Ferran Vivas Cup XIV, anàlisi

Una nova edició acabada, un nou campió. El que més s'ha repetit durant la història de la Ferran Vivas Cup. Sir Marc Mayola s'ha convertit en el dominador absolut de la competició amb cinc títols de 14 edicions. El Pentacampió obre escletxa en dos títols respecte el seu principal perseguidor, i ell sol suma el mateix número de campionats que el segon i tercer junts. Una victòria aconseguida amb l'equip que el va veure triomfar no fa massa, després de dubtes sobre quina elecció portar a terme. Es tanca, així, el periple de la Ferran Vivas Cup en els equips de Fifa 11, quedant pel dia 22 les seleccions com a pinzellada final d'un joc que ha donat moltes alegries i tristeses.

1. Sir Marc Mayola. Les apostes el col·locaven com un dels favorits, però els partits previs al campionat no li van deixar bones sensacions. Amb els que segurament ell considerava els seus dos grans rivals fora del camí del títol, es va imposar per cinquena vegada en un torneig pràcticament perfecte. Fase de grups superada sense problemes com a segon classificat, uns quarts de final molt disputats amb Enric al que va vèncer amb molt de treball, una passejada històrica a semifinals (7-0) i una final molt competida i treballada des del minut zero. No se li poden treure mèrits a aquell que va eliminar a la gran sorpresa del campionat, absurd veient el seu palmarès.

2. The Rock. Va ser la gran revolució. En la pretemporada ja s'apuntaven maneres i es va confirmar. Pas a segona fase sense gaires complicacions -fet a tenir en compte veient el passat de Rock- i amb la tranquil·litat de jugar el tercer partit de grups amb la feina feta, va tenir el camí més dur de tots. I casi en surt viu. Va eliminar a Omar a quarts de final contra pronòstic en un dels millors partits del campionat, va saber patir de valent a semifinals amb Sir Vadorinho i els penals (i Cech) li van somriure, però va estar una mica per sota en la gran final. Ha tornat i vol convertir-se en el quart gran.

3. Sir Vadorinho. La maledicció de la Ferran Vivas, que diu que ningú guanya dos títols seguits, es manté vigent. Va anar de menys a més, i quan millor va estar el van fer fora. Derrota a primera jornada amb United que feia despertar molts fantasmes del passat, però Vadorinho va refer-se i va superar la fase amb una victòria treballadíssima davant Luigi (5-3 en el gran partit de grups de la XIV edició sense dubtes) i tombant al Màlaga. A quarts no va tenir problemes davant la parella i a semifinals la sort li va ser esquiva. Va oferir el millor repertori que té (centrades, parets, regats, xuts des de la frontal, xuts de qualitat, vaselines) però es va topar amb un Cech inmens. Res se li va poder retreure del partit.

4. Il Gallo Omar. Estava preparadíssim per acabar amb el vigent campió, Vadorinho, o amb Sir Mayola, dos jugadors als que tenia estudiats... però no comptava amb la presència de The Rock, un jugador que li tenia la mesura presa. Omar va saber patir de valent a grups (va estar a un gol de quedar-se fora) després de l'empat amb Enric i un primer triomf. Va saber empatar al Liverpool quan estava eliminat i superava la fase com un dels favorits. Davant The Rock, més pendent de tapar el rival que de fer el seu joc, va acabar desdibuixat i va perdre contra pronòstic. Els títols, la presència d'un CPU a semis i el FerPro, però, li faran ser quart a escollir.

5. Jota Punt Camero. Després dels dubtes previs, Jota va tornar a la Copa fent el que millor sap. Va passar la fase de grups amb més o menys facilitat, eliminant a Aleu i com a segon classificat. A quarts, un United CPU l'esperava, i tot i que va estar perdent molt de temps, va saber empatar a u i acostar-se al que hauria estat la seva cinquena semifinal seguida. Però els seus rivals el van colpejar amb força i el van deixar fora de combat en els darrers instants de partit. La bona feina feta durant tot aquest temps, però, li permetrà escollir entre els cinc primers.

6. The One Enric Piece. Que algú com Omar digui que Enric juga "molt bé" demostra el nivell que ha aconseguit el jugador en qüestió. Malgrat tenir un equip menys fort que els demés, va demostrar ser un dels grans de la competició. Va estar intractable a grups, on va tombar una parella dura i va empatar amb Omar, enviant-lo així com a segon. El joc desplegat, amb una mobilitat de la pilota digne de menció, no va ser suficient a quarts davant un Sir Mayola molt més sencer. Enric va aguantar bé, però va caure amb honor i per la mínima. Demostrant, per sobre de tot, que l'eliminació a fase prèvia de l'anterior edició va ser, simplement, un accident.

7. Luigi Noel. Se l'esperava com a gran outsider, però una sèrie de circumstàncies el van convertir en la gran sorpresa negativa. La derrota de Vadorinho amb United primer i el seu empat amb el Màlaga després obligaven a un dels dos a quedar fora en la segona jornada on s'enfrontaven. Va fer un autèntic partidàs davant el vigent campió, remuntant un 1-0 i posant-se 1-2 a la primera part. Però en la segona, tres gols seguits de Vadorinho (amb penal estrany pel mig que va complicar-li les coses a Luigi de manera brutal) van acabar amb un equip que feia olor a cosa gran. Posteriorment es va refer com a parella amb Aleu, aconseguint enviar una CPU a semifinals. Segurament el cop més dur que li servirà, també, per tornar amb més força que mai.

8. Míster Aleu. Equip sòlid, ganes de repetir fita (arribar a quarts) però poca preparació en pretemporada i falta clara de punch en atac. Aleu necessita jugar i jugar i jugar per agafar ritme de competició i trobar-se amb les victòries. Va demostrar ser quelcom a tenir en compte en parelles (Una vegada va ser Mayola, dissabte va ser Mero) però es va anar diluint a semifinals, on podien haver fet història. A la de Seleccions té una oportunitat d'or.

Les quotes de Bet and Fuck, per cert, només van encertar el setè i vuitè lloc. The Rock va trencar l'ordre de les coses amb una actuació (i la de Cech) èpica. La competició està agafant un nivell dramàtic. Que un jugador com Luigi no passi de grups, que una CPU sigui semifinalista i que Rock tombi a dos jugadors com Omar i Salva (cinc títols sumen junts) demostra que aquí ja no hi ha res que no sigui igualtat absoluta.

Bet and Fuck - Ferran Vivas Cup XIV

Us passo el Bet and Fuck realitzat a partir de les sis votacions rebudes, el més alt de tots els temps. La mecànica per fer els càlculs és senzilla. Es donen punts proporcionals a la suma de posicions dividides pel nombre de votants, en les que cada una suma 50 cèntims variables segons classificacions històriques i darrer resultat. Així, es resten 10 cèntims per títol històric aconseguit, a banda de 15-10-5 cèntims restats o sumats segons la posició aconseguida en la passada edició, la XIII, on els tres primers resten, els dos següents no sumen ni resten i l'últim suma. Explicada la mecànica (és matemàtica pura el que he fet), aquí tenim els resultats amb posterior anàlisis.

1. Sir Vadorinho - Quota: 3'20. El favorit per tots els jugadors excepte en una votació on està tercer. Vigent campió i amb tres títols, intentarà revalidar amb el Madrid la Copa i posar-se amb quatre campionats. No ho tindrà fàcil, ja que l'efecte CR11 s'ha esvaït una mica en la pretemporada, on els jugadors ja han après a combatre'l de moltes maneres diferents.

2. Sir Mayola - Quota 4'70. Ningú l'ha considerat el màxim favorit en les apostes, però en tots els Bets es troba entre el segon (4 vegades) i tercer lloc (dues). Jugador més llorejat de la competició, ha tornat a l'equip del seu cor per intentar aconseguir la segona estrella de campió múltiple. Ser segon i tenir tants títols l'ajuda a tenir una quota lleugerament inferior al tercer.

3. Il Gallo Omar - Quota 4'85. Tampoc surt del Top 3, màxim favorit per una votació i repartint-se segon i tercer lloc en les altres, arribar a semifinals i tenir dos títols l'ajuda a ser temut per molts, sobretot jugant amb l'Inter, un dels equips més forts del campionat amb el que ha recuperat sensacions. No vol despenjar-se dels membres de la Cambra dels Lords.

4. The One Enric Piece - Quota 7'85. Tot i caure a fase de grups, manté un catxé davant els apostants important, que s'ha corroborat amb la bona feina feta amb l'Arsenal durant pretemporada. Tindria millor quota si no fos perquè ell mateix es va posar vuitè, fet que s'intentarà corregir en properes edicions. La millor posició que li han atribuït és la quarta (tres vegades).

5. The Rock l'infranquejable - Quota 9'70. Malgrat demostrar un gran nivell en els tornejos d'estiu i guanyar a jugadors importants com els tres primers en les apostes, segueix tenint una quota molt alta. Tantes caigudes a fase de grups i el seu odi al joc no li fan cap bé a les apostes, tot i que ja es troba més amunt del que era habitual. La millor posició que li han donat és quarta (1 cop) i la pitjor, sisè.

6. Jota Punt Camero - Quota 10'10. Sembla ser que només en dues votacions (una la d'aquest humil servidor que us escriu) se l'ha valorat com hauria de fer-se: quart. Tot i arribar a semifinals quatre cops seguits, la mala pretemporada i el canvi a darrera hora no li ha fet gaire bé a ulls dels bet and fuckeros. La millor posició assignada en les votacions ha estat 4t lloc (dos cops) i la pitjor, setè.

7. Luigi Noel - Quota 10'25. Excessiva duresa del Bet and fuck amb Luigi, jugador de grans qualitats al que li pesa, i molt, els regals letals que ha donat en les anteriors edicions. La millor posició assignada és la cinquena, la pitjor la setena, però la seva manca de títols i de trepitjar semifinals li fa tenir quota més elevada que altres.

8. Míster Aleu - Quota 14'50. Considerat el menys favorit per tots menys en una votació, Míster Aleu no entén de Bets, sinó de creixement. Va passar de grups i ara vol anar a més. El seu milan comença a ser molt més sòlid que tot el vist anteriorment, però fins que no ho demostri les cases d'apostes no se la yuguen.

Com us dic, he sumat quotes segons posicions que heu donat, per després restar o sumar les variables de la última edició i els títols de cadascú.

Bet and Fuck,
Casa d'apostes oficials de la Ferran Vivas Cup

Ferran Vivas Cup, de la A a la Z

Espero que us agradi, així anem fent boca. La Ferran Vivas Cup descrita de la A a la Z.

A. Aleu, míster. El darrer jugador en entrar en la Ferran Vivas. Ha estat l’home que més ha aguantat sense passar de grups i no abandonar en el seu intent. Millor posició històrica: quarts de final.

B. Bet and Fuck. Casa d’apostes oficials de la FV Cup que posa preu a les victòries dels jugadors segons el seu historial, darrers resultats, canvis d’equips i pretemporades. Va de bòlit quan s’acosten els dies previs a una Ferran Vivas.

C. Cambra dels Lords. Òrgan supra-poderós i de caràcter vitalici que ret homenatge als dos creadors de la Ferran Vivas i serveix de consell consultiu, amb vots decisius en cas d’empat a l’OSD, de cara a grans decisions que necessitin suports majoritaris. S’hi pot accedir després de demostrar mèrits esportius superbs.

D. Democràcia. Sistema posat en dubte per alguns –generalment gent que no es dutxa i que busca feina acampant al carrer- que serveix per decidir els grans temes entre els jugadors de la Ferran Vivas, com les dates de les edicions, canvis importants, etc.

E. Enric Triadó. Històric jugador de la FV Cup que compta amb un títol de la competició i l’honor de ser el primer en acabar amb el repartiment de campionats que fins el moment portaven a terme els dos jugadors fundadors. Va trencar l’hegemonia i va ser el causant de la primera ampliació del G2 a G3. Millor posició històrica: campió (una vegada).

F. Ferran Vivas. Jugador i entrenador del Juventus AC que dóna nom a la Copa virtual de més prestigi gràcies a un trofeu rebut anys ençà pel seu treball amb l’Aleví A d’aquell equip. Mai va recollir la Copa, i mai la tindrà ja.

G. Gallo, Il. Segon jugador en la història que arriba i s’emporta un campionat en la seva primera participació, Omar s’ha convertit en un dels grans favorits de la FV Cup després de sumar dos títols. Fa dues edicions que no arriba a la final, però segueix sent un dels més temuts. Millor posició històrica: Campió (dues vegades).

H. Holocaust Vilassarenc. Moment trist de la competició en el que es va privar als jugadors de seguir competint en la seu inicial després de fets obscurs que els jugadors clàssics de la competició prefereixen oblidar.

I. International Teams. Les dues primeres edicions de la Ferran Vivas van ser amb seleccions internacionals, amb victòria d’Alemanya (Sir Mayola) i Itàlia (Sir Salva). Es recuperaran de cara a l’edició número XV, tal i com es va aprovar fa escasses setmanes.

J. Jota Punt Camero. Un dels Big Four, històric jugador que va aconseguir triomfar finalment en la nova generació de Ferran Vivas. Dels més competitius de les darreres edicions, arribant sempre entre els quatre primers i sent un clàssic del bombo 1. Millor posició històrica: campió (una vegada).

K. KO. Moment decisiu i duríssim del torneig. Un cop se supera la fase de grups no hi ha opció d’error, una derrota a quarts, semis o final i fracàs. No hi ha anada i tornada a la Ferran Vivas.

L. Luigi Noel. Nouvingut a la Ferran Vivas, etern aspirant del que tothom espera un regal en el moment K (veure lletra anterior) i que ha provocat que tot i estar sobradament preparat, encara no hagi trepitjat una final. Animador i agitador a parts iguals dels dies previs a la Ferran Vivas. Millor posició històrica: semifinals.

M. Marc Mayola, Sir. Membre fundador de la Ferran Vivas, jugador més llorejat de la competició, creador del G2 i vitalici a la Cambra dels Lords. Rival a batre amb 4 títols i una solidesa fora del comú a cada competició. Millor posició històrica: campió (4 vegades).

N. Nexes, entre jugadors. La Ferran Vivas es reparteix en molts moments per petits clans i nexes creats entre els jugadors. Així, Salva i Enric conformen un clan de bellesa estètica i respecte mutu –l’un és mestre de l’altre- mentre que Sir Mayola i Jota representen el resultadisme i les ganes de que guanyi un dels dos sempre sobre els altres. En aquesta situació tenim Omar, que faria el possible perquè Aleu passi de grups quan pugui i la relació de competitivitat sana entre Enric i The Rock. Luigi és amic de tots.

O. OSD, Òrgan Suprem de Decisió. Creat en la tercera edició de la Ferran Vivas per Sir Mayola i Sir Salva, conegut també com a G2, és l’organisme encarregat de regular la normativa, estudiar i sancionar tots els casos que afecten a la Ferran Vivas. Els seus components són variables segons els resultats de la competició, i vetlla pel bon funcionament de la competició. La voluntat és assolir un organisme selecte on només hi tenen cabuda els jugadors amb una història trufada de títols.

P. Pre Històrics. Torneig de pretemporada entre els quatre jugadors històrics de la Ferran Vivas que serveix de preparació i afecta directament a la competició oficial. Sense anar més lluny, un dels Pre va provocar el canvi d’equip de Jota Camero en la passada edició.

Q. Qüestió d’entrenament. Hi ha altres tornejos de pretemporada, com les birres i partides que organitza Luigi, treballs acadèmics entre Enric i the Rock o trobades entre els Sirs com es feien abans de la Ferran Vivas.

R. Regulations. Normativa de la competició que estableix absolutament tots els punts necessaris perquè el torneig es pugui desenvolupar sense problemes. És modificable si l’OSD ho considera oportú.

S. Sala de l’Esperit del Temps. Torneig secret que ningú –tret dels implicats- sap quan es porta a terme ni en quines condicions. El disputen els tres jugadors amb més campionats de la Ferran Vivas, i es considera l’entrenament de pretemporada més dur i fructífer de tots per l’alt nivell i les dures condicions imposades.

T. The Rock. Jugador històric, ja que va arribar i guanyar en la primera edició que va participar. Després d’una travessia pel desert ha aconseguit passar de la fase de grups, i busca revalidar un títol que li queda ja massa lluny. Millor posició històrica: campió (una vegada).

U. Unitat. Concepte que van fer servir els dos Sirs, Mayola i Salva, per firmar l’acord de València, històric perquè els jugadors més llorejats de la competició no es fessin competència deslleial ni es discutissin embrutant els dies previs a la Ferran Vivas. També serveix per expressar el bon rotllo entre tots els jugadors.

V. Vadorinho, Sir. Un dels fundadors de la Ferran Vivas, actual membre del G3 i vitalici a la Cambra dels Lords. Busca empatar a títols a Mayola, i des de fa tres edicions la humilitat és la seva gran virtut. Millor posició històrica: campió (tres vegades).

W. We Are The Champions. Melodia que sona quan algú s’alça amb la Copa de Campió.

X. Xiuxiuejos. Especulacions i suposicions que es porten a terme abans de l’elecció d’equips. Acostumen a no encertar al 100% i tenen una fiabilitat relativa.

Y. Yugadorts. Participants a les Ferran Vivas. No tots continuen degut al gran nivell. Exemples de baixes: Vern, Silva, Jordi Vivas, Marc Rodríguez, Lau Pera o Santi Garcia, únic participant vetat de la competició. Yugadorts actuals: Mayola, Salva, Omar, Enric, Camero, Rock, Luis i Aleu.

Z. Zenit, o Cenit. Posició que s’assoleix quan es broda per primera vegada l’estrella de campió múltiple al pit, fet que assenyala que s’han aconseguit tres campionats. Només dos jugadors han arribat a aquest estadi fins el moment.

Ferran Vivas Cup: National Teams

Els tres membres del G3 han aprovat per unanimitat, i amb el suport d'un dels històrics, dotar de periodicitat i sistema propi la presència de la Ferran Vivas de seleccions. Després de debatre molts punts, hem acordat que cada temps concret farem una Ferran Vivas amb seleccions que tindrà, a més, una normativa especial en el tema d'escollir equips. Estem molt emocionats, espero que vosaltres també quan llegiu la nostra proposta. Aquí va:

- La Ferran Vivas Cup National Teams seria l'edició 15, o sigui d'aquí dues. Es recupera així a les seleccions, presents en les dues edicions inicials de la FVC.

- La periodicitat és aquesta: cada tres Ferran Vivas, la quarta seria de seleccions. Per tant, la propera seria la 19, l'altra la 23, etc.

- Això ens motivarà perquè aquest any encararem any d'Eurocopa (2012).

Com que hem volgut donar-li un toc molt especial, passem a explicar-vos algunes particularitats que faran que sigui un espectacle quan toqui enfundar-nos les banderes de les nacions.

- L'ordre per escollir seleccions serà per sorteig pur. Farem un sorteig que decidirà l'ordre dels jugadors que tindran per escollir selecció. Per tant, la caixa de pandora s'encarregarà de decidir qui tria primer, segon, tercer.. etc.

- No es tindrà en compte el darrer resultat de la Ferran Vivas de clubs. Això vol dir que si per exemple l'edició 14 del 25 de juny acabés així (hipòtesis): 1- Omar, 2- Mayola, 3- Mero, 4- Luigi... etc. aquest ordre es guardaria per la propera FV de clubs, la número 16.

- Les Ferran Vivas Cup National Teams no afecta, en quant a resultats, a l'ordre d'elecció mai, sempre serà sorteig. Si jo guanyo la de seleccions no escolliré primer a la propera de seleccions, sinó que serà per sorteig una nova vegada.

- Els resultats sí computen pel FerPro.

Afegits:

- La selecció s'hauria d'escollir uns vint dies abans de la data prevista de Ferran Vivas. Un cop escollida, els jugadors tenen fins el dia abans per passar a Sir Salva Fernández la llista de convocats per posar-los a les consoles pertinents.

- Hem estat investigant les seleccions. Si s'escullen els jugadors adequats -convocats i tal- es poden fer equips molt potents. Vuit potencials campions: Espanya, Brasil, Argentina, Holanda, Anglaterra, Alemanya, França i Portugal. A aquests cal afegir-li Itàlia, que també té bons seleccionables.

- Per fer-vos a la idea: la vuitena millor selecció és millor que el sisè millor equip de la FV Cup.

- Hem decidit fer per sorteig pur l'ordre d'elecció d'equips per donar-li una aura diferent, per donar opció a que la sort somrigui a jugadors que no acostumen a tocar primers llocs -tot i que la sort pot ser capritxosa- i perquè triar bé els seleccionats serà més important que tenir Argentina o Portugal com equip.

Acceptem suggerències i comentaris a veure què us sembla. Les seleccions permeten també triar jugadors en funció de la manera de jugar que volgueu.