Un dia després, les reflexions que sempre han acompanyat en aquesta gloriosa Ferran Vivas Cup, que va cloure dissabte la seva tretzena edició. Anàlisis del nou campió.
Benvolguts,
Era una competició important per molts motius. Hi havia en joc una nova proposta com aquest bloc, cadascú tenia ara sí comptes més que pendents i feia -si se'm permet- massa temps des de l'últim cop. El ball d'equips va ser important, tret de Mayola, Enric i Luigi, i això va permetre veure una nova Ferran Vivas de la que se'n poden extreure les següents conclusions.
Sir Salva Fernández: la Ferran Vivas és dura i caprtixosa, però aquesta vegada es va comportar amb un dels seus membres fundadors. Molt es parlava que la solidesa de la primera part del campionat (5-0, 4-0, 4-1 i 6-0 a quarts) passaria factura com històricament ha passat, però aquesta vegada no va ser així. Va funcionar l'equip perfectament en tot moment i tot i que és cert que com sempre els detalls van decantar la balança (a semis amb Omar marcant molt aviat i aguantant bé, amb Mayola veient que l'intercanvi de cops del primer temps va ser només beneficiós per mi) crec que va ser un triomf merescut: només un gol encaixat, una mitjana de quatre gols per partit i pitxitxi Ronaldo (empatat amb Eto'o, però amb un partit menys del portuguès). Números de campió. Seguiré al Reial Madrid al 99%.
Sir Marc Mayola: Va fer el campionat que s'esperava d'ell, encara que el camí d'encreuaments el va somriure en excés per a molts dels participants. A la lligueta solvent, donant un cop d'autoritat davant Luigi i superant les fases del KO contundentment davant un sorprenent Aleu i un Mero mermat per la falta d'entrenament degut a problemes logístics. Portava un ritme i números de campió, però a la final no va competir com ell esperava i de nou la FV demostra com de dura és: ningú ha guanyat dues vegades consecutives. Ho va tenir més a prop que mai. Tocarà saber si consolida projecte a Milà o busca noves aventures.
Il Gallo Omar: En la pretemporada tothom preveia una patacada històrica d'un jugador revolució des que es va estrenar a la Ferran Vivas. El seu nou equip, la manera de jugar en els tornejos estiuencs... però si alguna cosa és Omar, a banda d'arrassar amb les pizzes, és un animal competitiu. Va saber exprémer al màxim les seves virtuds, buscant les tàctiques i les posicions més òptimes per rendir amb el City. Després d'una ronda de grups excel·lent, a quarts va estar a punt de quedar fora, però va demostrar que un torneig d'aquest nivell no admet errors: va passar, simplement, per no cometre'n cap i aguantar a un rival coratjós i digne. A semis va posar sobre la taula l'antídot, però un gol matiner va canviar els plans i finalment la seva ruta prevista va acabar a mig camí. Recupera posició privilegiada per escollir un equip poderós. Chelsea?
Jota punt Camero: suma y sigue. No em cansaré de repetir que aquells famosos quarts on va ballar literalment a Mayola però va perdre, van ser un punt d'inflexió en la vida esportiva de Camero. Es va treure els complexes i els mals històrics, i des de llavors només ha fet que trepitjar la mel dels llavis. A ningú li agrada caure golejat a semifinals, però amb perspectiva veurà que l'èxit només s'aconsegueix trepitjant semifinals. I ell no para de fer-ho: Un títol, una final i dues semifinals en quatre edicions consecutives. Va fer la seva feina a grups, arribant classificat al darrer enfrontament, i va demostrar saber aguantar la pressió màxima que suposa la pròrroga i els penals, on es mou com peix dins l'aigua. A semis hi havia diferències amb el seu mentor espiritual, però s'escurçaran quan recuperi la logística que li falta a casa. I segueix sòlid com a cap de grup al FerPro. Sona el Barça com a possible destí.
The Rock: Per fi! deu pensar. Un jugador acadèmic, campió d'una Ferran Vivas històrica però que estava passant per mals moments. Tres edicions consecutives el converteixen en el jugador més eliminat a primera fase -Aleu va passar i no compartirà honor amb ell- però això no era important per The Rock. Era important passar, demostrar que ull. Va patir de valent a fase de grups, propiciat per segurament la pitjor parella que et pot tocar actualment a la Ferran Vivas (Marc-Luigi) però va espantar els seus fantasmes i va aconseguir guanyar un partit i seguir endavant. A quarts es va topar amb un rival massa dur que tenia un plus: si algú es coneix el que pot fer l'Arsenal i els seus jugadors, aquests és Vadorinho. La golejada a quarts encaixada és el de menys. Ha passat ronda, i el seu palmarès li permetrà triar cinquè després de quatre edicions movent-se per equips de segona línia. No es descarta seguir amb l'Arsenal -i nova tàctica- per seguir creixent o provar el Milan AC.
Luigi Noel: Si tiréssim d'hemeroteca, segurament no trobaríem cap dels 14 ferranvivencs amb més mala sort que Luigi. Sòlid, etern aspirant i un jugador esplèndid per veure: competitiu davant tothom, crack com a parella i exprimidor al màxim dels seus equips. Però amb un error per edició que el liquida sempre. Volia tornar a semis, on no hi arriba des de la seva primera participació, però de nou una mala jugada de l'atzar, la CPU o qui sap, el va apartar dels quatre millors quan tenia contra les cordes a Omar en els quarts de final més emocionants de la competició. Va fer el que s'esperava d'ell a grups: passar bé i donar la cara davant el cap de sèrie Mayola. A quarts, per desgràcia, li va passar el que hom esperava també: un error fatal. La Ferran Vivas està en deute amb ell. I els déus de la Copa ho saben. Si perd el Milan, podria sonar City on ja va fer grans coses.
Míster Aleu: Va estar a punt de fer la gesta més sonada de la Ferran Vivas: superar fase de grups amb 2 punts, millorant el registre dels 3 punts d'Enric de fa temps (correcte?), però finalment va aconseguir guanyar el seu primer partit després de tres edicions de la Ferran Vivas. Ho va passar malament, tot i plantar cara a Omar en la fase inicial (derrota per un curt 1-0) i va demostrar que té ganes de mantenir-se dins de la Ferran Vivas i no ser recordat com la ventafocs de la copa. Amb més entrenament aconseguirà ser competitiu. Només depèn d'ell. A quarts, amb el fins llavors vigent campió al davant, només podia resar... i conèixer les sensacions de les eliminatòries, on el KO és l'adéu sense contemplacions. United o Arsenal semblen ser els seus destins.
The One Enric Piece: La decepció de la XIII edició de la Ferran Vivas. Partia per molts com un dels quatre favorits, sobretot pel domini del Barça demostrat en l'edició anterior, on va ser revelació i va perdre a la final l'opció d'un segon títol. Però va fer bona la maledicció de la Ferran Vivas: llepar al primer partit és haver de superar una pressió del 200% després. Li ha passat a molts jugadors (Sir Salva, The Rock, Camero) que tenien equipassos. I ara a Enric. La derrota inicial el va destrotar, i després no va ser capaç de tombar la parella letal que tenia a fase de grups. Només una dada: el cop d'orgull en el darrer partit, on no es jugava res i va guanyar a The Rock. Em va recordar a Kimi Raikkonen fa unes 3-4 temporades. L'equip no el deixava avançar a Massa en una cursa perquè el brasiler guanyés. El finès, en saber-ho va frenar i a la següent volta va marcar volta ràpida per dir: "ei, aquí estic jo". Està a l'expectativa del que agafin els seus rivals.
Novetats i estadístiques
- Seguim sense tenir ningú que hagi guanyat dues Ferran Vivas Cup consecutives
- Camero cau del G3 després de tres edicions sense repetir títol
- El proper en jugar-se el ser o no ser al G3 serà Omar
- El nou G3 queda conformat de la següent manera: Sir Mayola, Omar i Sir Salva
- El FerPro provoca canvi de grups. Bombo 1 serà: Sir Marc, Omar, Camero i Salva
- Bombo 2 serà: Enric, Luigi, The Rock i Aleu
- Sir Salva estrena estrella de campió múltiple amb tres títols. Segon jugador amb més campionats en solitari
- Aquesta i la novena són les edicions amb més jugadors a quarts: set de vuit
- Casillas s'emporta el S.F. Eto'o i Ronaldo el MM (millor ratio del portuguès, amb un partit menys)
El proper G3
Torno de nou al G3 després de diverses edicions sense ser-hi. I ho faig pensant en tots els jugadors i havent après de l'arrogància del passat. Avanço alguns dels temes que m'agradarà tractar properament, per si voleu fer alguna suggerència: establir freqüència d'una Ferran Vivas de seleccions nacionals, instaurar definitivament un sistema d'enregistrament de vídeos que vagi més enllà de partits concrets amb gols i jugades de tot tipus i polir alguns detalles a tenir en compte: regulació de les pauses durant partits, mans fora de l'àrea, pilota de competició, arbitratges i climatologia.
Propera?
No podem acabar sense parlar de la propera edició, la 14. Són negociablesqualsevol dels caps de setmana de juny: dissabte 11, dissabte 18. Serien els adequats en passar 5-6 setmanes. Ja mirarem disponibilitats varies.
Sir Salva Fernández "Vadorinho"
Membre del G3 i la Cambra dels Lords
