Holanda i Vadorinho eixuguen un deute històric

Holanda i Vadorinho eixuguen un deute històric

No era la millor selecció per escollir i fallava en llocs claus. A més, tampoc era la millor Holanda dels últims temps tenint en compte els grans equips que havien format els taronges. Però hi havia un deute històric, una espina clavada, que Sir Salva Fernàndez es va poder treure dissabte. La primera FVC data de fa uns cinc anys, i allà Holanda va trepitjar la final de la mà de Vadorinho. Però va perdre. Aquesta vegada la Oranje va aixecar contra pronòstic el títol, setè en la història de Sir Salva Fernàndez.

La final va tornar a ser davant un vell conegut ja, un Luigi que porta una ratxa espectacular de semifinals i finals que l'han portat a convertir-se en Pot 1, dins del Top 4 del FerPro. La final va estar marcada per un error de David Luiz que va aprofitar Robben per marcar de vaselina. A l'àrea brasilenya hi havia un caçador que "andava suelto", i Klas Jans Mans Suns Fums Huntelaar faria el segon recollint un rebot. Holanda estava molt seriosa al darrera i aprofitava qualsevol badada, la sort somreia en dos moments i es van aprofitar. En defensa l'equip no va donar opcions i els dos gols van ser definitius.

Els dos equips venien d'unes semifinals complicades. En el cas de Luigi superava una CPU (1-0) que amb Rússia havia tombat abans a un dels favorits, Omar. Va treballar de valent, va vigilar el perill de Enric/Aleu i va aconseguir trepitjar la final. Sabia que tenia una ocasió històrica per com havia quedat el quadre i no la va desaprofitar. Per la seva banda, a l'altre costat del quadre hi havia un partit entre Sirs, la repetició de la final de la passada edició. Marc arribava fort amb Itàlia, i Salva havia estat molt sòlid tot el torneig. Després d'un primer temps amb ocasions als dos costats i cert domini territorial d'Holanda, un penal "fifa" va marcar el partit. Persie no fallava i posava l'1-0. Poc després vindria una falta i Van der Vaart la va enviar a dins. Tot això va marcar el matx decisivament, és evident, i Salva va poder controlar el partit fins el final (3-0).

La gran sorpresa de quarts va ser l'ensopegada d'Omar. Venia fort amb Argentina i passava de grups després d'haver caigut en la passada edició. Però en un matx on el Gallo va estar irreconeixible va empatar 0-0. I els penals el van enviar a casa per la sorpresa de tot el món. En aquesta fase cal celebrar l'estrena de Morón, que per primer cop trepitjava quarts de final en passar segon de grup (i sent l'únic que va poder guanyar al campió). La seva Alemanya va lluitar de valent amb Luigi, però Neymar va tombar-lo amb dos grans gols de cap. L'altra alegria és la de Rock, que torna a passar ronda moltes edicions després. Va aguantar tres quarts de partit a Mayola, però el Sir va imposar-se amb claredat en el tram final. Salva, davant parelles, també va guanyar amb solvència als quarts.

Tres van caure a grups. Aleu no va fer una mala competició: va guanyar el primer partit i va lluitar molt amb Rock (derrota 1-0) però el fet de caure en el grup de tres el va deixar sense opcions gairebé. Mero i Enric per la seva banda van patir la ira d'una parella de la mort com era Omar-Mayola. Els dos van fer molt de mal i van eliminar a dos clàssics de la competició. Mero havia arribat a quarts amb el PSG i portava un bon equip, mentre que Enric se'l veia com un dels favorits. La mala sort de les parelles que els van tocar va ser letal per dos històrics.

A títol personal estic content perquè he sabut fer molt sòlid una defensa justa i mhe adaptat molt bé a un tipus d'atac amb davanters lents, que no jugo mai aixi.

Els penals dicten sentència per segona competició consecutiva

A la final havien arribat segurament els dos jugadors que millor havien jugat fins el moment. A una banda Sir Marc Mayola feia ple de victòries en el seu grup, amb golejades a la CPU i victòria mínima davant Mero. Triomf plàcid a quarts, victòria més soferta a semis i bones sensacions en general. A l'altra costat, Sir Salva Fernàndez patia i tenia sort per vèncer a Moron, va guanyar CPU i va exhibir-se des de llavors, golejant a Luigi, CPU a quarts i Luigi un altre cop en un dels seus millors partits. Amb aquest panorama, la final va canviar el ritme elevat dels dos jugadors per molta tensió, molt de control i poquíssimes ocasions. Molta tensió i dos jugadors amb molt de respecte. Marcaria primer salva després d'una bona jugada individual amb rebot posterior que recolliria Messi. No va poder aguantar la diferència perquè en un córner el Bayern va demostrar la seva superioritat. El Bayern havia tingut alguna ocasió més, i el Barça només a la pròrroga pot recordar una d'Iniesta molt clara al pal curt que normalment entra. Ahir no. A canvi, Mayola va tenir dues ocasions clares, un remat de cap i sobretot una de Müller que el déu FIFA no va voler que entrés. Als penals, loteria on la sort va somriure per primer cop a Salva, que havia perdut totes les tandes de penals en la FVC.

A semis, Enric i Luigi havien caigut després de fer una bona competició en general. Enric va golejar en tots els seus partits de grup, demostrant el gran potencial que tenia tant abaix com a dalt. El Madrid va estar molt seriós a quarts de final, on es va trobar amb un fort Mero. Enric tenia més ocasions i portava més el ritme de partit, però Mero a la contra va tenir 2-3 ocasions clares per sorprendre'l. El poder ofensiu dels blancs va servir per posar-se 2-0 en el tram final de matx, sense deixar temps a Mero més que per fer el 2-1. Seria a semis amb Marc on Enric no aconseguiria fer el seu millor joc, tot i tenir ocasions i aguantar bé. El solitari gol del Bayern no el va poder remuntar finalment. Torna a estar entre els tres primers.

Luigi va ser l'altra semifinalista, i va protagonitzar un dels partits més emocionants de la FVC. Després de guanyar a CPU i tombar a Morón en un partit sofert, va ser segon en caure amb Salva. A quarts es va viure un partidàs. 2-0, però la CPU Omar-Morón l'empata. es torna a posar per davant, i el tornen a empatar. Amb 3-3 moltes ocasions pels dos costats i pròrroga. Allà el City va tirar de banqueta per aconseguir el pas a semis (Dzeko y Milner van marcar), on cauria davant el a les postres campió de la copa.

A banda dels quatre semifinalistes, només Mero va aconseguir passar de grups. I és una bona notícia. Un històric com ell havia passat mals moments caient a grups tres vegades consecutives. Això va quedar enrere. Des del pot 2 i potser sense les sensacions que esperava tenir, Mero va fer un torneig seriós i tot i començar amb un empat sofert davant una parella complicada, es va classificar bé gràcies a la seva victòria solvent a segona jornada. va competir tant en la tercera davant Mayola (per la mínima) i també a quarts, on va caure per la mínima també davant Enric. Triarà cinquè i recupera el camí que sempre li havia pertocat, passar a les eliminatòries directes.

A grups, escabetxina com ve sent habitual. El cas més sorprenent va ser el del grup A. Rock i Omar eren dos dels jugadors més en forma, però les pitjors CPU amb una parella que se sap compenetrar molt bé van patir de valent. Els equips italians són duríssims, i Milan i Inter van esgarrapar empats i partits ajustats de tal manera que en la darrera jornada només podia passar un. Qui guanyés. I la llei de murphy deia que empatarien. Van empatar i van quedar fora els dos jugadors. Rock va tenir moments de desesperació, mentre que Omar no va estar al seu nivell. El tema del sorteig seleccions i la ressaca del dia anterior li van passar factura al màxim que diu ja no voler ser-ho.

Morón tenia moltes coses a dir en aquesta FVC, però va caure en un grup molt complicat: Salva i Luis. Va posar contra les cordes al campió (només va perdre per un penal FIFA i un córner que no és especialitat del Barça) i amb Luis va aguantar fins el tram final de partit, fallant un penal. La progressió hi és, només falta donar el salt final. En parelles va demostrar també haver guanyat nivell. Per la seva banda, Aleu va tenir la classificació molt a prop. El jugador, ànima de la FVC encara que no tingui el joc, va perdre de manera escandalosa amb el Arsenal per 3-2, i després sense biscotto va guanyar per mèrits propis. Si hagués aguantat un resultat de 2-0 com a màxim davant enric hauria passat, però el seu rival va golejar-lo. Va ser per molt poc.

Campió: Sir Salva Fernàndez. Sisè títol.

Copa MM: Messi (9 gols).

Copa SF: Valdés (4 gols en sis partits).

Ordre de tria per la propera Ferran Vivas de clubs:

Salva, Marc, Enric, Luis, Mero, Omar, Rock, Aleu, Morón

Demà us enviaré els matchups actualitzats, com estan els punts del FerPro amb el que ha sumat cadascú i tota la pesca. Una competició molt disputada i un plaer, com sempre.

FERRAN VIVAS CUP XXIII - Seleccions - 15 desembre en horari de migdia-tarda

1.- Morón (pot 1)

2.- Luigi

3.- Enric

4.- Omar

5.- Mero (pot 2)

6.- Aleu

7.- Salva

8.- Marc

9.- Rock (pot 3)

Tenint en compte la data, el més segur és que la tria d'equips es faci a partir del proper dissabte, dia 1.

Onze metres: del somriure a la decepció

Salva d'Or, CanMorcin.-  La Ferran Vivas és una competició que la juguen nou persones i que sempre guanya Mayola. O casi sempre. Adaptant la mítica frase de Gary Lineker sobre Alemanya es pot definir el vuitè títol en 21 edicions de la Ferran Vivas Cup de Marc Mayola.Sembla segurament un tòpic, però la de dissabte dia 7 va ser segurament la competició més dura i complicada de les més de vint que s'han disputat fins el moment. Algunes dades ho corroboren: van caure a grups quatre dels cinc jugadors, demostrant la complicació de la fase inicial. En la fase final es van disputar quatre partits u contra u (un de quarts, dues semis i la final). Dels quatre partits, tres es van resoldre als penals i un per una victòria per la mínima. Si això no són detalls, si això no són minucies, que ho expliquin als extraterrestres. A nivell d'estadística, significa que acabats 90 i 120 minuts, només va haver-hi un triomf en enfrontaments directes (sense comptar CPU) entre els jugadors. Igualtat sobre el terreny de joc, fortuna i mala astrugança des dels onze metres.

La final de la FVC XXI és segurament la primera de les vint-i-una finals que aconsegueix tenir dos vencedors. Marc, el que passarà a la història i a les hemeroteques per sumar la seva vuitena victòria. Enric, vencedor moral  per dos motius: per ser ell mateix durant tota la competició, cosa que se li havia reclamat quan feia grans pretemporades i punxava a la cita de cites, i per haver posat una primera pedra de cara a futures victòries. Que arriben tard o d'hora. La finalíssima va tenir en els primers minuts un Marc més sencer que va avançar-se en el marcador amb una jugada marca de la casa. El canvi d'Enric es va veure allà. Lluny d'enfonsar-se i de perdre el camí a seguir, va començar a jugar com ell sabia, empatant aviat. Després arribarien ocasions clares, sobre tot un xut des de dins de l'àrea que va desviar Neuer, va tocar al travesser, al pal i després la va treure un defensa de la línia. Enric estava millor, Marc aguantava viu. El Milan en va tenir alguna més de les que sempre entren, però no. En la pròrroga, pal de Mario Gómez i en el 120 una claríssima de Pato, sol a la frontal, amb xut de qualitat com ell mai erra. Neuer va parar. Als penals, el porter alemany de nou l'heroi. Marc va sobreviure fins la tanda final i va vèncer. 

És el concepte del campió en aquesta XXI edició: sobreviure. Li va passar el mateix a quarts de final, on en un partit molt igualat amb Omar -clàssic de clàssics de la FVC- els dos van demostrar de nou un gran nivell. Omar s'avançaria primer, però un penal donaria oxigen a Mayola. Onze metres. de nou. Com ve sent habitual, els dos titans van acabar a penals, on va passar el Bayern de Múnic. Després seria el torn d'enfrontar-se al vigent campió: Luigi. Partit molt equilibrat on amb el gol a favor, Mayola va gestionar fins la desesperació del seu rival l'avantatge. Quan se't posa per davant és complicat esgarrapar-li la pilota. Això sí, aquestes semis servien per demostrar que Luigi ja està entre els més grans. Dues finals i una semifinal en les darreres tres edicions.

A l'altra banda del quadre, Salva i Enric es trobaven a semis després de desfer-se sense problemes de les CPU. Ja s'havien vist les cares a grups (4-2 pel Milan), i el partit va ser de domini per un Milan que es coneixia les trepelleries de Salva i el seu Spartak. Després d'una primera part amb 0 xuts dels russos, canvi de tàctica i millora, però insuficient davant un rival molt seriós. Va ser qui menys s'esperava, Pareja, qui empataria el partit en un córner. Amb 1-1, l'Spartak va ser lleugerament millor a la pròrroga, amb una ocasió molt clara per desfer la igualada. Però es va arribar a penals. Onze metres. Aquí sí va somriure la sort a Enric, tot i que després els 11 metres li donarien l'esquena.

Quatre van ser els caiguts. Rock i Mero estaven junts a grups, però van veure com Zenit i Juventus els deixaven fora. La duresa de les parelles i l'harakiri que es van fer entre ells, empat en la darrera jornada, va ser una llosa per dos grans de la competició que passen per una mala ratxa però que tornaran. Morón va caure en un grup complicat, amb Salva i Enric que van ser semifinalistes, i això el va tornar a apartar del somni dels quarts de final. Aleu, per la seva banda, va patir la ressaca d'Omar. El titu de titus no va estar en la seva línia de matxacar a parelles (de fet, casi queda fora) i això va impedir qualsevol intent de pacte del tiet.

Temporada 2011-2012 - Dades finals

• Número d'edicions disputades: Cinc de clubs i una de seleccions.
• Vencedors: Marc i Salva (2), Rock (1), Luis (1).
• Jugador virtual MM: Ronaldo (4 pitxitxis), Welliton (2).
• Porter Virtual SF:  Neuer i Valdés (2).
• Màxim número de jugadors en una fase final: Set (Ferran Vivas 18).
• Menys jugadors en fase final: Cinc (les dues últimes edicions).
• Millor posició CPU: PSG (semis) i Zenit (semis).
• Classificació final de temporada FerPro: Marc, Salva, Omar, Enric // Luigi, Mero, Rock, Aleu // Morón

Un jugador. Una valoració. Una cançó.

Quan em vaig quedar solter farà tres anys, vaig trobar-me perdut en el món. Amics en tenia, i m'ajudaven a tirar endavant. Però la soledat dels moments íntims no me la treia ningú. Allà vaig conèixer a Bruce, un bon home que em va acompanyar en el meu camí vital cap a la recuperació com a persona, que finalment m'ha portat a una vida millor com tots sabeu. Allò em va servir per veure que aquell bon home, en Brucie, tenia i té una cançó per cada moment de la nostra vida. Per cadascú de nosaltres. One, two...

1.- Sir Marc Mayola. És el campió, ha tingut sort en moments puntuals però ha fet coses bé per arribar a tenir opcions. Això és així. Va tenir problemes per passar de grups després d'un empat inesperat, va jugar a cara o creu amb Omar com sempre passa en els seus partits i després de competir bé a semis va mantenir-se dempeus a la final fins guanyar a penals.

Per ell, li dediquem "Wrecking Ball", cançó de Bruce que diu així: "He visto campeones llegar y marchar//así que si tienes agallas, si tienes huevos// trae aquí tu bola de demolición". So bring on your wreckiiiiiiing baaaaaall. Declaració d'intencions del que necessitem per tirar-lo avall.

2.- Enric Triadó. Moralment vencedor per joc desplegat i perquè la sensació d'injustícia està present, tot i que no m'agrada aquesta paraula per parlar de competicions. Va jugar espectacularment bé tota la competició, tant a grups com en la fase final, sent superior als seus rivals. Però la cara que va sortir a semis es va convertir en creu a la final. No se li pot demanar més: simplement jugant així arribarà la segona FVC. Ja està al pot 4, a tot això. Una dada que s'ha de quedar per ell.

Per ell, li dediquem un "Waitin' on a sunny Day", cançó que diu així: "Plou, però no hi ha cap núvol al cel// deuen ser les llàgrimes dels teus ulls // tranquil·la, tot anirà bé// estic esperant que arribi un dia asolellat".  Waitin' on a suuuunyy daaaaaaay. I com va dir Mero al seu gran amic en la celebració: cada cop està més a prop el dia que perdràs amb l'Enric.

3.- Salva. En una competició on cauen quatre a grups, on s'han resolt tres partits de quatre a penals i l'altre per 1-0, arribar a semifinals amb l'Spartak i quedar fora de la final per un penal... és un èxit. No enganyaré, volia guanyar i estic molt fotut perquè veia opcions i la sort dels penals em va destrossar. Però objectivament he aconseguit fer-me respectar amb els russos. 

4.- Luigi. S'ha convertit en un gran amb dues finals i una semi en tres edicions. Va patir per passar de grups, però després es va mostrar sòlid a quarts de finals i a les semis va tenir opcions fins l'últim minut, tot i la desesperació de jugar amb resultat en contra davant Mayola. Que tingués opcions de final i que no perdés la cara al més llorejat demostra que està allà. Puja al cinquè lloc.

Per ell un Born to Run, que diu així: "La carretera está atascada de héroes arruinados// todos están en ella, pero no pueden esconderse// chica, hemos nacido para correr". Baby we will booooorn to RUUUUUUUUUUUUUUUN. Córrer cap a la victòria, el quart lloc... un lluitador.

5.- Omar. Va arribar amb una ressaca inhumana, i de nou per no complir amb les expectatives a grup, on s'espera que sigui primer, va topar-se a quarts amb en Marc. Això va provocar un cruce on va tenir alguna ocasió per tornar a aconseguir trepitjar semis. No va poder ser, i els penals el van condemnar precisament en el millor partit que havia fet en tot el torneig. seriós, fort... però amb un rival dur davant.

Per ell, Death to My Homewtown: "Escúchame, hijo, estáte listo para cuando lleguen//porque van a volver, seguro como que sale el sol// prepara una canción// y cántala fuerte//envía los barones al infierno". Perquè deaaaaaath to my hometooooooooooooooooooooown. I així, s'aixecarà i es prepararà per la nova batalla que tindrà en el futur. Perquè la tindrà.

6.- Rock. No va acabar de trobar-li el punt, i es va desanimar quan veia que una victòria en la darrera jornada tampoc li servia pels reusltats de la CPU. El jugador celebra l'adéu del FIFA12 i espera millors sensacions en la propera edició. La duresa de la parella Enric/Salva segueix sent el seu gran problema.

7.- Mero. Va començar molt bé, guanyant el primer partit i posant-se bé de cara a passar. Però després es va trobar una parella molt dura i amb tot molt complicat només va poder esgarrapar un empat amb Rock. El Chelsea no va fer fitxatges que suplissin les baixes que tenia i això es va notar en un equip mermat que a sobre es va trobar en un quadre difícil. Baixa al pot 2, fet que li pot beneficiar per tenir altres encreuaments de parelles i rivals.

8.- Morón. Poc a dir. Ha millorat defensivament, tot i que no juga tant bé en la FVC com en la pretemporada. A més, estar enquadrat amb Enric i Salva el va portar a un camí casi impossible de superar. Al menys suma un punt més per haver passat una CPU a quarts, una fita important al seu historial.

9.- Aleu. Sense pacte del tiet possible pels problemes en grups contra una CPU dificil com és Luis i Mayola, no va tenir opcions. A veure si de cara a la propera edició enganxa millor el joc. Triarà últim per marxar abans d'hora, però segueix això sí manté la seva posició de Pot 2 pels punts del FerPro.

Per els quatre, un "Promised Land", que diu així: "señor, no soy un chico// soy un hombre// y creo en la tierra prometida". And I Believeeee in a proooomised Land. La promised land, passar a quarts i tornar a ser els rebentadors en parelles i en individuals.