Un Campió de Tres Estrelles

A mesura que començava la temporada de FIFA 13, es començava a notar també que potser enguany el més llorejat no estaria dins les travesses dels favorits. Quatre competicions sense aixecar la copa feien preveure que potser s'havia apagat la màgia, que el joc no estava fet per Sir Marc Mayola. Un dels pitjors errors que hom pot fer és creure que l'enemic està vençut. Dues victòries consecutives en aquest tram final l'han tornat a col·locar al capdavant dels títols i de tot. La darrera aquest dissabte a casa el Gallo. Tres estrelles de campió múltiple brillen al seu pit.

Sir Marc Mayola. El camí d'Itàlia va tenir moments de tot tipus. A la fase de grups se'l va veure força convincent contra parelles, enfrontaments que acostuma a tenir per la mà. On va començar a construir el camí del campió seria en el tercer enfrontament amb Omar, partit en el que va anar a remolc tota l'estona però que va acabar empatant, suficient per ser primer de grup. A quarts de final poc es pensava que suaria com va suar davant Enric/Aleu, dos jugadors que van posar-li les cosees compliadíssimes amb Uruguai i el van forçar als penals. Allà va superar la seva tercera tanda consecutiva si comptem les anteriors. A semifinals es trobava amb un vell conegut, The Rock. L'infranquejable va aguantar fins la segona part, on finalment Itàlia va imposar-se i va golejar. En la gran final, un gol de Sau en la primera jugada li donava tranquil·litat en un matx amb el Gallo molt igualat. Per la mínima, sense moviments. Vencedor, com casi sempre. Míster Finals jugava la seva quarta final consecutiva, cinquena de sis edicions. La clau: superar els penals a quarts de final va donar-li ales quan més en la corda fluixa estava.

Il Gallo Omar. Jugava a casa i va espantar els fantasmes golejant el primer partit amb CPU, cosa que no acostuma a fer. Va tornar a guanyar en la segona jornada i no va arribar a temps de ser primer tot i estar guanyant bona part del partit davant Mayola. Grans sensacions en tot cas que es van refrendaren una fase final d'infart: Davant Mero va haver de remuntar fins a tres vegades per acabar forçant els penals i emportar-se la victòria. Davant Salva, segurament un dels millors partits que se li recorda al Gallo capgirant un 1-2i un 3-2 davant un dels rivals que més cops l'havia vençut. Llançadíssim, a la final el gol de Sau en el 3' li va pesar molt. Sobretot perquè acte seguit, en el 5', Benzemà es quedava sol davant Buffon i el porter li aturava el que podia haver estat l'empat només començar. Un empat que no va arribar. La clau: Segurament el dia que més control de la pressió va tenir per superar dos moments adversos a quarts i semis.

Sir Salva Fernàndez. A grups va començar amb solvència amb una golejada i posteriorment amb més problemes va imposar-se a Camerún. Holanda està molt moldejada a l'estil Salva, i amb la classificació assegurada va saber aguantar l'empat amb Luis. Davant Suïssa als quarts, partit molt sofert on la pilota parada -penal i falta- li van donar el pas a semifinals. Allà va topar-se amb un gol matiner del Gallo, però el va remuntar. Amb 2-2 va posar-se de nou per davant, i es va equivocar en canviar la tàctica que no li estava anant tant malament. Dos gols van destrossar el pas a la final de Vadorinho. La clau: posar el 5-2-3 quan guanyava i no mantenir les ales que tant mal feien a França va ser el primer pas per caure eliminat. El segon el va donar Omar.

The Rock. Un dels mites de la Ferran Vivas -dues copes a les seves vitrines- va tornar per la porta gran. Tot i no entrenar els darrers dies, es va veure molt fort a grups golejant a la parella Salva/Luis i després superant també a Morón en el tercer partit. A quarts, partidàs amb Luis on va començar perdent però va saber remuntar amb un 1-2 trenat simplement espectacular. Tornava a les semifinals molt de temps després, i va aguantar a Mayola fins que el seu rival, gat vell, va aprofitar les que va tenir per acabar guanyant. Una llàstima que no vulgui comprar el FIFA 14, perquè el joc precisa de diverses hores per adaptar-se i Rock, havent tornat, podria ser un rival a tenir molt en compte. La clau: no se'l va veure nerviós ni quan perdia 1-0 contra Brasil.

Luigi NoesNoel. Complicada fase de grups per Brasil, amb una victòria inicial i després un resultat advers contra Camerún que el deixava contra les cordes. En el seu millor partit contra Salva segurament, va saber jugar amb la tensió necessària i va empatar, un punt que li permetia passar ronda. A quarts de final va topar-se amb un Rock molt fort i malgrat posar-se per davant, va veure com li remuntava el matx. Va tenir ocasions per empatar, però quarts de final va ser l'última parada del seu trajecte. En parelles va aconseguir sumar un puntet important en la seva batalla contra Enric pel quart lloc. La clau: Quan més necessitava jugar bé millor ho va fer a fase de grups contra Salva, aconseguint un meritori empat que demostrava que noésnoel.

Jota Mero. No començaven bé les coses per Camero en un grup mortal de tres jugadors. La CPU va passar el rodet per sobre seu i això li va generar els dubtes de les anteriors edicions. Però Mero va treure el millor joc que se li recorda en aquest FIFA 13 i va donar un cop d'autoritat en tombar un Enric que es preveia primer de grup a totes les traveses. Ronaldo espectacular, bon joc combinatiu i triomf. Davant Aleu va saber patir per sumar sis punts i ser primer. Malgrat això, li va tocar Omar a quarts. I allà va fer un partidàs. Posar-se per davant en el marcador en diverses ocasions fins al 3-2, resultat que no va poder aguantar. Als penals, la sort li va donar l'esquena. Segurament mereixia alguna cosa més després de la competició que va fer, però el que es va veure és que hi ha un nou camí per recórrer. La clau: va explotar al màxim les virtuts de Ronaldo i quan pitjor estava, va renéixer.

One Enric Piece. Sorpresa la d'Enric, un jugador que a la pretemporada havia demostrat molta fortalesa guanyant sense anar més lluny a dos semifinalistes com Omar i Salva. La victòria en el 90' davant Aleu semblava donar-li el pas a quarts, però es va veure sorprès per Mero en un partit on no li van sortir les coses i el gol-avarage el va deixar eliminat davant Suïssa. Va fer un gran paper amb la CPU Uruguai arribant a penals contra Marc, però l'ensopegada a grups li passarà factura en la lluita pel pot 1. La clau: El córner gol de Suissa, única ocasió de la parella, el va matar per gol-avarage.

Moronni. La mala sort es va cebar amb Morón en el primer partit, on va perdre 1-0 per un gol de rebot i córner molt asquerós. Després va estar per sota de Camerún amb les presses i davant Rock ja no tenia res a fer perquè estava eliminat. Destacar, malgrat el resultat advers, l'actitud de Moronni. Primer per lluitar mermat de forces per la lesió a la mà, i després per com es va prendre la seva eliminació. A la nit ja provava equips del FIFA 14. La clau: ho porto dient fa temps, juga molt millor aimstosos que FVC, i segurament quan aconsegueixi unir tot això els resultats vindran.

Míster Aleu. El tiet no havia practicat gaire, però ja ha quedat clar que és un òs dur de tòrcer. Va fer un bon partit amb Enric on va tenir ocasions i només un gol en el 90 el va deixar molt tocat. Contra Suïssa, tot i anar per davant en el marcador, li va tornar a passar el matix. aguantant molt bé al darrera, tenint alguna contra clara i en el 90' se li van escapar els punts. Això el va senzillament matar i davant Mero no va poder fer res. Va tornar a demostrar que és un gran acompanyant en CPUs. La clau: els dos gols en el 90' van canviar una sort que podria haver estat totalment diferent.

Campió: Marc. Desè títol. Tres estrelles de campió múltiple.

MM màxim golejador: Balotelli (11 gols)

SF menys golejat: Buffon (4 gols).

FerPro

1. Sir Marc Mayola -157 punts
2. Sir Salva Fernàndez - 126
3. Il Gallo Omar - 104 punts
4. Luigiggans - 88
5. One Enric - 85 
6. Jota Camero - 70 punts
7. The Rock - 57 punts
8. Moron i Aleu - 18 punts

Final de temporada FIFA 13

Salva: Tres títols (Barça, Holanda, United)

Marc: Dos títols (Bayern i Itàlia)

Omar: Un títol (United)

FERRAN VIVAS CUP XVIII - Dissabte 30 de novembre

Proposta: deiem de fer-la començant a les 12 del migdia, així acabarem segur entre les sis i les set i no tindrem problemes matrimonials, crec que tots estem d'acord no?

Ordre d'elecció (no compta aquesta de seleccions)

1. Marc
2. salva
3. Omar
4. Enric
5. Rock
6. Luis
7. Mero
8. Aleu/Moron

Campió per supervivència

La Ferran Vivas Cup XXVI va acabar amb Sir Marc Mayola com a nou campió per primera vegada en FIFA 13. Des del nou format, mai havia estat quatre edicions sense aixecar l'ovalada, i ahir va trencar la ratxa a base de supervivència. A fase de grups va passar com a primer, no sense abans haver de remuntar un 2-0 en contra davant el Zenit que li hauria costat el primer lloc. 

A quarts, partit igualat i amb ocasions davant Omar que es va haver de decidir en els penals. Va superar un 3-1 en contra des dels onze metres que el tenien eliminat. A semifinals, 2-0 i 3-1 no van ser resultats suficients per Enric, que va veure com el Bayern li empatava al 90 i li remuntava a la pròrroga. En la final davant el BVB de Salva, una història similar: tot i l'empat a u del que era vigent campió, en els penals es va decidir la sort pel Bayern de Munic, després que el partit acabés igualat (6-6 en xuts) tot i que dues errades defensives gairebé donen el matx abans d'hora a Marc. Suma el novè títol.

Per darrera queda Salva, que després d'una bona primera fase (9 de 9) va aconseguir fer-se fort amb una tàctica que no va fer servir a la final. Pel record el matx a quarts amb Rock, un rival que va marcar a la primera part i va ballar al vigent campió. Un canvi tàctic va donar aire al BVB, que empataria de gran jugada de segona línia i en el noranta s'emportaria el premi en un refús del porter Hart. Semis davant CPU dures -no va marcar fins el 70- però sempre controlant. Fins la final, on no va poder desplegar el joc d'altres vegades en les grans cites. S'emporta el trofeu SF (3 gols en 6 partits).

Enric va demostrar tenir un potencial enorme amb el PSG, sent primer de grup després de guanyar a l'Omar a fase. A quarts de final va saber patir en un matx igualadíssim amb Lluís que va solucionar-se als penals. A semis semblava que trencaria la mala ratxa de matchups amb Marc, però de nou la seva bèstia negra li va aixecar un 3-1 que semblava definitiu.

Omar venia fort, conscient que no podia repetir el de l'anterior edició. Va superar a les CPU amb força i el primer lloc el va perdre amb Enric. Li tocava un clàssic amb Marc que es va posar molt difícil (gol als cinc minuts) però que va saber reaccoinar per empatar. Els penals, tot i tenir 3-1 a favor, no els va poder sentenciar i va caure a quarts.

Rock tenia un objetciu i el va complir passant de quarts. Va superar bé a la CPU, va saber patir amb Aleu (1-0) i va donar un cop d'autoritat empatant a dos amb Marc, resultat que això sí no li permetia ser primer per gol-avarage. A quarts va tenir el pas a semis durant 60 minuts, però Salva li va aixecar el partit primer per un canvi en la segona part i després per la sort del 90', ja que el més just era anar a la pròrroga.

Luigi no tenia bones sensacions, i això es va traduir amb una derrota en la primera jornada que li complicava la classificació. Va reaccionar amb una nova formació que li donaria la victòria en segona jornada i en un autèntic partidàs amb Mero per decidir qui es classificava, es va emportar el gat a l'aigua després d'una batalla on els gols, els nervis i les ocasions fallades van acabar decidint que el Barça seguiria endavant

Mero tenia ganes de trencar la mala ratxa de les darreres Vivas, i tot va començar bé amb el primer triomf davant el Mónaco. Posteriorment, però, una derrota amb un Arsenal duríssim li complicava el pas a quarts, i en el matx decisiu amb Luis es va veure un gran enfrontament. Segurament el United va tenir algunes ocasions que encara ronden pel cap del seu manager, però finalment va caure davant el Barça en un matx que demostrava que els dos mereixien passar.

Morón va desplegar un joc interessant en la primera jornada i va golejar al Atlético Mineiro. En el matx amb el Milan, l'empat a zero li servia, però la mala sort que va tenir en el gol fantasma en el noranta li va complicar una classificació que se la mereixia per joc. En la darrera jornada va tenir opcions davant Salva, però un córner va acabar amb les seves aspiracions. Tal i com diu ell, va complicar molt més les coses que en altres edicions, camí a seguir.

Aleu va començar la Vivas malament, rebent un 6-1 duríssim, però la va acabar amb part dels seus objectius complerts. Si no podia passar de grups -Marc i Rock eren rivals durs de pelar- al menys lluitar per sortir del pot 3. Després d'un bon paper amb Rock tot i perdre en el tram final, en CPUs va aconseguir sumar un punt que l'empata amb Morón a la classificació. Les seleccions decidiran el pot 3 de la segurament primera Vivas de FIFA 14.

Reflexió personal: He estat pensant en la derrota d'ahir unes quantes hores (el dia que em dongui igual perdre segurament no jugaré més) i en això de que he tingut mala sort perquè els penals i tal i qual i ha sortit creu i podria haver sortit cara. No em val, la veritat. Em posaré a treballar perquè la sort o mala sort no decideixi per mi. Si vaig tenir mala sort als penals, entrenar per no haver d'arribar-hi. Tornaré.

Campió: Marc. Novè títol

Pedra MM màxim golejador: Ibrahimovic (6 gols)

Trofeu SF menys golejat: Weidenfeller (3 gols en sis partits).

FerPro

1.- Sir Marc Mayola - 146 punts

2.- Sir Salva Fernàndez - 120 punts

3.- Il Gallo Omar - 96 punts

4.- Luigi i Enric - 84 punts

6.- Jota Punt Camero - 67 punts

7.- The Rock - 52 punts

8.- Morón i Aleu - 17 punts

El United es fa gran enmig de les sorpreses

El United es fa gran enmig de les sorpreses

Una Ferran Vivas, la 25 ja, que va coronar el Manchester United com a campió per segon cop consecutiu i tercer cop en la seva història. Una Vivas que va estar marcada per l'extrema duresa de les parelles, que van ser un autèntic mal de cap en la fase de grups i els que van rebre allà van ser un martell, botxins, en el quadre final.

La final era entre Manchester United i Bayern de Múnic, amb Marc i Salva superant les mines anti-persona en les que s'havien convertit les parelles més dures que es recorden a la Ferran Vivas Cup. El partit va ser força igualat, amb uns alemanys portant la iniciativa en la primera part i els anglesos còmodes al contracop. El primer avís del Bayern va anar al pal, i el primer del United a dins. Els dos equips tindrien ocasions, com una passada al mig del United que va anar al porter incomprensiblement o un xut de Robben al pal curt que va aturar De Gea. En la represa, el matiner penal -per mi no ho era, i crec que per ningú- va accelerar les coses, ja que va obligar als alemanys a assetjar la porteria de De Gea, una cosa que segurament hauria fet amb el pas dels minuts si l'empat no hagués arribat. El mèrit del United va ser acumular conscientment jugadors a la frontal per posar-se sempre en la trajectòria de la pilota en els xuts de fora l'àrea -una virtut que havia donat molts gols als alemanys al llarg de la competició- i evitar així xuts nets. Al contracop es va sentenciar amb un resultat que no mostra la diferència real entre ambdós equips i jugadors.

La gran sorpresa va estar en el rol de les parelles. Durant la fase de grups ja es va veure que això no era bambi, i després que en el A i B tots empatessin els seus partits, la cosa es va complicar. Zenit, Galatasaray i Milan van rebentar els grups ABC guanyant els seus partits i complicant la vida a molts jugadors: Morón, Omar, Mero i Rock van caure a fase de grups contra pronòstic. Però això no acabaria aquí, ja que els tres primers es van cobrar la seva particular venjança guanyant a Luis i a Enric en els quarts de final. Les parelles feien més mal que mai tant a grups com a la fase final. A semis, ni Milan ni Zenit van poder acabar de donar la gran sorpresa d'arribar a la finalíssima. La victòria del Atlètic de Madrid de Salva/Mero segueix sent l'única CPU en 25 edicions.

La revelació del torneig va estar en Míster Aleu. El jugador havia caigut al tercer pot del sorteig, i això de per sí és complicat: més encara quan va caure en un grup amb Rock i Omar, dos dels favorits al títol. Aleu va fer tres empats amb ells i amb la CPU del seu grup, i això li va donar el pas a quarts de final, una fita que no aconseguia des de la FVC XIX. A més, es va convertir en l'únic que sumava dues FVC sense perdre. A quarts va topar-se amb Salva -a les postres campió- i va tenir les seves opcions. El 2-3 va enfonsar el menjador de Can Morcin, però finalment va claudicar 2-4. La seva batalla pel pot 2 amb Morón està més viva que mai.

Algunes dades més de la FVC

• Per segona Vivas seguida, el cinquè en escollir es proclama campió
• Marc segueix allargant el seu alias de "Míster Finals", 16 de 25
• És el segon cop en format nou que el vigent campió cau a fase de grups (la darrera vegada va passar amb Rock)
• Primera vegada que en unes semis només arriben dos jugadors
• Segon cop que un equip guanya de manera consecutiva dues FVC (el primer va ser Madrid 10a Mero i 11a Omar)
• Van Persie és l'únic jugador virtual que ha guanyat 3 Vivas seguides

Omar és el tercer gran

Feia molt de temps que es dubtava del titu de titus. Del Gallo, de l'home que va entrar amb molta força a la Ferran Vivas guanyant dos de les tres primeres edicions en les que va participar. Després es va aigualir amb resultats irregulars. Però dissabte va tornar. Omar es va proclamar campió superant moltes de les seves pors. La primera, la fase de grups on tot i no guanyar el primer partit va aconseguir passar. A més, com a primer. Després va tenir un camí complicat: Rock, Enric, Marc. Casi res. Però a casa seva, arropat pels seus gats, va superar-ho tot.

Omar va treballar-se el United de manera brillant, posant Valencia de lateral i gestionant molt bé els canvis. Això li va permetre passar ronda amb dificultats (5 punts) però sòlidament. Va sortir molt concentrat davant Mero i es va posar per davant, va saber aguantar l'avantatge tot i que gairebé se li escapa al final (empat) però aconseguia passar primer de grup. A quarts va lluitar i patir de valent davant un Rock que va estar fort però imprecís a dalt. El Chelsea estava dins del partit però Omar no deixava espais i això li va donar la victòria final. El gran Omar va aparèixer a semifinals on va remuntar a Enric i va mostrar un gran ventall de possibilitats en atac trencant una defensa blanca desbordada. A la final va patir davant un Marc que va tenir més ocasions, cert, però va resistir i empatar aprofitant les poques que va tenir (fet que sempre era assignatura pendent seva) i els penals li van somriure.

L'altra finalista, Marc, va tenir una competició que segurament tindrà millor regust de boca a mesura que passin els dies. Està clar que un home guanyador com ell no es conformarà mai amb el sots-campionat, però hi ha elements destacats per somriure: va estar contra les cordes més que mai a grups, empatant amb Galatasaray i amb un 3-1 ern contra que el deixava fora. Però va treure el geni de sempre per empatar a enric 3-3 i mantenir impecable el matchup. A quarts li tocava la seva bèstia negra en els últims temps, Salva. Va ser un partit igualat on segurament el Barça va tenir alguna ocasió més clara, però es va posar 2-0 a sobre i va aguantar perfectament. Amb el 2-1 va saber patir i trencar la ratxa que tenia amb el seu amic. A semis, partit ajustat que es va decidir per un gol matiner i la final ho va fer tot per guanyar, amb diverses ocasions per emportar-se el triomf. Però Omar va aguantar i els penals van tornar a donar l'esquena al campió de campions.

Luis segueix demostrant que vol ser un del TOP 4. Sòlid a grups guanyant amb contundència a parelles i veient-se més fort que Rock en el darrer partit, va tenir els quarts de final somiats davant la única CPU del bombo a la que va guanyar de manera contundent. Un City molt treballat que ningú s'imagina ja en altres mans que no siguin les sevesque arribava a semis davant Mayola, amb qui té un matchup dolent. Però va fer partit per trencar-lo. Va estar fora del matx els primers minuts i Marc ho va aprofitar per marcar el que seria el gol del triomf. Per ocasions, una pròrroga hagués estat més justa. Manté el pot 1.

Enric anava llançat a la fase de grups, guanyant a les parelles i demostrant poder davant Mayola tot i que va acabar cedint un empat El Madrid era temible i a quarts de final va sortir a per totes per destrossar el Dortmund d'un Morón que s'acostuma ja a passar de grups cada vegada que juga. A semis va començar fort amb Omar, però es va veure remuntat i sense reacció. Alguns desajustos en defensa el van apartar d'una final en la que volia trencar la ratxa de matchups amb Mayola.

Salva partia com a favorit per equip i ser vigent bicampió. I va complir amb les expectatives en la fase de grups, passant com a primer després de golejar a CPU i sortir viu de partits tensos amb Aleu i Morón. A quarts es topava amb el seu gran rival, i segurament no va fer un partit per caure eliminat. Ocasions clares, tapant els atacs de Marc... però dos obusos des de la frontal el van enviar fora abans d'hora i abans del que li agradaria.

Rock ha tornat, i esperem que sigui per sempre. Segueix maleïnt el joc, però el seu nivell ha pujat uns esglaons i ara passa de ronda amb solvència. A quarts va tenir opcions davant Omar, però no va estar encertat en els metres finals i es va precipitar en algunes passades i transicions. Sap que té una tàctica molt sòlida al darrera i que pot començar a fer coses interessants a mesura que els sortejos siguin una mica més benèvols en els quarts. I d'aquí a la glòria queda a un pas.

Morón ha treballat dur i això li va permetre tornar a passar a quarts per segona vegada consecutiva. El Dortmund el tenia per la mà i es va demostrar guanyant a la CPU, empatant amb Aleu i perdent per la mínima amb Salva. Suficient per passar a quarts, on es va trobar amb un Enric que no li va donar opcions. Segueix lluny del nivell que demostra en amistosos, però ha pujat i això es nota en els resultats. Només li falta no venir-se avall quan té un resultat advers.

Mero és l'exemple de la igualtat de la Ferran Vivas. Estem parlant d'un jugador que no va perdre cap partit però va quedar fora a grups. No només això, sinó que ell va empatar amb el que a les postres seria campió, Omar. Necessitava però una victòria per passar  iaixò no ho va poder esgarrapar davant el Gallo. Va demostrar nivell i només la mala sort (dos pals, ocasions clarísimes fallades) el van apartar dels quarts de final.

Aleu també ha crescut i és una bona notícia. S'ha posat dins del joc, ha jugat i ha millorat moltíssim. La prova està en que no va perdre cap partit tampoc en grups i que davant Salva va merèixer la victòria per ocasions. Tres empats i fora per només un gol que li hagués donat el pas als quarts de final. Si segueix jugant regularment la lluita amb Morón pel pot 3 només acaba de començar. En defensa va ser impecable i només li falta afinar més a dalt. Per la resta, Aleu està dins com mai ho havia estat.