Estadístiques - Ferran Vivas Cup

A continuació us passem una serie d'estadístiques recopilades a partir de la vuitena edició de la Ferran Vivas Cup, moment en el que es va regenerar la competició de competicions. Veureu que hi ha dos objectes d'anàlisis. El primer d'ells és cada jugador, la seva participació en la competició de competicions, les seves fortaleses i les seves fòbies. El segon objecte d'anàlisi és el "matchup", paraula anglesa que serveix per definir els enfrontaments entre dues parts. S&P ha recopilat tots els enfrontaments entre els jugadors, de tal manera que es marca quins resultats han obtingut en creuaments amb altres membres de la FVC. Només en casos on no hi ha registrat resultats de la fase de grups, es dóna com a victòria un jugador que hagi quedat primer i l'altre segon. Si dos jugadors han caigut eliminats i no se sap el resultat del seu partit (no tenim dades de les primeres edicions que van de la 8 a la 11) no es comptabilitza.

Si veieu algun error vostre, comenteu-lo, així podrem filar prim i tenir una eina realment útil a nivell estadístic.

Sense més:

La idea d’aquest resum és conèixer una mica més que hi ha dins de les dades de la Ferran Vivas Cup. Saber qui té problemes amb quins jugadors, quins són els topes dels jugadors i on es troben els seus punts d’inflexió. Es fa des de l’edició 8, entenent que amb les guerres i entre guerres costaria força recordar posicions de les altres edicions. Sense més, i en estricte ordre de FerPro, els resultats.

Sir Marc Mayola
Resultat més repetit: Guanyador (4 ocasions, finalista 6).
Punt d’inflexió: Quarts de final. L’estadística diu que si no cau a quarts de final, arriba al la final, on n’ha guanyat quatre de sis.

És la bèstia negra de... Enric i Luis (4 victòries sobre cadascú)
El seu malson és... Omar (3 derrotes sofertes)

Il Gallo Omar
Resultat més repetit: quartfinalista i semifinalista (tres ocasions)
Punt d’inflexió: Semifinals. L’estadística diu que si passa de semis, guanya la Ferran Vivas.

És la bèstia negra de... Mayola (3 victòries aconseguides)
El seu malson és... Salva (4 derrotes sofertes)

Sir Salva Fernández
Resultat més repetit: Semifinals (quatre ocasions).
Punt d’inflexió: Fase de grups. L’estadística diu que cada vegada que passa de grups, arriba com a mínim a semifinals.

És la bèstia negra de... Omar (4)
El seu malson és... Carlos (3)

Jota Punt Camero
Resultat més repetit: Semifinals (quatre ocasions)
Punt d’inflexió: Quarts de final. Sempre els ha trepitjat com a mínim, si passa, sap que escull entre els quatre primers.

És la bèstia negra de... Luigi (3)
El seu malson és... Sir Marc Mayola (3)

The One Enric Piece
Resultat més repetit: Quarts de final (quatre ocasions).
Punt d’inflexió: Final. Ha arribat dos cops a semis i dos a la final, però no ha guanyat encara. Un triomf en una Ferran Vivas seria el punt d’inflexió necessari per capgirar l’estadística.

És la bèstia negra de... Salva (2)
El seu malson és... Mayola (4)

Carlos The Rock
Resultat més repetit: Fase de grups (4)
Punt d’inflexió: Quarts de final. L’estadística diu que dos de cada tres vegades que passa de quarts, trepitja la final.

És la bèstia negra de... Salva (3)
El seu malson és... Marc i Salva (2 cadascú)

Luigi Noel
Resultat més repetit: Quarts de final (en cinc ocasions).
Punt d’inflexió: Semifinals. És el seu màxim, i l’estadística diu que mai ha passat d’allà. Trencar-la serviria per treure’s el cognom que porta actualment.

És la bèstia negra de... CPU
El seu malson és... Sir Marc Mayola (4)

Míster Aleu
Resultat més repetit: Fase de Grups (en cinc ocasions)
Punt d’inflexió: Fase de Grups. Li cal més entrenament per aconseguir superar aquesta fase i poder competir per més punts al FerPro.

És la bèstia negra de... CPU
El seu malson és... Omar i Camero (2 cadascú)

Sergi Morcón
Resultat més repetit: Fase de Grups (una ocasió)
Punt d’inflexió: Fase de Grups. Objectiu inicial com a novell en la competició de competicions.

És la bèstia negra de... Luigi (1)
El seu malson és... Camero (1)

Adjunto els Matchups en una imatge que podeu descarregar i gaudir, on hi ha tots els resultats directes que heu tingut entre vosaltres. Es miren d'esquerra a dreta. De dalt a baix és al revés. Agafem el jugador de l'esquerra que volem, i busquem a dalt amb qui el volem comparar. Si surt 3-2, vol dir que el de l'esquerra l'ha guanyat tres vegades i el de dalt, dos.

Canvi de cicle?

Benvolguts, com ve sent habitual escric la crònica i reflexions de la Ferran Vivas Cup XVI. Disculpeu que no ho hagi enviat abans, però he estat enfeinat aquest diumenge de pluja. Només comentar, abans de passar a repassar el torneig de cadascú, que va ser molt emocionant, amb partits contra parelles brutals i una de les més boniques que recordo. Gràcies a tots.

1. The Rock. Línia ascendent fins a tocar la glòria. Darrerament se l'havia vist en posicions nobles, inclús tocant una final en la passada edició de clubs. Finalment ahir va arribar i va triomfar en un campionat més que impecable de part seva. Alguns diran que és per l'equip, i ajuda clar. Però s'ha de dir que un servidor té els dits pelats de guanyar a Barces en partides online. Va tenir una fase de grups esplèndida, tombant en l'estrena a Omar -un dels favorits- per un ajustat 2-3. Posteriorment va passar el rodet per sobre de les parelles. A quarts va patir de valent davant Enric, però va ser letal quan pitjor ho estava passant. Va ser superior a semifinals a Mero i en la final va aprofitar els dos únics xuts entre els tres pals que va fer. Efectivitat màxima, el punt de sort necessari per ser campió i solidesa suficient tombant a jugadors TOP del campionat. Comença a escalar posicions a la FerPro i es col·loca en la tercera línia de jugadors amb títols a la Ferran Vivas. Dada: Ha guanyat dos de les tres finals que ha disputat.

2. Sir Salva Fernández. Pocs 'peros' es poden posar al campionat que va fer amb el Reial Madrid. Màxim golejador i segon menys golejat del campionat, ho va tenir complicat en els partits de parelles a grups, però va sumar els 9 punts golejant al final a Aleu. A quarts de final va saber patir de valent davant un Anzhi d'Aleu i Lluis molt dur que demostraven la força de les parelles en aquest FIFA12. A semifinals va ser superior al seu amic del TT team Omar, al que va guanyar 4-0 abans d'acabar el partit. Ronaldo a banda, la defensa casi perfecte en aquell enfrontament va ser la gran clau del Madrid. A la final, partit de poder a poder. Amb 2-1 va tenir més de 6 xuts entre els tres pals que no van entrar tot i ser molt clars, i l'atac i gol va ser totalment infructífer. Rock segueix sent el jugador que més vegades l'ha frenat a la Ferran Vivas: dues victòries de Salva davant seu en set enfrontaments. Dada: Cinquena edició consecutiva que arriba a semifinals com a mínim.

3. Il Gallo Omar. S'ha reafirmat com un dels grans i ha trencat la mala ratxa que portava de quatre edicions sense passar de quarts de final. Després de treballar molt fort el seu Chelsea, va començar amb una derrota ajustada amb Rock, una de les seves fòbies particulars. Tot i això va demostrar que tenia nivell de favorit i va tombar a les parelles en els dos partits següents. On va demostrar la seva grandesa va ser a quarts de final, passant per davant de Sir Marc Mayola en un dels comptes pendents que tenia. Gran partit i merescuda victòria (i treballada) davant el més llorejat, avançant-se al marcador i sabent gestionar el partit quan Marc el va empatar. A semifinals no va estar a l'alçada de les circumstàncies i no va voler acabar el partit que perdia al minut 82', però acaba tercer i demostra que ha tornat. Dada: Les semifinals li permeten mantenir-se com a segon en el FerPro.

4. Jota punt Camero. Va caure en un grup molt complicat a priori. Primer perquè tenia a Luigi en plena forma, a Moron com a sorpresa del bombo 3 i una parella dura com Rock i Omar. Va passar com a primer de grup tot i perdre amb l'Anzhi a la primera jornada, demostrant que a l'hora de competir té més nivell que en les pretemporades. Guanyant a Moron i a Luis va anar a la part més assequible del quadre, on va tornar a vèncer a una parella per trepitjar semifinals. Objectiu complert, com sempre. Allà no va poder fer res davant el Barça de Rock, amb el que va perdre 3-0 tot i tenir algunes ocasions per posar-se dins del partit. Apostar per Mero entre els quatre primers és garantia de guanyar diners. Edició rere edició demostra qe el gen de la Ferran Vivas el té dins seu. Dada: Sisena vegada que acaba entre els quatre primers de les set darreres edicions.

5. Sir Marc Mayola. Favorit entre favorits per títol i historial, va ensopegar en el primer partit de parelles davant el Dortmund de Salva i Aleu. Això, però, no el va frenar posteriorment guanyant a Atlètic de Madrid i a Enric. Va passar primer de grup, anant directament a la zona de la mort del quadre final. Allà es va topar amb Omar, en un partit d'alt voltatge que feia edicions que no es veia. No va poder amb ell, tot i que va tenir ocasions per empatar fins i tot en el temps afegit (93'). Finalment, va caure a quarts de final contra pronòstic tenint en compte la posició en la que arrencava. No va acabar de trobar sensacions prèvies a l'inici de la copa, però va combatre fins el darrer minut demostrant que 'hasta el rabo, el toro es bravo'. Dada: Trenca la ratxa de quatre finals consecutives després de caure a quarts, mateix resultat que abans de ser habitual de finals.

6. The One Enric Piece. Era un dels favorits al títol pel nivell de joc que va estar demostrant a pretemporada. I així havia de ser si no fos per uns encreuaments letals. Va guanyar amb solvència a les parelles, dominant els dos partits amb mà de ferro. Davant Sir Marc Mayola no va poder guanyar, però el seu joc es va veure que era a mig gas potser pensant en futurs creuaments. El seu grup topava amb Rock o Omar, per tant quarts de final era una finalíssima. I va tocar Rock. Allà, va perdre per la mínima en un partit dels que fan afició. Va remuntar davant Rock, i amb empat i pròrroga, va tenir tres ocasions clares de gol que va fallar incomprensiblement. Ho va pagar amb la derrota. Molts haurien agraït la seva victòria a Rock, a les postres campió. Els petits detalls van apartar-lo de semifinals, ja que a quarts va tenir opcions de guanyar en un matx igualat. Però era l'hora de The Rock. Dada: Pas enrere després de ser finalista en la passada edició.

7. Luigi. Va demanar no tenir anàlisis, i se li respectarà. Simplement remarcar que el nivell mostrat a la Ferran Vivas Cup és infinitament inferior al que té dins seu i que va demostrar durant la pretemporada. Mentalitat? nervis? Aquestes caigudes el faran més fort, simplement això. Dada: segona edició consecutiva sense passar de grups a la FVC de clubs.

8. Míster Aleu. Té les bases del joc i ho demostra amb grans partits en parelles -va sorprendre a Marc, va posar-ho complicat a Salva a quarts de final- i també generant ocasions quan juga sol, però li falta més entrenament i més hores de pràctica per competir. Va tenir la victòria en la primera jornada, però va fallar i va pagar-ho perdent per la mínima. En el segon partit va caure eliminat després de no poder amb el PSG, i va rebre la golejada de la Vivas (9-1) en un partit que ja no es jugava absolutament res. Com sempre, més perillós en parelles. Si jugués més, seria candidat a més coses. Dada: Mantindrà la seva posició per davant de morón al FerPro.

9. Sergi Morón. Debutava a la Ferran Vivas, i va saber el que era la competició de competicions en l'escenari dels escenaris. La bomba en forma de nervis que es genera a la panxa va aparèixer per primer cop en ell, que va perdre amb Camero de manera clara. Posteriorement, però, es va estrenar amb gol i victòria a la Copa davant Luigi, aprofitant el naufragi del nostre gran amic Sanmiguelero. Depenia d'ell per fer història i passar ronda en el seu debut, però no va poder amb la revelació del campionat, l'Anzhi d'Eto'o. Té marge de millora clarament, i ara ja sap quines sensacions es viuen. Dada: primer gol i primer victòria en el seu debut, però seguirà escollint últim.

Canvis en el G2

La victòria de The Rock fa que un servidor, Sir Salva Fernández, deixi el G2 i aquest estigui format a partir d'ara per Sir Marc Mayola i The Rock. Només donar les gràcies a tots per l'ajuda quan he estat en la formació de l'Òrgan Suprem de Decisió, i demanar disculpes si alguna cosa no l'he fet bé com pot passar i segurament ha passat. Espero que el nou G2 no freni la proposta que estava acordada ja entre els sirs de cara a la propera edició: sorteig per enfrontar a primers contra segons a partir de quarts de final, així no estarà predefinit com fins ara. Resto a la disposició del G2 si necessiten qualsevol tema de comunicació o logística.

Com a servei final actualitzaré FerPro, palmarès i resultats d'aquesta edició.

Proposta de propera FVC, la darrera de l'any

Per dates i descansos, el millor seria fer-la el cap de setmana del 16-17 de desembre. Si no, abans seria el dissabte 10 de desembre. Estaria bé perquè serà l'última de l'any i hauran passat 5-6 setmanes. Ja direu.

La Ferran Vivas Cup més igualada de la història?

Han passat setmanes des que es va encetar la nova cursa cap a la Ferran Vivas Cup XVI, la primera de la nova temporada -FIFA12- que a la vegada també és la més gran de totes. 9 jugadors, 9 equips de cinc estrelles... i per sobre de tot, un nivell altíssim de part de tots els jugadors. El canvi de joc, malgrat les molèsties que pugui ocasionar a alguns jugadors, ha fet que les diferències s'hagin ajustat entre cada competidor. La falta de coneixement dels nous equips -sí, hi ha evidències dels Top però no hi ha una saviesa sobre ells com en el FIFA11- i com cada vegada els yugadorts es van adaptant al seu rival fan que no pugui haver-hi grans favorits. Coneixement és la paraula, la clau de tot plegat.

Breus reflexions de pretemporada

No hi ha hagut un Pre-històrics com a tal, però Salba's and Poors ha tingut la sort de poder participar en un total de quatre tornejos previs a la Ferran Vivas. Un Xoc de civilitzacions, una Sala de l'Esperit del temps, un Ay si te hubiera conocido antes i una Buttlefly Cup. A banda de visualitzar temporades online entre membres de la Ferran Vivas i recaptar informacions diverses. El resultat és que cada competició l'ha guanyat un jugador diferent. S&P ha vist a Luigi guanyar una lliga duríssima, a Sir Mayola emportar-se un campionat treballat, al mateix Vadorinho sumar un triomf en una Copa i a Omar i Enric empatar amb ell en un estil de competició dur com un ou (dur). Per no parlar d'un Jota apartat d'una final amfitriona per penals, per exemple. Tothom ha provat la mel de la derrota en un torneig, i tothom ha pogut marcar paquet en un altre. La igualtat de la que parlàvem es veu en coses com aquesta, o en enfrontaments directes on Rock ha tingut enmanillats a Salba i a Enric via online. Poques conclusions. Potser només una: igualtat.

Línies de favorits - Fortaleses i debilitats

Vist aquesta situació i d'altres que no han entrat a estudi però de les quals es tenen dades (creixement de Moron, paper de les parelles en els tornejos, el campionat que es va fer a casa de Luigi) queda clar que intentar filar prim amb quotes per cada jugador quan tot just arrenca la Ferran Vivas amb el FIFA 12 seria massa agosarat. Per això s'han dissenyat unes línies d'acció en les quals es detallen les posicions que es considera ocupen actualment els jugadors participants a la Ferran Vivas. Són les següents. Els jugadors de cada línia estan ordenats alfabèticament, no per ordre de favorits. Dins de cada línia les diferències es consideren minses.

Primera línia - màxim favorit

Sir Marc Mayola. El canvi de joc és una arma de doble fil. Es podia pensar que la manca de pràctica l'afectaria, però no és així. Té dos factors externs al joc que juguen a favor seu: sis títols i genètica competitiva. Se l'ha de considerar màxim favorit sent tant llorejat i demostrant tant de nivell quan hi ha un torneig pel mig. Febleses: No pot practicar tant com els altres per temes de CPU, i el seu equip baixa físicament a partir del minut 70.Pretemporada: vencedor d'una sala de l'esperit del temps. L'equip: Moltes eines ofensives tant pels punyals que té per banda i que sap utilitzar tant bé com la seva gran arma, Müller entrant pel darrera. Davanter dur i letal dins de l'àrea i porter salvador.

Segona línia - màxims aspirants

Il Gallo Omar. Adaptació excel·lent al Chelsea i al sistema defensiu del joc, sempre ha estat un jugador que sap controlar l'u contra u dels davanters i la precisió d'aquesta edició juga a favor seu. Sap perfectament com explotar els jugadors claus de l'equip -David, Ramires, Torres- i ha conformat una tàctica molt sòlida. Febleses: Malgrat ser sempre un dels grans favorits en les apostes, quan arriba la FVC té punxades sorprenents en les darreres edicions. Pretemporada: co-campió del 'Ay si te hubiera conocido antes' amb tres victòries, dues derrotes. L'equip: Dos atacans que es complementen molt bé i que són bons de cara a porteria, llibertat total per Mata i dos negres al centre del camp que ho escombren completament tot. A això se li suma David Luiz com a jugador ràpid en defensa i un bon porter i el resultat és un dels tres millors equips del joc.

The One Enric Piece. El vestit d'humilitat i víctima li senta d'allò més bé, però ja no cola. Ha demostrat entendre millor les mecàniques ofensives de l'equip que defensives, on també sap jugar un paper determinant. Quan juga destensionat treu tot el seu arsenal de moviments, que en atac són simplement esplèndids. El Punch és la seva millor arma, i a repartiment de cops, guanya. Febleses: Obsessió en que no té un equip TOP que li pot fer baixar els braços quan podria remuntar; hi ha rivals que els té atravessats i els encreuaments li podrien fer mal. Pretemporada: Campió a Luigi's Cup, co-campió del Ay si te hubiera conocido antes amb tres victòries i dues derrotes. L'equip: El Milan té jugadors que marquen la diferència. Ibrahimovic és un dels grans davanters per potència i sobretot precisió en atac, i està acompanyat per dos atacans ràpids com Robinho i Pato. La velocitat dels laterals i la parella de centrals Thiago-Mexes donen equilibri a totes les línies, malgrat no ser un dels equips Top i tenir poca profunditat de banqueta.

The Rock l'infranquejable. Ha estat tant pendent de criticar el FIFA com d'aprendre a jugar-hi. Darrerament estava entre els equips grans, i ara té opcions més que reals d'emportar-se-la. Sap com finalitzar cada jugada i té clar el tipus de defensa que ha d'utilitzar. A més, explota al màxim les virtuts del seu equip sense entrar en floritures innecessàries. Febleses: Psicològicament s'enfonsa amb facilitat, no només per un gol en contra, sinó per una falta que no considerava o un rebot que no l'afavoreix -els que li són favorables no els veu mai-. Pretemporada: finalista a una Sala; obridor de culs online oficial a Salva i Enric. L'equip: el FC Barcelona és segurament el millor equip del joc, però no és invencible. La velocitat dels tres davanters és envejable, i Messi imparable a la que arrenca. A això se li suma un mig del camp màgic, una defensa ràpida tret de Puyol i un bon joc col·lectiu: bandes, parets, u contra u... La velocitat de l'equip és la clau. En tot.

Línia outsiders - revelacions en potència

(No és una línia inferior a la de màxims aspirants, sinó paral·lela)

Jota Punt Camero. En les apostes mai surt com favorit, però la realitat és la que és: semifinals cada dos per tres, una FVC a la vitrina i membre del bombo 1 des de fa edicions i edicions. Té competició a la sang, la de veritat. Ha canviat la seva manera de jugar, aprofitant molt les bandes del United i buscant sorprendre amb la velocitat dels seus davanters. Si S&P hagués de posar diners, diria mínim semifinals tal i com actua a la FVC. És un dels tapats realment, perquè no se l'espera. I sempre hi és. Febleses: Potser un excés de confiança en el seu joc que fa que quan van mal dades, la passió el pren enlloc d'analitzar mals resultats i com solucionar-ho. Si no se li posa bé de cara des d'un primer moment pot passar-ho malament. Pretemporada: Semifinalista en el torneig d'en Kaito. L'equip: Dos dels millors centrals del món, un mig del camp treballador i molt de poder ofensiu. Les bandes amb Young i Nani són ràpides i habilidoses, i els dos davanters són decisius en els metres finals. Potser falla en el lateral i en la porteria, sense males peces.

Luigi ¿Noel?. Segurament és el jugador que més ha crescut de tota la Ferran Vivas Cup. Ha sabut adaptar-se ràpidament al joc, ha guanyat a nivell competitiu i està demostrant que per fi potser arriba la seva hora. A més, fent-ho amb un equip de segona línia com l'Inter de Milà. La relació amb el seu equip i com s'està prenent la pretemporada -vísteme despacio que tengo prisa- està donant els seus fruïts. Febleses: Falta demostrar-ho en l'escenari dels escenaris, la Ferran Vivas. Allà on falla per errors infantils i regals. Si cura això, candidat a tot. Pretemporada: Campió del xoc de civilitzacions, semifinalista a una Sala. L'equip: No destaca per tenir cap estrella, però sí per ser molt dur en totes les línies. Un porter excels, un parell de defenses ràpids i un mig del camp que abarca molt de terreny de joc. A dalt, els davanters són purs francotiradors: on posen l'ull va la pilota. Li falta, això sí, un jugador que tiri de l'equip a base de velocitat.

Línia d'incògnites

Míster Aleu. No ha tingut un contacte tant directe amb el joc, i arriba una mica despistat amb el tema defensiu. Va tenir el seu moment passant de grups fa dues edicions i eliminant com a parella a Sir Mayola, però el que semblava una progressió no s'ha acabat de confirmar. La seva manca de participació en tornejos el converteix en una gran incògnita. Febleses: juga millor els amistosos que la competició en sí, els nervis són un rival dur per ell. L'equip: Considerem a S&P el Man. City un dels millors equips del joc, per un mig del camp de somni i un atac molt versàtil i ple de possibilitats. A més, té moltes alternatives a la banqueta. Ara mateix hi ha dos problemes, els centrals excessivament lents i que Tévez a dia d'avui no pot jugar la FVC.

Sergi Morón. És la gran novetat de l'any, i tot i tenir bagatge en altres FIFA la veritat és que està veient la duresa de la competició en la pretemporada. Té maneres tant en defensa com en atac, i només falta pulir-lo per ser un digne rival per tots. El seu primer contacte hauria de servir per entendre què és la Ferran Vivas, però no es descarten sorpreses. Febleses: anímicament baixa el cap massa ràpid, i es precipita en algunes decisions sobre el terreny de joc, com passades abans d'hora. L'equip: l'Arsenal és el menys fort dels equips cinc estrelles, però té eines interessants. Les bandes més ràpides del joc junt amb el Bayern, un Van Persie precís a mitja distància i un mig del camp molt treballador (Wilshere-Song). Falta una defensa més contundent i ràpida i un porter més segur.

Parelles

Seran una font inacabable de sorpreses. El nivell mostrat per tots els jugadors en parelles davant competidors individuals demostren que aquesta vegada podria haver-hi molts ensurts a la fase de grups degut a això. Destacar sobretot el paper d'Enric i Luigi, del bombo 2 i que poden ser la combinació perfecte pels del bombo 1.

Annex

Durant aquest estudi, tenint en compte que surt de Salba's and Poors, s'ha decidit no fer objecte d'anàlisis a Salba per aquest motiu, ja que seria una visió sesgada, però es pot parlar dels temes analitzables objectivament. Pretemporada: Campió del Battlefly, co-campió del Ay si te hubiera conocido antes. L'equip: El segon millor equip del joc. Pepe és el defensa total, Casillas el millor porter del joc i en atac hi ha un Ronaldo que a banda de ser el que és, s'adapta perfectament al tipus de joc de Vadorinho. Bons acompanyants al centre del camp i bones bandes completen un dels equips més perillosos.