Benvingut

Ferran Vivas Cup XVII, Crònica i Ressaca

1.- Sir Vadorinho. Se'l veia com el gran favorit, pressió afegida es comentava sotto voce, i va tenir un enquadrament complicat a grups. Jugava amb Enric, un dels favorits també, i tal i com estaven les coses un segon lloc era pandemonium assegurat. Va golejar a les parelles per 5-1 dues vegades, tot i que com sempre li va costar arrencar en el primer partit. En la lluita pel primer lloc, l'empat li valia i va aconseguir-lo després de jugar 85' amb deu homes per l'expulsió de Pepe. Aquí va estar la clau del seu triomf, ja que com a primer va evitar els cocos i va competir contra parelles. Golejada a quarts, victòria sòlida a semifinals i una final davant el més llorejat. No va ser molt vistosa, però la veritat, va ser una final de videoteca, equilibrada i molt tàctica on el més important va ser aconseguir tapar el mal que Marc havia fet en els seus partits anteriors: retalls i entrades per bandes sorpenents i bons moviments de Gómez superant als centrals. Amb això controlat, va tenir la sort de poder marcar en una jugada clàssica. Quart títol de Ferran Vivas, segon al FerPro i quart trofeu MM dels últims cinc amb CR7. S'acomiada oficialment del Reial Madrid donant les gràcies a l'entitat blanca per uns anys plens de guanys.

2.- Sir Marc Mayola. Per primera vegada, no entrava en les travesses entre els dos favorits. No acabava de trobar-li el punt al joc, però en una setmana mitjançant la seva irrupció al online (ps: KUKAMULLER) s'ha posat les piles. I de quina manera. A grups no va tenir problemes i va passar per sobre de Morón, Aleu i la CPU. Passava com a primer, però queia en el quadre de la mort amb el pitjor segon -Enric- i amb unes possibles semifinals davant Omar. Va demostrar tenir un tempo del joc i un control com ningú en aquesta Ferran Vivas. Va saber competir amb Enric, avaçant-se i aconseguint el 2-1 en la pròrroga. Després, va saber matar el partit de manera contundent, sense opcions a sorpreses. Davant Omar, més del mateix. Control dels temps, jugades molt elaborades i victòria final.Semblava que digués: "Ei, jo sempre seré favorit". A la final es va veure anul·lat en atac, però va anul·lar també al seu rival, tret d'una jugada. La del gol. Va ser de 50/50 i sap que va fer-ho tot per no perdre-la. Ara ja sap quina velocitat té el gato Benzemá.

3.- Il Gallo Omar. Dues semifinals consecutives demostren que ha tornat i que el que va passar a Seleccions va ser un accident. Semblava que la sort li passava una mala jugada: primer partit contra Rock. Però no va ser així, i després de rebre el gol inicial de la seva bèstia negra, va capgirar el marcador i va guanyar amb contundència. Les lesions el van massacrar viu i va patir més del compte amb les parelles però va acabar primer de grup en el tercer partit, demostrant que tot i les limitacions del seu equip -tocat per l'actualització- ha sabut extreure-li tot el suc. Primer de grup, CPU a quarts i victòria solvent que l'enviava a semifinals. Allà va topar-se amb Marc, i no va acabar de trobar el seu millor futbol en atac. Va anar a remolc aviat en el partit i li va ser complicat entrar en la sòlida defensa alemanya. Va perdre, però marxa content tenint en compte que escollint tercer, té molt clares les prioritats.

4.- The One Enric Piece. Per molts era un dels grans favorits al títol. Nivell de joc excels, donant guerra en tornejos previs i en amistosos abans de la Ferran, havia aconseguit la fórmula màgica amb el Milan. A grups va aconseguir guanyar a les parelles després de patir en el primer enfrontament, i es topava amb Vadorinho. Per una part bona noticia perquè no es veurien fins a semis com a mínim, per l'altra es jugaven un primer/segon lloc clau. Va intentar-ho de totes maneres però en un partit molt igualat va acabar empatant a tres, i per un gol va anar al pot 2. Allà li va tocar Mayola, un rival davant el qual no va acabar de jugar com ell sap, amb velocitat i pilotes a l'espai. Va encaixar el primer, va saber empatar però a la pròrroga un instant molt petit va servir perquè Robben s'escapés i acabés amb ell. Cau a quarts, una barrera psicològica, però se'l seguirà tenint en compte perquè en partits contra el més llorejat, podia sortir cara o creu. Què hagués passat si no hagués estat segon de grup és una incògnita.

5.- Luigi Noel. La gran sorpresa d'aquesta edició. De caure a fase de grups en l'anterior edició a ser primer i caure, això sí, a grups només per la tanda de penals. Va ser contundent amb les parelles i es va classificar en la segona jornada. En la tercera havia d'assegurar el primer lloc, i va guanyar a un Jota que en l'anterior edició l'havia eliminat. El United començava a fer por. A més, passant com a primer tenia tots els números per trepitjar semifinals. Però es va topar amb la pitjor CPU de totes, la parella Carlos/Mero. Allà Luigi va tenir ocasions de tot tipus, sobre tot u contra u, per poder guanyar el partit, però no va haver-hi manera. Si se li suma això a que la parella va aconseguir marxar amb facilitat també en l'u contra u, el partit estava massa obert. En dues ocasions va aconseguir empatar, i només la mala sort va evitar que passés. Última jugada, dos contra u, passada de la mort... Chicharito no arriba a tocar-la. Penals. Guanya dues posicions respecte l'anterior edició i tornarà a triar un bon equip segur. Jugador a tenir en compte, i més sent pot 2.

6.- The Rock. Revisant l'hemeroteca, és la primera vegada que un campió cau eliminat a la fase de grups. Al menys en les noves generacions segur. Tenia el millor equip, un joc molt dur i segur i un grup que es coneixia perfectament. Però el que semblava un somni, gol a Omar al minut 3', va acabar en malson amb derrota per 4-2. Després, les parelles duríssimes amb Marc i Morón van fer l'estocada final, eliminant-lo a la segona jornada. El tercer partit va demostrar que podria haver passat tranquil·lament, però el grup va recordar una cosa important: el primer partit. Perdre la primera jornada és una llosa que pocs jugadors poden aixecar. Molts han quedat fora a les primeres de canvi per la pressió que es suma quan caus en l'enfrontament inicial. Tocarà conèixer un nou Rock, després de diverses finals i semifinals aconseguides en les darreres edicions. Va fer molt de mal com a CPU a quarts, demostrant que en parelles sempre té molt a dir.

7.- Jota Punt Camero. Sir Vadorinho en dues ocasions, Rock en tres, Omar en una... grans campions han caigut a fase de grups. Ahir va ser el torn de Jota, un jugador que trepitja semifinals cada dos per tres però que va veure com la mala sort apareixia davant seu. Jota va guanyar patint i suant sang el primer partit, demostrant un nivell competitiu important marcant en l'últim minut. Això li permetia respirar sobretot perquè Luigi guanyava a la seva CPU. Però l'Anzhi va fer molt de mal, i en un partit que és cert Jota va tenir ocasions per al menys no perdre van posar en jaque a Mero. En el partit decisiu, Luigi el va superar per la mínima i va acabar fora per un sol gol. Si hagués marcat un més a la Juventus, hauria passat. Tocarà, també, veure un nou Jota que després de moltes edicions entre els millors haurà de canviar els equips a escollir.

8.- Míster Aleu. Aquesta setmana es compra el joc, és el primer pas per polir un diamant que molts considerem es pot aprofitar. Després de tantes edicions, que encara no hagi passat més d'un cop de grups és falta de mentalitat. Cal competir i treballar més. Va tenir-ho a la seva mà en l'enfrontament directe amb Morón, que no va guanyar de miracle perquè va gaudir de moltes ocasions davant el porter que eren molt clares. Però va fallar i després no va poder donar la gran campanada davant Sir Marc Mayola. Com dic, li toca entrenar. Esperem que passés per l'Opencor com va assegurar.

9.- Moronni. Va rebre un dur correctiu en el primer partit davant Mayola (9 gols) però va tenir opcions de passar com en l'anterior edició. Va empatar a zero amb Aleu en un partit on se'l va veure tocat però en l'últim enfrontament tenia opcions d'aconseguir per fi superar els grups. Després de patir amb el PSG, va capgirar marcador i es va posar per davant en el 87'. Semblava fet, però no va saber aguantar la pressió i la por a guanyar va aparèixer. La CPU va empatar-lo i el va remuntar, deixant-lo fora en uns minuts per la història de la Ferran Vivas, sense mena de dubte.

Novetats a tenir en compte:

• El G2 passa a ser G3: Sir Marc Mayola, The Rock i Sir Salva Fernández.
• El FerPro canvia d'ordre: Salva passa a ser segon, Omar tercer. Jota continua quart.
• L'ordre d'elecció d'equips per la propera és la que es veu en aquesta crònica: Salva, Marc, Omar, Enric, Luigi, Rock, Camero, Aleu i Morón
• S'actualitzaran al llarg del dia els matchups entre els jugadors
• El blog s'actualitzarà en totes les seves pestanyes
• La propera Ferran Vivas (ja en parlarem per ubicar-la a finals de gener principis de febrer) serà la darrera abans de tornar a fer la de seleccions
• Vadorinho és el primer home casat en guanyar una Ferran Vivas

Matchups actualitzats