Omar va treballar-se el United de manera brillant, posant Valencia de lateral i gestionant molt bé els canvis. Això li va permetre passar ronda amb dificultats (5 punts) però sòlidament. Va sortir molt concentrat davant Mero i es va posar per davant, va saber aguantar l'avantatge tot i que gairebé se li escapa al final (empat) però aconseguia passar primer de grup. A quarts va lluitar i patir de valent davant un Rock que va estar fort però imprecís a dalt. El Chelsea estava dins del partit però Omar no deixava espais i això li va donar la victòria final. El gran Omar va aparèixer a semifinals on va remuntar a Enric i va mostrar un gran ventall de possibilitats en atac trencant una defensa blanca desbordada. A la final va patir davant un Marc que va tenir més ocasions, cert, però va resistir i empatar aprofitant les poques que va tenir (fet que sempre era assignatura pendent seva) i els penals li van somriure.
L'altra finalista, Marc, va tenir una competició que segurament tindrà millor regust de boca a mesura que passin els dies. Està clar que un home guanyador com ell no es conformarà mai amb el sots-campionat, però hi ha elements destacats per somriure: va estar contra les cordes més que mai a grups, empatant amb Galatasaray i amb un 3-1 ern contra que el deixava fora. Però va treure el geni de sempre per empatar a enric 3-3 i mantenir impecable el matchup. A quarts li tocava la seva bèstia negra en els últims temps, Salva. Va ser un partit igualat on segurament el Barça va tenir alguna ocasió més clara, però es va posar 2-0 a sobre i va aguantar perfectament. Amb el 2-1 va saber patir i trencar la ratxa que tenia amb el seu amic. A semis, partit ajustat que es va decidir per un gol matiner i la final ho va fer tot per guanyar, amb diverses ocasions per emportar-se el triomf. Però Omar va aguantar i els penals van tornar a donar l'esquena al campió de campions.
Luis segueix demostrant que vol ser un del TOP 4. Sòlid a grups guanyant amb contundència a parelles i veient-se més fort que Rock en el darrer partit, va tenir els quarts de final somiats davant la única CPU del bombo a la que va guanyar de manera contundent. Un City molt treballat que ningú s'imagina ja en altres mans que no siguin les sevesque arribava a semis davant Mayola, amb qui té un matchup dolent. Però va fer partit per trencar-lo. Va estar fora del matx els primers minuts i Marc ho va aprofitar per marcar el que seria el gol del triomf. Per ocasions, una pròrroga hagués estat més justa. Manté el pot 1.
Enric anava llançat a la fase de grups, guanyant a les parelles i demostrant poder davant Mayola tot i que va acabar cedint un empat El Madrid era temible i a quarts de final va sortir a per totes per destrossar el Dortmund d'un Morón que s'acostuma ja a passar de grups cada vegada que juga. A semis va començar fort amb Omar, però es va veure remuntat i sense reacció. Alguns desajustos en defensa el van apartar d'una final en la que volia trencar la ratxa de matchups amb Mayola.
Salva partia com a favorit per equip i ser vigent bicampió. I va complir amb les expectatives en la fase de grups, passant com a primer després de golejar a CPU i sortir viu de partits tensos amb Aleu i Morón. A quarts es topava amb el seu gran rival, i segurament no va fer un partit per caure eliminat. Ocasions clares, tapant els atacs de Marc... però dos obusos des de la frontal el van enviar fora abans d'hora i abans del que li agradaria.
Rock ha tornat, i esperem que sigui per sempre. Segueix maleïnt el joc, però el seu nivell ha pujat uns esglaons i ara passa de ronda amb solvència. A quarts va tenir opcions davant Omar, però no va estar encertat en els metres finals i es va precipitar en algunes passades i transicions. Sap que té una tàctica molt sòlida al darrera i que pot començar a fer coses interessants a mesura que els sortejos siguin una mica més benèvols en els quarts. I d'aquí a la glòria queda a un pas.
Morón ha treballat dur i això li va permetre tornar a passar a quarts per segona vegada consecutiva. El Dortmund el tenia per la mà i es va demostrar guanyant a la CPU, empatant amb Aleu i perdent per la mínima amb Salva. Suficient per passar a quarts, on es va trobar amb un Enric que no li va donar opcions. Segueix lluny del nivell que demostra en amistosos, però ha pujat i això es nota en els resultats. Només li falta no venir-se avall quan té un resultat advers.
Mero és l'exemple de la igualtat de la Ferran Vivas. Estem parlant d'un jugador que no va perdre cap partit però va quedar fora a grups. No només això, sinó que ell va empatar amb el que a les postres seria campió, Omar. Necessitava però una victòria per passar iaixò no ho va poder esgarrapar davant el Gallo. Va demostrar nivell i només la mala sort (dos pals, ocasions clarísimes fallades) el van apartar dels quarts de final.
Aleu també ha crescut i és una bona notícia. S'ha posat dins del joc, ha jugat i ha millorat moltíssim. La prova està en que no va perdre cap partit tampoc en grups i que davant Salva va merèixer la victòria per ocasions. Tres empats i fora per només un gol que li hagués donat el pas als quarts de final. Si segueix jugant regularment la lluita amb Morón pel pot 3 només acaba de començar. En defensa va ser impecable i només li falta afinar més a dalt. Per la resta, Aleu està dins com mai ho havia estat.
