se l'havia vist en posicions nobles, inclús tocant una final en la passada edició de clubs. Finalment ahir va arribar i va triomfar en un campionat més que impecable de part seva. Alguns diran que és per l'equip, i ajuda clar. Però s'ha de dir que un servidor té els dits pelats de guanyar a Barces en partides online. Va tenir una fase de grups esplèndida, tombant en l'estrena a Omar -un dels favorits- per un ajustat 2-3. Posteriorment va passar el rodet per sobre de les parelles. A quarts va patir de valent davant Enric, però va ser letal quan pitjor ho estava passant. Va ser superior a semifinals a Mero i en la final va aprofitar els dos únics xuts entre els tres pals que va fer. Efectivitat màxima, el punt de sort necessari per ser campió i solidesa suficient tombant a jugadors TOP del campionat. Comença a escalar posicions a la FerPro i es col·loca en la tercera línia de jugadors amb títols a la Ferran Vivas. Dada: Ha guanyat dos de les tres finals que ha disputat.

2. Sir Salva Fernández. Pocs 'peros' es poden posar al campionat que va fer amb el Reial Madrid. Màxim golejador i segon menys golejat del campionat, ho va tenir complicat en els partits de parelles a grups, però va sumar els 9 punts golejant al final a Aleu. A quarts de final va saber patir de valent davant un Anzhi d'Aleu i Lluis molt dur que demostraven la força de les parelles en aquest FIFA12. A semifinals va ser superior al seu amic del TT team Omar, al que va guanyar 4-0 abans d'acabar el partit. Ronaldo a banda, la defensa casi perfecte en aquell enfrontament va ser la gran clau del Madrid. A la final, partit de poder a poder. Amb 2-1 va tenir més de 6 xuts entre els tres pals que no van entrar tot i ser molt clars, i l'atac i gol va ser totalment infructífer. Rock segueix sent el jugador que més vegades l'ha frenat a la Ferran Vivas: dues victòries de Salva davant seu en set enfrontaments. Dada: Cinquena edició consecutiva que arriba a semifinals com a mínim.

3. Il Gallo Omar. S'ha reafirmat com un dels grans i ha trencat la mala ratxa que portava de quatre edicions sense passar de quarts de final. Després de treballar molt fort el seu Chelsea, va començar amb una derrota ajustada amb Rock, una de les seves fòbies particulars. Tot i això va demostrar que tenia nivell de favorit i va tombar a les parelles en els dos partits següents. On va demostrar la seva grandesa va ser a quarts de final, passant per davant de Sir Marc Mayola en un dels comptes pendents que tenia. Gran partit i merescuda victòria (i treballada) davant el més llorejat, avançant-se al marcador i sabent gestionar el partit quan Marc el va empatar. A semifinals no va estar a l'alçada de les circumstàncies i no va voler acabar el partit que perdia al minut 82', però acaba tercer i demostra que ha tornat. Dada: Les semifinals li permeten mantenir-se com a segon en el FerPro.

4. Jota punt Camero. Va caure en un grup molt complicat a priori. Primer perquè tenia a Luigi en plena forma, a Moron com a sorpresa del bombo 3 i una parella dura com Rock i Omar. Va passar com a primer de grup tot i perdre amb l'Anzhi a la primera jornada, demostrant que a l'hora de competir té més nivell que en les pretemporades. Guanyant a Moron i a Luis va anar a la part més assequible del quadre, on va tornar a vèncer a una parella per trepitjar semifinals. Objectiu complert, com sempre. Allà no va poder fer res davant el Barça de Rock, amb el que va perdre 3-0 tot i tenir algunes ocasions per posar-se dins del partit. Apostar per Mero entre els quatre primers és garantia de guanyar diners. Edició rere edició demostra qe el gen de la Ferran Vivas el té dins seu. Dada: Sisena vegada que acaba entre els quatre primers de les set darreres edicions.

5. Sir Marc Mayola. Favorit entre favorits per títol i historial, va ensopegar en el primer partit de parelles davant el Dortmund de Salva i Aleu. Això, però, no el va frenar posteriorment guanyant a Atlètic de Madrid i a Enric. Va passar primer de grup, anant directament a la zona de la mort del quadre final. Allà es va topar amb Omar, en un partit d'alt voltatge que feia edicions que no es veia. No va poder amb ell, tot i que va tenir ocasions per empatar fins i tot en el temps afegit (93'). Finalment, va caure a quarts de final contra pronòstic tenint en compte la posició en la que arrencava. No va acabar de trobar sensacions prèvies a l'inici de la copa, però va combatre fins el darrer minut demostrant que 'hasta el rabo, el toro es bravo'. Dada: Trenca la ratxa de quatre finals consecutives després de caure a quarts, mateix resultat que abans de ser habitual de finals.

6. The One Enric Piece. Era un dels favorits al títol pel nivell de joc que va estar demostrant a pretemporada. I així havia de ser si no fos per uns encreuaments letals. Va guanyar amb solvència a les parelles, dominant els dos partits amb mà de ferro. Davant Sir Marc Mayola no va poder guanyar, però el seu joc es va veure que era a mig gas potser pensant en futurs creuaments. El seu grup topava amb Rock o Omar, per tant quarts de final era una finalíssima. I va tocar Rock. Allà, va perdre per la mínima en un partit dels que fan afició. Va remuntar davant Rock, i amb empat i pròrroga, va tenir tres ocasions clares de gol que va fallar incomprensiblement. Ho va pagar amb la derrota. Molts haurien agraït la seva victòria a Rock, a les postres campió. Els petits detalls van apartar-lo de semifinals, ja que a quarts va tenir opcions de guanyar en un matx igualat. Però era l'hora de The Rock. Dada: Pas enrere després de ser finalista en la passada edició.

7. Luigi. Va demanar no tenir anàlisis, i se li respectarà. Simplement remarcar que el nivell mostrat a la Ferran Vivas Cup és infinitament inferior al que té dins seu i que va demostrar durant la pretemporada. Mentalitat? nervis? Aquestes caigudes el faran més fort, simplement això. Dada: segona edició consecutiva sense passar de grups a la FVC de clubs.

8. Míster Aleu. Té les bases del joc i ho demostra amb grans partits en parelles -va sorprendre a Marc, va posar-ho complicat a Salva a quarts de final- i també generant ocasions quan juga sol, però li falta més entrenament i més hores de pràctica per competir. Va tenir la victòria en la primera jornada, però va fallar i va pagar-ho perdent per la mínima. En el segon partit va caure eliminat després de no poder amb el PSG, i va rebre la golejada de la Vivas (9-1) en un partit que ja no es jugava absolutament res. Com sempre, més perillós en parelles. Si jugués més, seria candidat a més coses. Dada: Mantindrà la seva posició per davant de morón al FerPro.

9. Sergi Morón. Debutava a la Ferran Vivas, i va saber el que era la competició de competicions en l'escenari dels escenaris. La bomba en forma de nervis que es genera a la panxa va aparèixer per primer cop en ell, que va perdre amb Camero de manera clara. Posteriorement, però, es va estrenar amb gol i victòria a la Copa davant Luigi, aprofitant el naufragi del nostre gran amic Sanmiguelero. Depenia d'ell per fer història i passar ronda en el seu debut, però no va poder amb la revelació del campionat, l'Anzhi d'Eto'o. Té marge de millora clarament, i ara ja sap quines sensacions es viuen. Dada: primer gol i primer victòria en el seu debut, però seguirà escollint últim.

Canvis en el G2

La victòria de The Rock fa que un servidor, Sir Salva Fernández, deixi el G2 i aquest estigui format a partir d'ara per Sir Marc Mayola i The Rock. Només donar les gràcies a tots per l'ajuda quan he estat en la formació de l'Òrgan Suprem de Decisió, i demanar disculpes si alguna cosa no l'he fet bé com pot passar i segurament ha passat. Espero que el nou G2 no freni la proposta que estava acordada ja entre els sirs de cara a la propera edició: sorteig per enfrontar a primers contra segons a partir de quarts de final, així no estarà predefinit com fins ara. Resto a la disposició del G2 si necessiten qualsevol tema de comunicació o logística.

Com a servei final actualitzaré FerPro, palmarès i resultats d'aquesta edició.

Proposta de propera FVC, la darrera de l'any

Per dates i descansos, el millor seria fer-la el cap de setmana del 16-17 de desembre. Si no, abans seria el dissabte 10 de desembre. Estaria bé perquè serà l'última de l'any i hauran passat 5-6 setmanes. Ja direu.