Han passat setmanes des que es va encetar la nova cursa cap a la Ferran Vivas Cup XVI, la primera de la nova temporada -FIFA12- que a la vegada també és la més gran de totes. 9 jugadors, 9 equips de cinc estrelles... i per sobre de tot, un nivell altíssim de part de tots els jugadors. El canvi de joc, malgrat les molèsties que pugui ocasionar a alguns jugadors, ha fet que les diferències s'hagin ajustat entre cada competidor. La falta de coneixement dels nous equips -sí, hi ha evidències dels Top però no hi ha una saviesa sobre ells com en el FIFA11- i com cada vegada els yugadorts es van adaptant al seu rival fan que no pugui haver-hi grans favorits. Coneixement és la paraula, la clau de tot plegat.
Breus reflexions de pretemporada
No hi ha hagut un Pre-històrics com a tal, però Salba's and Poors ha tingut la sort de poder participar en un total de quatre tornejos previs a la Ferran Vivas. Un Xoc de civilitzacions, una Sala de l'Esperit del temps, un Ay si te hubiera conocido antes i una Buttlefly Cup. A banda de visualitzar temporades online entre membres de la Ferran Vivas i recaptar informacions diverses. El resultat és que cada competició l'ha guanyat un jugador diferent. S&P ha vist a Luigi guanyar una lliga duríssima, a Sir Mayola emportar-se un campionat treballat, al mateix Vadorinho sumar un triomf en una Copa i a Omar i Enric empatar amb ell en un estil de competició dur com un ou (dur). Per no parlar d'un Jota apartat d'una final amfitriona per penals, per exemple. Tothom ha provat la mel de la derrota en un torneig, i tothom ha pogut marcar paquet en un altre. La igualtat de la que parlàvem es veu en coses com aquesta, o en enfrontaments directes on Rock ha tingut enmanillats a Salba i a Enric via online. Poques conclusions. Potser només una: igualtat.
Línies de favorits - Fortaleses i debilitats
Vist aquesta situació i d'altres que no han entrat a estudi però de les quals es tenen dades (creixement de Moron, paper de les parelles en els tornejos, el campionat que es va fer a casa de Luigi) queda clar que intentar filar prim amb quotes per cada jugador quan tot just arrenca la Ferran Vivas amb el FIFA 12 seria massa agosarat. Per això s'han dissenyat unes línies d'acció en les quals es detallen les posicions que es considera ocupen actualment els jugadors participants a la Ferran Vivas. Són les següents. Els jugadors de cada línia estan ordenats alfabèticament, no per ordre de favorits. Dins de cada línia les diferències es consideren minses.
Primera línia - màxim favorit
Sir Marc Mayola. El canvi de joc és una arma de doble fil. Es podia pensar que la manca de pràctica l'afectaria, però no és així. Té dos factors externs al joc que juguen a favor seu: sis títols i genètica competitiva. Se l'ha de considerar màxim favorit sent tant llorejat i demostrant tant de nivell quan hi ha un torneig pel mig. Febleses: No pot practicar tant com els altres per temes de CPU, i el seu equip baixa físicament a partir del minut 70.Pretemporada: vencedor d'una sala de l'esperit del temps. L'equip: Moltes eines ofensives tant pels punyals que té per banda i que sap utilitzar tant bé com la seva gran arma, Müller entrant pel darrera. Davanter dur i letal dins de l'àrea i porter salvador.
Segona línia - màxims aspirants
Il Gallo Omar. Adaptació excel·lent al Chelsea i al sistema defensiu del joc, sempre ha estat un jugador que sap controlar l'u contra u dels davanters i la precisió d'aquesta edició juga a favor seu. Sap perfectament com explotar els jugadors claus de l'equip -David, Ramires, Torres- i ha conformat una tàctica molt sòlida. Febleses: Malgrat ser sempre un dels grans favorits en les apostes, quan arriba la FVC té punxades sorprenents en les darreres edicions. Pretemporada: co-campió del 'Ay si te hubiera conocido antes' amb tres victòries, dues derrotes. L'equip: Dos atacans que es complementen molt bé i que són bons de cara a porteria, llibertat total per Mata i dos negres al centre del camp que ho escombren completament tot. A això se li suma David Luiz com a jugador ràpid en defensa i un bon porter i el resultat és un dels tres millors equips del joc.
The One Enric Piece. El vestit d'humilitat i víctima li senta d'allò més bé, però ja no cola. Ha demostrat entendre millor les mecàniques ofensives de l'equip que defensives, on també sap jugar un paper determinant. Quan juga destensionat treu tot el seu arsenal de moviments, que en atac són simplement esplèndids. El Punch és la seva millor arma, i a repartiment de cops, guanya. Febleses: Obsessió en que no té un equip TOP que li pot fer baixar els braços quan podria remuntar; hi ha rivals que els té atravessats i els encreuaments li podrien fer mal. Pretemporada: Campió a Luigi's Cup, co-campió del Ay si te hubiera conocido antes amb tres victòries i dues derrotes. L'equip: El Milan té jugadors que marquen la diferència. Ibrahimovic és un dels grans davanters per potència i sobretot precisió en atac, i està acompanyat per dos atacans ràpids com Robinho i Pato. La velocitat dels laterals i la parella de centrals Thiago-Mexes donen equilibri a totes les línies, malgrat no ser un dels equips Top i tenir poca profunditat de banqueta.
The Rock l'infranquejable. Ha estat tant pendent de criticar el FIFA com d'aprendre a jugar-hi. Darrerament estava entre els equips grans, i ara té opcions més que reals d'emportar-se-la. Sap com finalitzar cada jugada i té clar el tipus de defensa que ha d'utilitzar. A més, explota al màxim les virtuts del seu equip sense entrar en floritures innecessàries. Febleses: Psicològicament s'enfonsa amb facilitat, no només per un gol en contra, sinó per una falta que no considerava o un rebot que no l'afavoreix -els que li són favorables no els veu mai-. Pretemporada: finalista a una Sala; obridor de culs online oficial a Salva i Enric. L'equip: el FC Barcelona és segurament el millor equip del joc, però no és invencible. La velocitat dels tres davanters és envejable, i Messi imparable a la que arrenca. A això se li suma un mig del camp màgic, una defensa ràpida tret de Puyol i un bon joc col·lectiu: bandes, parets, u contra u... La velocitat de l'equip és la clau. En tot.
Línia outsiders - revelacions en potència
(No és una línia inferior a la de màxims aspirants, sinó paral·lela)
Jota Punt Camero. En les apostes mai surt com favorit, però la realitat és la que és: semifinals cada dos per tres, una FVC a la vitrina i membre del bombo 1 des de fa edicions i edicions. Té competició a la sang, la de veritat. Ha canviat la seva manera de jugar, aprofitant molt les bandes del United i buscant sorprendre amb la velocitat dels seus davanters. Si S&P hagués de posar diners, diria mínim semifinals tal i com actua a la FVC. És un dels tapats realment, perquè no se l'espera. I sempre hi és. Febleses: Potser un excés de confiança en el seu joc que fa que quan van mal dades, la passió el pren enlloc d'analitzar mals resultats i com solucionar-ho. Si no se li posa bé de cara des d'un primer moment pot passar-ho malament. Pretemporada: Semifinalista en el torneig d'en Kaito. L'equip: Dos dels millors centrals del món, un mig del camp treballador i molt de poder ofensiu. Les bandes amb Young i Nani són ràpides i habilidoses, i els dos davanters són decisius en els metres finals. Potser falla en el lateral i en la porteria, sense males peces.
Luigi ¿Noel?. Segurament és el jugador que més ha crescut de tota la Ferran Vivas Cup. Ha sabut adaptar-se ràpidament al joc, ha guanyat a nivell competitiu i està demostrant que per fi potser arriba la seva hora. A més, fent-ho amb un equip de segona línia com l'Inter de Milà. La relació amb el seu equip i com s'està prenent la pretemporada -vísteme despacio que tengo prisa- està donant els seus fruïts. Febleses: Falta demostrar-ho en l'escenari dels escenaris, la Ferran Vivas. Allà on falla per errors infantils i regals. Si cura això, candidat a tot. Pretemporada: Campió del xoc de civilitzacions, semifinalista a una Sala. L'equip: No destaca per tenir cap estrella, però sí per ser molt dur en totes les línies. Un porter excels, un parell de defenses ràpids i un mig del camp que abarca molt de terreny de joc. A dalt, els davanters són purs francotiradors: on posen l'ull va la pilota. Li falta, això sí, un jugador que tiri de l'equip a base de velocitat.
Línia d'incògnites
Míster Aleu. No ha tingut un contacte tant directe amb el joc, i arriba una mica despistat amb el tema defensiu. Va tenir el seu moment passant de grups fa dues edicions i eliminant com a parella a Sir Mayola, però el que semblava una progressió no s'ha acabat de confirmar. La seva manca de participació en tornejos el converteix en una gran incògnita. Febleses: juga millor els amistosos que la competició en sí, els nervis són un rival dur per ell. L'equip: Considerem a S&P el Man. City un dels millors equips del joc, per un mig del camp de somni i un atac molt versàtil i ple de possibilitats. A més, té moltes alternatives a la banqueta. Ara mateix hi ha dos problemes, els centrals excessivament lents i que Tévez a dia d'avui no pot jugar la FVC.
Sergi Morón. És la gran novetat de l'any, i tot i tenir bagatge en altres FIFA la veritat és que està veient la duresa de la competició en la pretemporada. Té maneres tant en defensa com en atac, i només falta pulir-lo per ser un digne rival per tots. El seu primer contacte hauria de servir per entendre què és la Ferran Vivas, però no es descarten sorpreses. Febleses: anímicament baixa el cap massa ràpid, i es precipita en algunes decisions sobre el terreny de joc, com passades abans d'hora. L'equip: l'Arsenal és el menys fort dels equips cinc estrelles, però té eines interessants. Les bandes més ràpides del joc junt amb el Bayern, un Van Persie precís a mitja distància i un mig del camp molt treballador (Wilshere-Song). Falta una defensa més contundent i ràpida i un porter més segur.
Parelles
Seran una font inacabable de sorpreses. El nivell mostrat per tots els jugadors en parelles davant competidors individuals demostren que aquesta vegada podria haver-hi molts ensurts a la fase de grups degut a això. Destacar sobretot el paper d'Enric i Luigi, del bombo 2 i que poden ser la combinació perfecte pels del bombo 1.
Annex
Durant aquest estudi, tenint en compte que surt de Salba's and Poors, s'ha decidit no fer objecte d'anàlisis a Salba per aquest motiu, ja que seria una visió sesgada, però es pot parlar dels temes analitzables objectivament. Pretemporada: Campió del Battlefly, co-campió del Ay si te hubiera conocido antes. L'equip: El segon millor equip del joc. Pepe és el defensa total, Casillas el millor porter del joc i en atac hi ha un Ronaldo que a banda de ser el que és, s'adapta perfectament al tipus de joc de Vadorinho. Bons acompanyants al centre del camp i bones bandes completen un dels equips més perillosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada